Si es pot destacar un país pel que fa a la paleontologia de dinosaures el 2014, aquest seria Veneçuela. Tot i que la presència de dinosaures en aquest país sud-americà ja semblava possible des d'uns quants anys enrere, enguany s'ha pogut justificar del tot pel descobriment dels dos primers taxons vàlids, nous per a la ciència. Tots dos provenen de la formació La Quinta, a l'estat de Táchira, fronterer amb Colòmbia, i de la transició Triàsic superior-Juràssic inferior. Un dels és el Laquintasaura venezuelae, presentant a l'agost, al qual a l'octubre se li va afegir el Tachiraptor admirabilis.
El nom del gènere prové de l'estat de Táchira, i el de l'espècie, de la Campaña Admirable de Simón Bolívar, una acció militar comandada pels patriotes veneçolans durant la Guerra d'Independència d'Espanya. Els fòssils del Tachiraptor es van trobar fa un any i vuit mesos i van ser presentades per científics veneçolans, brasilers, nord-americans i alemanys a l'octubre a la revista Royal Society Open Science de Londres, la mateixa en la qual també es va descriure el Laquintasaura.
L'holotip del Tachiraptor està compost per una tíbia dreta gairebé completa i la part distal d'un isqui esquerre, cadascun de dos individus diferents. Aquest nou dinosaure és un Teròpode basal que faria uns 1,5 m de llargada. En la situació filogenètica, estaria situat entre els Celofisoïdeus i el clade Averostra (rostres d'ocell), que inclou als Neoceratosaures i als Tetanurs, molt conegut a partir de fòssils del Juràssic superior i del Cretaci, però del qual la seva situació a principis del Juràssic. Entre els parents més propers al Tachiraptor hi ha el Dilophosaurus i el Cryolophosaurus. Tot i que les restes del Tachiraptor són molt escasses, les trobades fins ara tenen ja una bona sèrie de característiques òssies úniques, com una cresta per a la fixació del peroné en la tíbia i un "contrafort astragalar" que ocupa entre un terç i un quart de l'astràgal i formant un angle de 35º amb la part distal de la tíbia.
El Tachiraptor vivia en un entorn humit i a prop de cursos d'aigua, confirmat per la presència de peixos, tortugues, cocodrils i escorces d'arbres. Durant el Juràssic inferior, les zones septentrionals d'Amèrica del Sud i Àfrica formaven part d'una subdivisió del Pangea coneguda com el Cinturió Equatorial, una zona de terres boscoses envoltades de les grans formacions desèrtiques que caracteritzaven en aquell temps els extrems nord i sud del supercontinent. La capa de la formació La Quinta on es van trobar els ossos d'aquest Teròpode estava formada de roques volcàniques, el que indica que estava situada damunt d'una fossa tectònica en el moment que Pangea s'estava obrint i separant-se en dos.
Com el Laquintasaura, el Tachiraptor ha estat una troballa molt important, no sols per Veneçuela, si no també a nivell mundial, podent aprofundir més en l'escàs coneixement que es tenen dels Teròpodes a la transició Triàsic-Juràssic.
El nom del gènere prové de l'estat de Táchira, i el de l'espècie, de la Campaña Admirable de Simón Bolívar, una acció militar comandada pels patriotes veneçolans durant la Guerra d'Independència d'Espanya. Els fòssils del Tachiraptor es van trobar fa un any i vuit mesos i van ser presentades per científics veneçolans, brasilers, nord-americans i alemanys a l'octubre a la revista Royal Society Open Science de Londres, la mateixa en la qual també es va descriure el Laquintasaura.
L'holotip del Tachiraptor està compost per una tíbia dreta gairebé completa i la part distal d'un isqui esquerre, cadascun de dos individus diferents. Aquest nou dinosaure és un Teròpode basal que faria uns 1,5 m de llargada. En la situació filogenètica, estaria situat entre els Celofisoïdeus i el clade Averostra (rostres d'ocell), que inclou als Neoceratosaures i als Tetanurs, molt conegut a partir de fòssils del Juràssic superior i del Cretaci, però del qual la seva situació a principis del Juràssic. Entre els parents més propers al Tachiraptor hi ha el Dilophosaurus i el Cryolophosaurus. Tot i que les restes del Tachiraptor són molt escasses, les trobades fins ara tenen ja una bona sèrie de característiques òssies úniques, com una cresta per a la fixació del peroné en la tíbia i un "contrafort astragalar" que ocupa entre un terç i un quart de l'astràgal i formant un angle de 35º amb la part distal de la tíbia.
El Tachiraptor vivia en un entorn humit i a prop de cursos d'aigua, confirmat per la presència de peixos, tortugues, cocodrils i escorces d'arbres. Durant el Juràssic inferior, les zones septentrionals d'Amèrica del Sud i Àfrica formaven part d'una subdivisió del Pangea coneguda com el Cinturió Equatorial, una zona de terres boscoses envoltades de les grans formacions desèrtiques que caracteritzaven en aquell temps els extrems nord i sud del supercontinent. La capa de la formació La Quinta on es van trobar els ossos d'aquest Teròpode estava formada de roques volcàniques, el que indica que estava situada damunt d'una fossa tectònica en el moment que Pangea s'estava obrint i separant-se en dos.
Com el Laquintasaura, el Tachiraptor ha estat una troballa molt important, no sols per Veneçuela, si no també a nivell mundial, podent aprofundir més en l'escàs coneixement que es tenen dels Teròpodes a la transició Triàsic-Juràssic.
 |
| Ossos de l'holotip del Tachiraptor, format per una tíbia gairebé completa i un fragment d'isqui. Foto: Royal Society Open Science. |
 |
| Reconstrucció d'un Tachiraptor perseguint a un grup de Laquintasaura, Ornitisquis herbívors contemporanis. Foto: Maurílio Oliveira. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada