salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

diumenge, 17 de març del 2019

Convolosaurus marri, el dinosaure dels ramats de Texas.

El 12 de març es va presentar a la revista PlosOne, de les mans dels paleontòlegs Kate Andrzejewski, Dale Winkler i Louis Jacobs (Universitat Metòdica del Sud, Dallas, Texas), una nova espècie de dinosaure Ornitòpode del Cretaci inferior dels Estats Units basada en un material fòssil totalment excepcional: 29 exemplars que inclouen individus més grans tant de mida com d'edat en connexió anatòmica i acumulacions d'individus més petits i joves també amb bastants ossos articulars i que conserven en el seu conjunt gairebé tots els ossos de l'esquelet. Tots provenen de jaciments de la Formació Twins Mountain (Cretaci inferior Aptià, 125-113 M.A.) situat a la vora del Llac Proctor (Comtat de Comanche, Texas). Com a holotip s'ha elegit un dels exemplars més grans (2,5-3 m) i millor preservats (un crani gairebé complet, 9 vèrtebres cervicals, 15 vèrtebres dorsals, 6 vèrtebres sacres, les dues escàpules, els dos coracoides, els dos húmers, la resta de l'extremitat anterior esquerra, una pelvis articulada i gairebé completa, fragments dels dos fèmurs, les dues tíbies i el peroné esquerre).

A: esquelet articulat de Convolosaurus preservat dins de la seva matriu rocosa coberta per una "mòmia". B: reconstrucció d'un esquelet de Convolosaurus al Museu Perot de la Natura i la Ciència (Dallas) i C: dos esquelets de Convolosaurus fusionats.
Foto: Andrzejewski et al. (2019)/PlosOne.
Aquest nou dinosaure amb un registre fòssil tant fora del comú ha rebut el nom de Convolosaurus marri, tenint el nom genèric el significat de "llangardaix de ramats" (en referència a les acumulacions dels exemplars més petits i joves) i estant el nom específic posat en homenatge al paleontòleg de la Universitat Metòdica del Sud Ray Marr, que també ha produït vídeos per a la web de la Societat de Paleontologia de Vertebrats. El Convolosaurus presenta una única característica que el diferencia de la resta d'Ornitòpodes: 4 dents premaxil·lars amb solcs a la seva superfície bucal. A la vegada, mostra carcterístiques pròpies d'Ornitòpodes basals (no-Iguanodonts) com la presència d'aquestes mateixes dents premaxil·lars i de dos supraorbitals que s'estenen al llarg de tota l'òrbita ocular, dents dentàries comprimides lateralment amb una forma de pala i marges amb denticles i una ala pterigoidal del quadrat que s'estén cap endavant des de la part dorsal de l'os; i caràcters més aviat derivats com arrels de les dents maxil·lars corbats, vèrtebres cervicals opistocèliques, vèrtebres sacres amb apòfisis espinoses que representen el doble de l'alçada dels seus respectius centres, apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals proximals que són 1,5 cops més alts que els seus respectius centres, un "peu" isquiàtic, una ranura intercondilar (la situada entre els varis còndils o extensions de l'os per a les seves articulacions) superficial a la cara anterior del fèmur i un procés prepúbic (extensió del pubis que s'estén cap a la part del davant d'un animal) comprimit lateralment. A l'anàlisi filogenètica, el Convolosaurus s'ha recuperat com el tàxon germà d'un clade que inclou al Thescelosaurus (Cretaci superior Maastrichtià, 68-66 M.A., dels Estats Units i del Canadà) i als Iguanodonts, aquesta unió presenta com a tàxon germà al conegut Hypsilophodon (Cretaci inferior Barremià, 130-125 M.A., d'Anglaterra). La primera, la tercera i la quarta característiques derivades del Convolosaurus també són les característiques compartides o sinapomorfies del grup Hypsilophodon+Convolosaurus+Thescelosaurus+Iguanodonts.

Crani parcial de Convolosaurus en vistes lateral dreta (A), posterior (B), dorsal (C) i dibuix de la vista dorsal (D). La lletra Q representa el quadrat.
Foto: Andrzejewski et al. (2019)/PlosOne.

Dent maxil·lar (A i B) i dentària (C i D) de Convolosaurus, totes dues en vistes lateral i medial.
Foto: Andrzejewski et al. (2019)/PlosOne.
Hi ha una constant en el creixement dels fèmurs que dóna suport a la interpretació de que tots els exemplars del Llac Proctor són de la mateixa espècie. La presència de més individus joves en el registre fòssil del Convolosaurus indica que el Llac Proctor seria un lloc de nidificació per a aquests dinosaures (encara que no s'han trobat restes d'ous) i que la mortalitat era més alta en els exemplars amb menys edat, sobretot en episodis de crisi alimentària com una sequera. L'absència d'una orientació determinada dels ossos, una separació d'aquests per mida o densitat i uns estrats que no indiquen un episodi de moviment fluvial de sediments important justifiquen que l'agrupació dels exemplars de Convolosaurus respon a un aspecte del comportament dels dinosaures. Els exemplars dels diferents "ramats" varien en mida, el que és una prova que els individus d'una mida semblant s'unirien per protegir-se dels depredadors. L'anàlisi histològica d'un fèmur de Convolosaurus no mostra cap Línia de Creixement Aturat, necessàries per conèixer l'edat dels fòssils, el que ha estat interpretats pels paleontòlegs com una prova de que el Convolosaurus era un dinosaure que tenia un creixement continu i ràpid tenint en compte les diferències de mida entre els individus recuperats. Això fa que els exemplars més petits siguin juvenils i que els més gran, com l'holotip, siguin subadults o fins i tot adults. És possible que el creixement dels Convolosaurus s'alentí en el pas entre el pas subadult i l'adult.

Isqui dret (A-C), isqui esquerre (D-E) i pubis esquerre (F-H) de Convolosaurus.
Foto: Andrzejewski et al. (2019)/PlosOne.

Vèrtebra caudal proximal (A), centre vertebral caudal (B) i vèrtebres caudals distals articulades de Convolosaurus.
Foto: Andrzejewski et al. (2019)/PlosOne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada