dimecres, 31 de desembre de 2014

Els dinosaures de l'any: Eousdryosaurus nanohallucis

A diferència de la majoria dels dinosaures descoberts enguany, el que presento a continuació no té cap característica extraordinària, però tots els dinosaures són especials, perquè aquest s'afegeix al registre fòssil de dinosaures de la Península Ibèrica, cada vegada més variat i espectacular. El Eousdryosaurus nanohallucis.
Forma part de la família d'Ornitòpodes dels Driosàurids, petits herbívors bípedes i possiblement gregaris que van viure durant la transició Juràssic-Cretaci d'Amèrica del Nord, Àfrica i Europa, parents propers dels Iguanodonts, més grans i forts. El nom genèric de l'Eousdryosaurus fa més o menys referència a aquesta pertinença, ja que vol "Dryosaurus de l'orient", perquè els seus fòssils es van trobar a Portugal, a la Formació Lourinha, d'on també provenen tots els altres dinosaures portuguesos. El Dryosaurus, el seu parent més proper, s'ha trobat a Amèrica del Nord (tot i que també s'han trobat fòssils seus a l'Àfrica), per tant l'Eousdryosaurus vivia en un continent (llavors Europa estava fragmentada en una sèrie d'illes) que es trobava a l'orient d'on vivia el Dryosaurus.
L'holotip va ser trobat en sediments del Juràssic superior Kimmeridgià (150 M.A.) a la Formació Alcobaça a prop del poble de Porto das Barcas el 1999 i se li va posar el nom afectuós de Manuelino. Correspon a un esquelet compost de nou vèrtebres caudals, sis xebrons, l'ílium esquerre, el fèmur dret i la cama esquerra completa, composta per fèmur, tíbia, peroné, astràgal, calcani, ossos tarsians distals i el peu. Es conserva a la Sociedade de História Natural a Torres Vedras. Ha estat presentat per investigadors espanyols del Grup de Biologia Evolutiva de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i portuguesos de la Sociedade de História Natural a la revista Journal of Vertebrate Paleontology
L'Eousdryosaurus feia 1,6 metres de llargada i mig metre d'alçada, un nan en temps de gegants. Els seus fòssils van ser classificats en un principi en el 2000 com un Iguanodont basal de mida petita, sense proposar-li cap nom. El nom genèric nanohallucis significa "amb el polze petit", ja que té tres dits funcionals i un quart dit més petit. Això resulta interessant, perquè els Ornitòpodes més primitius tenien quatre dits mentre que els més evolucionats en tenien tres. L'Eousdryosaurus ens ofereix com devia ser el moment intermedi, en que els Ornitòpode van perdre aquest "polze".
L'Eousdryosaurus és el primer Driosàurid conegut de la Península Ibèrica. Diversos mitjans de comunicació espanyols i portuguesos han donat a conèixer aquest descobriment. La costa portuguesa té un ampli i magnífic registre de roques del Juràssic superior riques en fòssils de dinosaures. Molts jaciments estan situats en penya-segats i l'erosió del vent deixa al descobert fòssils molt freqüentment. Aquests ajuden cada vegada més a entendre aquells ecosistemes.

Restes del peu del Eousdryosaurus, en el qual encara es pot veure el polze residual.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.

Peu de l'esquelet d'Eousdryosaurus incrustat a la roca durant la seva preparació.
Foto: Observador (diari portuguès).

Vèrtebres de l'esquelet d'Eousdryosaurus incrustades a la roca durant la seva preparació.
Foto: tvi24 (cadena de televisió portuguesa).

Reconstrucció de l'Eousdryosaurus.
Foto: Raúl Martín.

Cladograma de l'Eousdryosaurus, representant amb el dibuix de Raúl Martín.
Foto: Sociedade de História Natural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada