Zaraapelta nomadis és el nom d'un nou Anquilosàurid "made in Mongolia", de la formació Baruungoyot del Cretaci superior Campanià, que s'afegeix a la llarga llista de dinosaures cuirassats trobats en aquest jaciment i en altres de l'Àsia Central. Les seves restes es van descobrir el 2000 per Philip Currie, de la Universitat d'Alberta (Canadà) i nombrat per Currie mateix, Victoria Arbour, també de la Universitat d'Alberta, i Demchig Badamgarav, de l'Acadèmia de Ciències de Mongòlia, a la revista Zoological Journal of the Linnean Society. El nom genèric, prové de zaraa ("eriço" en mongol) i de pelta ("escut" en grec, una terminació que ha estat molt utilitzada en la nominació d'Anquilosàurids). El nom específic, nomadis, ve Nomadic Expeditions, una empresa que ha facilitat el treball de camp paleontològic a Mongòlia durant gairebé 20 anys.
L'holotip de Zaraapelta consisteix en un crani gairebé complet al qual li falta la part davantera del musell. Té algunes característiques cranials úniques, inusuals comparades amb les d'altres Anquilosàurids mongols. Les banyes escamosals que surten del crani tenen una doble capa òssia que no s'ha trobat en cap altre membre de la seva família i una extensa ornamentació postorbital (per darrere de l'òrbita ocular), consistent amb un model elaborat de solcs i banyes distintives amb una cresta prominent a la part superior.
A l'article a on es va presentar el Zaraapelta, també es revisaven les relacions filogenètiques entre altres Anquilosàurids de la Formació Baruungoyot: Dyoplosaurus giganteus, Tarchia gigantea, Tarchia kielanae, Minotaurasaurus ramachandrani i Saichania chulsanensis.
Dyoplosaurus giganteus: Es considera una variant asiàtica del Dyoplosaurus acutosquameus del Canadà. Està basat en un material postcranial molt fragmentari. Aquest possible holotip no té cap caràcter de diagnòstic amb que es puguin diferenciar els exemplars descoberts de la descripció original de l'animal. Es va considerar un nomen dubium, un tàxon dubtós per a la seva aplicació.
Tarchia gigantea/Tarchia kielane/Minotaurasaurus ramachandrani: Una altra possible classificació del Dyoplosaurus giganteus és que fos un sinònim de Tarchia kielane. Aquesta última espècie, l'holotip del qual un tros de la part superior del crani, s'ha considerat a vegades sinònima de Tarchia gigantea, del mateix gènere, però, tot i ser l'holotip molt fragmentari, el kielane té una característica que no s'observa en el gigantea, una ossificació postorbital que es troba a davant de la banya escamosal. Aquest tret també s'observa en el crani del Minotaurasaurus ramachandrani, amb el que s'ha considerant un sinònim menor del Tarchia kielane.
Saichania chulsanensis: En aquest article es va revisar un crani que ha vegades s'ha referit com un Tarchia. Però aquí es considera com un Saichania per un seguit de característiques que comparteix amb l'holotip d'aquest Anquilosàurid: banyes escamosals robustes comparades amb les del Tarchia, més fràgils, un petit caputegulum (formacions òssies en forma de polígon) prefrontal, un gran caputegulum postnarial o loreal i un caputegulum internarial. Es podria crear una nova espècie de Saichania, ja que l'exemplar investigat és de la formació Nemegt, mentre que l'holotip és de la formació Baruungoyot.
Relacions amb Zaraapelta nomadis: El Zaraapelta nomadis té moltes característiques que el relacionen amb el Tarchia, com una forta ornamentació prefrontal (per davant del front), tot i que les seves banyes són més semblants a les del Saichania.
Les ornamentacions cranials són úniques en cada tipus d'Anquilosàurid. Això es deu a que, a més de l'idea que servien per atacar i defensar-se, també tindrien una funció decorativa i d'atracció sexual, una hipòtesi emprada en molts altres tipus de dinosaures, però encara mai en els Anquilosàurids.
Crani holotip de Zaraapelta en vista lateral i posterior. Foto: Sci-news. |
Reconstrucció de Zaraapelta. Foto: Danielle Dufault. |
Crani de Minotaurasaurus-Tarchia vista de manera dorsal, lateral, ventral i frontal. Foto: Current Research. |
Crani de Saichania investigat a l'article on es va publicar la descripció del Zaraapelta. Foto: Pseudoplocephalus. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada