dijous, 25 de desembre de 2014

Els dinosaures de l'any: Rukwatitan bisepultus

Pocs dies després que es donés a conéixer l'espectacular Dreadnoughtus schrani, un parent seu també va tornar a la vida, Rukwatitan bisepultus, un Sauròpode Titanosaure de Tanzània. El seu nom genèric significa "tità de Rukwa", un llac del sud-oest del país africà on es situa la formació Gaula, un jaciment de mitjans del Cretaci del qual el Rukwatitan és el primer Sauròpode que se'n recupera.
El seu descobriment ha servit per omplir un buit força important en el registre fòssil no només dels Sauròpodes, si no també de tots els dinosaures, respecte a l'Àfrica subsahariana. A més d'aquest, els únics Titanosaures del Rift Valley que s'han pogut identificar són el Malawisaurus dixeyi i el Karongasaurus gittelmani de la veïna Malawi. Altres fòssils subsaharians, possibles membres, d'aquest clade són massa fragmentaris per la seva classificació. L'holotip del Rukwatitan està compost per tres vèrtebres cervicals, els arcs neurals de les vèrtebres dorsals, nou vèrtebres caudals, dos xebrons, múltiples costelles dorsals, la part distal de l'escàpula esquerra, el coracoides esquerre, el cúbit dret, l'ílium esquerre i la part proximal del pubis dret. A simple vista, el Rukwatitan es caracteritza per tenir el coll més llarg que la cua i per no tenir osteoderms a la pell. Dins dels Titanosaures, s'ha intentat classificar en la subdivisió dels Lithostrotia, on s'inclouen els gèneres més coneguts del grup. Possiblement, el seu parent més proper sigui el Malawisaurus. Tot i que no s'ha trobat l'húmer del Rukwatitan, s'especula que seria entre un 20% i un 28% més gran que el del Malawisaurus. Si es té en compte que les últimes estimacions fetes al Malawisaurus són de 9 m, el Rukwatitan en faria 12.
El nom específic és bisepultus, "dues vegades enterrat" en llatí, i això es refereix a un curiós procés tafonòmic que li va succeir a l'holotip. Aquest exemplar estava estirat al costat d'un riu en el moment de la defunció i va ser completament devorat per les aigües, amb el que el seu esquelet anava perdent teixits tous i ossos petits. Més tard, els ossos més grans van quedar al descobert, però poc després van tornar a ser enterrats,  en aquest cas amb gres i transportats aigües avall.

Mapa geològic del voltant de les restes del Rukwatitan en que es pot observar el tipus de minerals de que està formada la formació Gaula (gres i lutolita).
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology (revista en la qual es va publicar l'informe sobre el dinosaure).

Silueta del Rukwatitan amb la situació dels ossos trobats en l'holotip dins el cos.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.

Reconstrucció en vida d'un grup de Rukwatitan a la llera d'un riu, un dels quals ha mort. Una manera d'explicar l'inici de l'evolució tafonòmica de l'holotip.
Foto: Mark Witton.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada