Mnyamawamtuka moyowamkia, el tercer Titanosaure de Tanzània.

Descobrir un dinosaure que es trobi enmig de dos camps de debat importants de la Paleontologia de dinosaures actual com són l'evolució primerenca dels Sauròpodes Titanosaures i la composició faunística del continent africà durant el Cretaci, i que a més estigui molt ben conservat, realment deu haver estat una gran alegria per als investigadors que ho han dut a terme a causa de la gran quantitat de nova informació que conté per resoldre alguns dubtes. Això és el que ha passat a n'Eric Gorscak  i a en Patrick O'Connor, tots dos de la Universitat d'Ohio (Athens, Ohio), els quals van presentar el 13 de febrer a la revista Plos One la descripció d'un nou Titanosaure del Cretaci inferior de Tanzània que es coneix a partir d'un esquelet gairebé complet.

Vèrtebra caudal de l'holotip del Mnyamawamtuka.
Foto: Gorscak & O'Connor et al. (2019)/Plos One.

En Gorscak i en O'Connor han escollit un quilomètric Mnyamawamtuka moyowamkia per a batejar el nou dinosaure (nom que, a més, no té res ni de grec ni de llatí). Mnyamawamtuka significa "animal del riu Mtuka" en suahili, la principal llengua autòctona de Tanzània, en referència al riu en el drenatge del qual es van trobar els seus fòssils. Per la seva banda, moyowamkia vol dir "cor a la cua" en suahili, partint de l'expansió posterolateral del centre de les vèrtebres caudals mitjanes, que fa que la seva cara posterior tingui forma de cor (fet que s'ha destacat en alguns mitjans per publicar-se la descripció del dinosaure la setmana de Sant Valentí). El jaciment on es van trobar els fòssils del Mnyamawamtuka es troba a la Formació Gaula, que és la mateixa d'on provenen els altres dos Titanosaures de Tanzània: el Rukwatitan bisepultus i el Shingopana songwensis. La primera diferència, però, entre "l'animal del Mtuka" i els altres dos "colls llargs" és que el primer prové del Membre Mtuka de la Formació Gaula, el qual és anterior al Membre Namba on es van recuperar els altres dos (Cretaci inferior-superior Aptià-Cenomanià, 125-94 M.A.; i Cretaci superior Campanià, 84-72 M.A.; respectivament i tenint en compte que originalment el Membre Namba s'havia considerat de l'Aptià-Cenomanià). L'holotip del Mnyamawamtuka consisteix en cinc vèrtebres cervicals; set vèrtebres dorsals; fragments de costelles dorsals; quatre vèrtebres sacres; tres costelles sacres; set arcs neurals i set centres de vèrtebres caudals; quatre xebrons; una escàpula dreta; un estèrnum dret; part d'un húmer esquerre i d'un de dret; part d'un cúbit esquerre; un metacarpià I dret; un metacarpià III esquerre; part d'un isqui esquerre; part d'un pubis dret; part d'un fèmur esquerre i d'un de dret; una tíbia de cada costat; un peroné esquerre; uns metatarsians I, II, IV i V esquerres; un metatarsià V dret i tres falanges del peu; a més de quatre dents que hi estan associades.

Escàpula (A-D) i estèrnum (E) de l'holotip del Mnyamawamtuka.
Foto: Gorscak & O'Connor et al. (2019)/Plos One.

El Mnyamawamtuka presenta algunes característiques totalment pròpies com una cresta corbada amb una fossa addicional a l'escàpula, un estèrnum molt petit (que suposa un 42% de la longitud de l'húmer) i l'expansió posterolateral del centre de les vèrtebres caudals mitjans de la que ja s'ha parlat abans. El Mnyamawamtuka també presenta una combinació de característiques pròpies dels Titanosaures més basals (vèrtebres caudals anteriors poc procèliques i vèrtebres caudals mitjanes i posteriors gens procèliques i un marge isquiàtic de l'acètabul ample) i d'altres relacionades amb els Titanosaures derivats del clade Lithostrotia (absència de l'articulació hyposphene-hypantrum a les vèrtebres dorsals mitjanes i posteriors i una protuberància de la cara posterolateral de l'húmer). El Mnyamawamtuka mostra algunes diferències tant amb el Rukwatitan com amb el Shingopana. Les diferències amb el Rukwatitan consisteixen en el caràcter procèlic de les vèrtebres caudals de l'últim dinosaure, la direcció de les apòfisis espinoses caudals (dorsalment en el Rukwatitan i posterodorsalment en el Mnyamawamtuka) i unes vèrtebres caudals més estretes en el primer dinosaure. Per la seva banda, el Mnyamawamtuka es diferencia del Shingopana per tenir un húmer més estès de davant cap darrere. La diferència tant anatòmica com temporal del Mnyamawamtuka respecte dels Titanosaures del Membre Namba es veu contrastat per la semblança que el dinosaure del Membre Mtuka mostra amb els dos Titanosaures dels Llits de Dinosaures de Malawi, l'altra formació geològica del Cretaci inferior africà que ha proporcionat fòssils de "saures titans": el Malawisaurus dixeyi i Karongasaurus gittelmani. Les dents del Mnyamawamtuka i les del Karongasaurus s'assemblen en el fet que tenen forma de clavilla i facetes de desgast (superfície plana i polida a la superfície de mossegada d'una dent) amb angles molt grans. Una de les característiques compartides entre el Mnyamawamtuka i el Malawisaurus és una amplada distal de la tíbia que és gairebé la meitat de la mida de l'eix mitjà del mateix os.

Dents associades amb l'holotip del Mnyamawamtuka.
Foto: Gorsack & O'Connor et al. (2019)/Plos One.

La falta d'una relació estreta entre els varis Titanosaures de la Formació Gaula i la presència d'aquesta entre el Mnyamawamtuka i els Titanosaures dels Llits de Dinosaures de Malawi es va confirmar a les diverses anàlisis filogenètiques de "l'animal del Mtuka", en les quals es va recuperar com el tàxon germà del Lithostrotia o com un Lithostrotia basal emparentat amb altres Titanosaures, tan africans com de fora d'Àfrica, del Cretaci inferior (aconseguint en una matriu la relació de tàxon germà amb el Malawisaurus). Per la seva banda, el Rukwatitan i el Shingopana es van recuperar en diferents branques dins del grup corona de Lithostrotia i relacionats amb diferents Titanosaures africans i no-africans del Cretaci superior. Per tant, no es dóna la idea d'un grup filogenètic propi de Titanosaures africans en general i tanzans en particular que es creia que es podria aconseguir partint de la hipòtesi que la fauna de "saures titans" del continent estava aïllada respecte de la que hi havia a altres llocs. Al contrari, sembla que els Titanosaures africans provenen cadascun de diferents famílies representades en altres continents. Es tracta d'un patró que també s'observa en els fòssils de cocodrils tant de la Formació Gaula com dels Llits de Dinosaures de Malawi, els quals es troben més emparentats amb espècies d'Amèrica del Sud i del Nord d'Àfrica que no entre si. Les anàlisis filogenètiques també suggereixen un paper important i abans desconeguts dels Titanosaures africans en l'evolució primerenca del clade durant el Cretaci inferior i mitjà, a causa que es troben representats tant en subclades molt basals com els Andesàurids (Angolatitan adamastor, Cretaci superior Turonià d'Angola) com en la part més basal del llinatge Lithostrotia (Mnyamawamtuka i Malawisaurus) i en una situació bastant derivada dins dels Lithostrotia (Paralititan stromeri, Cenomanià d'Egipte).

Reconstrucció de dos exemplars de Mnyamawamtuka caminant en direccions contràries durant una inundació, amb un d'ells mirant l'Arc de Sant Martí.
Foto: Mark Witton.