salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dilluns, 8 de desembre de 2014

Els Megalosauroïdeus/Espinosauroïdeus/Torvosauroïdeus

Els Megalosauroïdeus / Espinosauroïdeus / Torvosauroïdeus (Megalosauroidea / Spinosauroidea / Torvosauroidea) són el clade de Teròpodes Tetanurs més basal, que té el rang cladístic de superfamília (la terminació -oidea s'utilitza exclusivament per clades amb aquest rang). El nom original donat aquest grup de dinosaures és el de Megalosauroïdeus, tot i que alguns paleontòlegs han preferit canviar aquesta denominació per les de Espinosauroïdeus i Torvosauroïdeus, que són posteriors, segons el Codi internacional de nomenclatura zoològica, Megalosauroïdeus té prioritat sobre els altres. Es divideixen en les famílies dels Megalosàurids / Torvosàurids (Megalosauridae / Torvosauridae) i dels Espinosàurids (Spinosauridae), que, com totes les famílies de dinosaures, porten el nom dels seus membres més representatius: per un cantó el Megalosaure i el Torvosaure i, per l'altre, a l'Espinosaure.

MEGALOSÀURIDS/TORVOSÀURIDS

Els Megalosàurids/Torvosàurids són un grup problemàtic, ja que no formen un grup natural o monofilètic, si no una associació artificial de taxons de dinosaures Tetanurs de mida mitjana-gran del Juràssic i el Cretaci d'Euràsia, Amèrica i Àfrica. Part d'aquest problema es deu a que aquest nom va ser proposat el 1869, quan els Teròpodes que es descobrien llavors es classificaven com a espècies del Megalosaure, el primer de tots els dinosaures en rebre un nom el 1824, en comptes de posar-los-hi altres noms genèrics. Més d'un segle després, el 1985, es va proposar la denominació Torvosàurids per substituir a Megalosàurids, tot i que aquest últim nom té prioritat per ser més antic. A més del Megalosaure, del Juràssic mitjà anglès, dins d'aquest grup s'inclouen dinosaures com l'Eustreptospòndil (Eustreptospondylus), també d'Anglaterra, el Torvosaure (Torvosaurus), que ha donat el nom a la denominació alternativa Torvosàurids i del Juràssic superior d'Europa i Amèrica del Nord, l'Afrovenator del Cretaci inferior del Níger, el Poekilopleuron, del Juràssic mitjà francès i el Piatnitzkysaure (Pianitzkysaurus), del Juràssic mitjà argentí. Aquests gèneres, entre altres, s'han intentat agrupar en dues subfamílies (un rang cladístic que utilitza la terminació -inae): els Megalosaurins (Megalosaurinae) i Eustreptospòndilins (Eustreptospondylinae). Tot i això, continuen sent un conjunt heterogeni i polifilètic amb una situació filogenètica indeterminada.

ESPINOSÀURIDS

Els Espinosàurids estan emparentats amb els Megalosàurids i formen, amb aquests últims, els Espinosauroïdeus, però els Espinosàurids tenen una sèrie de característiques fàcils de distingir que els fa peculiars: un crani baix i molt allargat, que en algunes espècies acabava de forma arrodonida. El maxil·lar té una curvatura prominent cap avall, de manera que vist lateralment, presenta un tipus de protuberància ventral. Les dents també són diferents a les de molts Teròpodes, ja que no estan comprimides lateralment i, pel contrari, tenen una secció semicircular i tampoc no estan recorbades cap endarrere, si no que són rectes. I també hi ha gairebé el doble de dents en la mandíbula inferior que a la superior. Moltes d'aquestes característiques recorden a les dels cocodrils, per tant, és un cas de convergència evolutiva.
Referint-se al cos postcranial, els Espinosàurids també són curiosos per tenir els braços i les mans molt desenvolupades, aquestes últimes amb unes falanges distals molt engrandides. Aquest braços tant grans comparats amb els d'altres Teròpodes podien tocar el terra durant la marxa, el que trencaria la idea de que tots els Teròpodes eren bípedes obligats i també en suggereix una altra que argumenta que els Espinosàurids eren quadrúpedes opcionals, una hipòtesi molt especulativa. Però els Espinosàurids són coneguts sobretot per l'allargament de les apòfisis espinoses de les vèrtebres, que formen una gran vela dorsal com la de l'Espinosaure, el gènere tipus d'aquesta família. Com a vegades també s'ha mencionat en aquest blog, la funció d'aquesta estructura és desconeguda, tot i que s'ha insinuat que tenia una funció termoreguladora, d'exhibició o que era el suport d'una gepa de múscul i greix.
La majoria dels Espinosàurids són formes típiques del continent austral Gondwana: Amèrica del Sud (Irritator), Àfrica (Suchomimus, Spinosaurus) , l'Índia i el sud d'Àsia (Ichthyovenator), tot i que es coneix una forma europea de la qual s'han trobat restes a la Península Ibèrica, el Baryonyx. Els Espinosàurids es divideixen en les subfamílies dels Espinosaurins (Spinosaurinae) i els Barionicins (Baryonychinae). Es diferencien sobretot per les dents: els Barionicins presenten dents serrades i els Espinosaurins no.
Moltes de les característiques mencionades anteriorment indiquen que els Espinosàurids tenien una dieta piscívora (basada en els peixos). La forma de les dents no és la típica per estripar carn i l'urpa que presentaven algunes espècies com el Baryonyx, els podria haver ajudat a atrapar peixos. Tot i que no és una hipòtesi segura, es va trobar un peix del gènere Lepidotes dins l'estómac de l'holotip del Baryonyx. També s'ha donat la possibilitat de que fossin carronyaires. El llarg musell d'aquests dinosaures els podria haver ajudat a arribar més profundament dins d'un cadàver.

Cladograma dels Megalosauroïdeus. Donat el caràcter polifilètic d'aquest clade, en els últims anys s'han fet diversos anàlisis per intentar configurar un cladograma definitiu del grup.
Foto: Encyklopedia Dinozaury.

Conjunt de dibuixos de diversos Megalosàurids fets pel paleoartista Nobu Tamura.
Foto: Spinops.

Comparació de la mida dels Espinosàurids Spinosaurus aegyptiacus, Suchomimus tenerensis, Baryonyx walkeri i Irritator challengeri.
Foto: Viquipèdia.

Cranis de diversos Megalosàurids: 1-Dubreuillosaurus, 2-Eustreptospondylus, 3-Torvosaurus, 4-Afrovenator i 5-Megalosaurus.
Foto: Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada