Ara revelarem a un altre dinosaure de la Formació Lourinha de Portugal descrit enguany. Com ja s'ha comentat en l'entrada anterior sobre l'Eousdryosaurus, aquest jaciment està dient com era l'ecosistema de la zona occidental de la Península Ibèrica a finals del Juràssic. Allà s'han descobert restes de dinosaures gegantins de tots els clades: Tireòfors (Dacentrurus, Miragaia, Dracopelta), Sauròpodes (Lusotitan, Zby, Dinheirosaurus), Ornitòpodes (Camptosaurus) i Teròpodes (Lourinhanosaurus, Allosaurus, Ceratosaurus). Entre aquests últims, com sempre en els ecosistemes mesozoics terrestres, hi havia qui tallava el bacallà, el depredador terrestre més gran, no sols de Lourinha, si no també de tota Europa. Amb tots vostès, Torvosaurus gurneyi.
Els fòssils de Torvosaurus no eren desconeguts a la Formació Lourinha. Des de l'any 2000 que s'han trobat, tot i que s'han assignat a Torvosaurus tanneri, una espècie que ja es coneixia de la Formació Morrison dels Estats Units, el que indica una connexió entre les faunes d'Amèrica del Nord i Europa occidental durant el Kimmeridgià i el Titonià, una connexió també demostrada per la presència d'Al·losaures i Ceratosaures a Lourinha, sent aquests dos últims els taxons de Teròpodes més representatius de la Formació Morrison. Tot i això, alguns paleontòlegs indicaven que, tot i que estava clar que els fòssils pertanyien al gènere Torvosaurus, eren el suficientment diferents com per no pertànyer a l'espècie T. tanneri. Van quedar referits com Torvosaurus sp. (sp és un terme que significa sense determinar), fins que a principis d'enguany van poder trobar el nom per l'espècie, gurneyi, que prové del paleoartista nord-americà James Gurney, creador de la sèrie literària Dinotopia, que han inspirat als investigadors de la Universitat de Lisboa Christophe Hendrickx i Octavio Mateus, autors de l'article a Plos One on s'ha presentat al dinosaure.
El Torvosaurus gurneyi està basat en diverses restes fragmentàries trobades al llarg de diverses campanyes d'excavació a la Formació Lourinha i que formen part de diversos exemplars. L'holotip el formen un maxil·lar esquerre i una vèrtebra proximal. També s'han considerat com T.gurneyi un maxil·lar dret, varies dents, una tíbia incompleta, un fèmur parcial i fins i tot, material procedent d'embrions abans de sortir de l'ou.
S'han fet vàries estimacions de la mida del Torvosaurus gurneyi a partir d'ossos molt diferents. A partir de l'extrem distal de fèmur descobert el 2006, es va estimar que l'animal faria 11 metres de longitud i, fent servir el mètode de calcular el pes a partir de la circumferència del fèmur, es va arribar a la conclusió que pesava 1,93 tones. Però estudis posteriors van mostrar que el Torvosaure de Lourinha era encara més pesat, entre 4 i 5 tones, però no era tan llarg, 10 metres. el mateix pes que els Torvosaures nord-americans. La longitud també es va calcular fent servir els ossos cranials. El maxil·lar de l'holotip fa 63 cm, mentre que un maxil·lar de Torvosaurus tanneri en fa 47. El crani complet d'un Torvosaure nord-americà faria 88 cm i el de un portuguès faria 108 cm. Les estimacions actuals posen al crani del Torvosaurus gurneyi en 115 cm de llargada. Amb aquestes mesures, és més gran que la majoria de Teròpodes juràssics europeus (tenint en compte que llavors el continent era un arxipèlag) i també és un dels carnívors terrestres més grans d'aquest període a nivell planetari.
El Torvosaurus gurneyi es diferencia del seu cosí americà per un seguit de trets al maxil·lar: tenir menys dents que surten d'aquest os (T. tanneri en té 11), l'absència de plaques interdentals (situades a prop de les fileres de dents) i l'absència també d'una cresta protuberant a la part anterior de la plataforma medial, anterior al procés anteromedial del maxil·lar (una projecció d'os que sobresurt cap endavant que es troba en contacte amb el premaxil·lar i amb el maxil·lar oposat).
En molts mitjans de comunicació s'argumentava també que podria està cobert de "proto-plomes" semblants a les que presenten Teròpodes més petits.
Els fòssils de Torvosaurus no eren desconeguts a la Formació Lourinha. Des de l'any 2000 que s'han trobat, tot i que s'han assignat a Torvosaurus tanneri, una espècie que ja es coneixia de la Formació Morrison dels Estats Units, el que indica una connexió entre les faunes d'Amèrica del Nord i Europa occidental durant el Kimmeridgià i el Titonià, una connexió també demostrada per la presència d'Al·losaures i Ceratosaures a Lourinha, sent aquests dos últims els taxons de Teròpodes més representatius de la Formació Morrison. Tot i això, alguns paleontòlegs indicaven que, tot i que estava clar que els fòssils pertanyien al gènere Torvosaurus, eren el suficientment diferents com per no pertànyer a l'espècie T. tanneri. Van quedar referits com Torvosaurus sp. (sp és un terme que significa sense determinar), fins que a principis d'enguany van poder trobar el nom per l'espècie, gurneyi, que prové del paleoartista nord-americà James Gurney, creador de la sèrie literària Dinotopia, que han inspirat als investigadors de la Universitat de Lisboa Christophe Hendrickx i Octavio Mateus, autors de l'article a Plos One on s'ha presentat al dinosaure.
El Torvosaurus gurneyi està basat en diverses restes fragmentàries trobades al llarg de diverses campanyes d'excavació a la Formació Lourinha i que formen part de diversos exemplars. L'holotip el formen un maxil·lar esquerre i una vèrtebra proximal. També s'han considerat com T.gurneyi un maxil·lar dret, varies dents, una tíbia incompleta, un fèmur parcial i fins i tot, material procedent d'embrions abans de sortir de l'ou.
S'han fet vàries estimacions de la mida del Torvosaurus gurneyi a partir d'ossos molt diferents. A partir de l'extrem distal de fèmur descobert el 2006, es va estimar que l'animal faria 11 metres de longitud i, fent servir el mètode de calcular el pes a partir de la circumferència del fèmur, es va arribar a la conclusió que pesava 1,93 tones. Però estudis posteriors van mostrar que el Torvosaure de Lourinha era encara més pesat, entre 4 i 5 tones, però no era tan llarg, 10 metres. el mateix pes que els Torvosaures nord-americans. La longitud també es va calcular fent servir els ossos cranials. El maxil·lar de l'holotip fa 63 cm, mentre que un maxil·lar de Torvosaurus tanneri en fa 47. El crani complet d'un Torvosaure nord-americà faria 88 cm i el de un portuguès faria 108 cm. Les estimacions actuals posen al crani del Torvosaurus gurneyi en 115 cm de llargada. Amb aquestes mesures, és més gran que la majoria de Teròpodes juràssics europeus (tenint en compte que llavors el continent era un arxipèlag) i també és un dels carnívors terrestres més grans d'aquest període a nivell planetari.
El Torvosaurus gurneyi es diferencia del seu cosí americà per un seguit de trets al maxil·lar: tenir menys dents que surten d'aquest os (T. tanneri en té 11), l'absència de plaques interdentals (situades a prop de les fileres de dents) i l'absència també d'una cresta protuberant a la part anterior de la plataforma medial, anterior al procés anteromedial del maxil·lar (una projecció d'os que sobresurt cap endavant que es troba en contacte amb el premaxil·lar i amb el maxil·lar oposat).
En molts mitjans de comunicació s'argumentava també que podria està cobert de "proto-plomes" semblants a les que presenten Teròpodes més petits.
 |
| Maxil·lars de Torvosaurus gurneyi (esquerra) i Torvosaurus tanneri (dreta). Foto: Plos One. |
 |
| Dents de Torvosaurus gurneyi. Foto: Plos One. |
 |
| Fèmur i tíbia procedents de la Formació Lourinha assignats a Torvosaurus gurneyi. Foto: Plos One. |
 |
| Esquelet de Torvosaurus gurneyi en que apareixen en vermell els ossos corresponents a l'holotip i en blau els ossos trobats als paratips. Foto: Plos One. |
 |
| Reconstrucció artística d'un Torvosaurus gurneyi. Foto: Sergey Krasovskiy. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada