Salvats de l'Apocalipsi.

Ho vaig dir l'altre dia: el dia de la fi del món segons els maies no ha passat res i que només és un simple canvi d'època!!! Així que una vegada més podem celebrar el Nadal i l'Any Nou tranquils. Però he llegit en una revista de National Geographic que segons la NASA un nou meteorit impactarà a la Terra d'aquí 75 anys. Però crec que la majoria de vosaltres no caldrà que us preocupeu... 

21 de desembre del 2012. Què passarà?

Segons el calendari maia, la nostra era del món va començar el 13 d'agost del 3114 abans de Crist i acaba el 21 de desembre del 2012 després de Crist (la data maia 4 ajaw 3 kankin). 

PASSARÀ ALGUNA COSA?

INFORMACIÓ SOBRE EL CALENDARI MAIA.

Els maies tenien molts calendaris, els més importants són el calendari solar o Haab de 365 dies (igual que el calendari gregorià) i el calendari ritual Tzolkin de 260 dies. Cada 52 anys, un dels 365 dies del Haab coincideix amb dels 260 dies del Tzolkin. El calendari que comença el 13 d'agost del 3114 A.C. i acaba el 21 de desembre del 2012 D.C., s'anomena Calendari "històric" o Compte Llarg. Abans del 13/8/3114 A.C., hi va haver edats anteriors que van acabar amb un cataclisme després d'un període de 5.125 anys i 133 dies.

L'OPINIÓ DELS EXPERTS

Molts arqueòlegs opinen que el dia 21/12/2012 no serà l'Apocalipsi, sinó que s'acaba una era en que els maies i els altres pobles indígenes americans han viscut durant més de 5.000 anys i després comença una nova era sense patir cap extinció en massa. Un fet semblant al simple canvi  de calendari que cada any passa quan arriba el 31 de desembre a Occident. Amb tot, seria un error monumental considerar que la fi dels tretze  "baktuns" (5.125 anys i 133 dies) representa la fi del temps en el calendari maia o la fi del món en un sentit estricte.

Calendari maia. Com ho heu pogut veure, l'actual era del món segons la cultura maia acaba el 21/12/2012, però recentment s'ha trobat a la ciutat maia de Xultún (Guatemala) un calendari que avança el possible "Apocalipsi maia" 7.000 anys en el futur.

    

Segons crec jo, no hi haurà cap catàstrofe i, de moment, no acabarem com els dinosaures.

I vosaltres, que en penseu? 

El període Carbonífer.

El Carbonífer és el 5è període del Paleozoic, que va començar fa 359 milions d'anys i va acabar fa aproximadament 299 M.A. El Carbonífer segueix al Devonià i precedeix al Permià. El nom d'aquest període ve dels grans jaciments de carbó, originats en aquesta època, que es troben a Anglaterra i a l'Europa de l'Oest. El Carbonífer està subdividit en 2 èpoques, el Mississipià i el Pensilvanià, encara que els seus noms correctes són Silesià i Dinantià.

Durant el Carbonífer, el confinament del carboni va conduir a l'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80 % de la taxa actual. Aquest augment va produir incendis molt nombrosos i molt actius i també el gegantisme (tipus de mutació que fa que la mida dels animals augmenti dràsticament a llarg de generacions) de certs d'insectes i amfibis, animals on la mida i la capacitat d'absorbir oxigen aeri estan correlacionats.

Els continents de l'hemisferi sud van quedar aglomerats en el supercontinent Godwana. A la mateixa època, Euràsia de l'est es va ajuntar amb Europa al llarg de la línia del riu Ural. A la fi del Carbonífer la major part del supercontinent Pangea estava format, exceptuant l'Àsia Oriental, que estava separada d'altres masses continentals.

Selva del Carbonífer. Cap aquell període apareixen els arbres amb escorça. Llavors el nivell del mar era baix comparat amb el del Devonià (el període que el precedeix), el que va permetre l'extensió de vastos aiguamolls i boscos inundats a Amèrica del Nord i a Euràsia. 

Estrenem el "Prezi" a "El Jove Paleontòleg"

El dia 16 de desembre de 2012 estrenem el primer "Prezi" a "El Jove Paleontòleg". Aquest "Prezi" explica sobre els períodes geològics de l'Eó Fanerozoic -més bé com un resum del que podeu trobar als organigrames dels períodes geològics-. 

Per poder veure aquesta primera presentació i per saber més coses sobre el "Prezi" cliqueu l'enllaç que deixat aquí baix.

http://eljovepaleontoleg.blogspot.com.es/p/blog-page.html

Extinció del Devonià superior

L'extinció del Devonià superior és una de les cinc grans extincions de la història de la Terra. Aquesta extinció massiva va ocórrer al límit que marca l'inici de l'última part del període Devonià, l'estatge geològic Famennià, fa uns 364 milions d'anys. Gairebé tots els peixos àgnats van desaparèixer sobtadament. Es sospita que un refredament global va ser la causa principal de la gran extinció, però  de totes maneres podríem trobar diversos llocs amb una col·lisió de meteorit. A més, sembla que no es va tractar d'una única extinció massiva, sinó d'una sèrie d'esdeveniments relacionats. De fet, sembla tractar-se de 3 extincions al llarg d'un període de 3 M.A.

Els àgnats encara no estan extingits,- perquè encara sobreviuen les llamprees-, que tenen la boca en forma de ventosa.

Dels Sarcopterigis (peixos amb aletes lobulades), que eren uns dels peixos més comuns del Devonià i el Carbonífer, només queden unes poques espècies. Entre elles hi ha el celacant, un fòssil vivent (espècie molt antiga que no ha canviat gens en milions d'anys).

   

Jaciments on s'han trobat pistes de la transició a terra ferma.

1:L'illa Ellesmere.

Les restes fòssils del Sarcopterigi Tiktaalik, el que vulgarment és anomenat "Peix-Tetràpode", es van trobar en els paisatges gelats de l'Àrtic Canadenc l'any 2006. En ells s'hi combinaven tant característiques dels primers Tetràpodes i com dels Sarcopterigis. Encara que ja es coneixia bé la relació evolutiva entre les 2 races, no existia una bona documentació fòssil d'elements importants dels Tetràpodes, com una mena de baula perduda.

2: Fiords de Grenlàndia.

A finals de la dècada del 1890 es van trobar fòssils de Tetràpodes en un turó remot de Grenlàndia oriental., però van haver de passar més de 50 anys perquè les troballes tinguessin importància.
Allà es van trobar l'Ichthyostega i l'Acanthostega. Aquests descobriments han capgirat la imatge que es tenia sobre l'evolució. Aquests fòssils deixen clar que les potes dels Tetràpodes van evolucionar en un principi com una adaptació per sobreviure a l'aigua, i no per arrossegar-se per terra, com es creia abans.

Els paleontòlegs es van donar una sorpresa al descobrir en la preparació detallada de la pota posterior al veure els seus 4 dits ben desenvolupats i els altres 3 apinyats. Aquests descobriments proven de que la disposició en 5 dits dels actuals Tetràpodes moderns es van desenvolupar més tard.

  

Els primers vertebrats terrestres

Tradicionalment s'assumeix que els primers Tetràpodes apareixen en hàbitats d'aigua dolça de tipus aiguamoll cap a finals del Devonià, fa poc més de 360 M.A. A finals d'aquest període, les plantes terrestres s'havien adaptat als hàbitats d'aigua dolça, permetent un nou tipus d'ecosistema en aquell ambient, amb cadenes alimentàries cada cop més complexes, cosa que va produir noves oportunitats evolutives. Els tetràpodes primitius van evolucionar des dels peixos d'aletes lobulades (Sarcopterigis).

Els primers Sarcopterigis com el Panderichthys van evolucionar cap a formes a l'Eusthenopteron, que podia respirar aire i vivia en pantans superficials. El seu parent Tiktaalik, tenia unes aletes que eren similars a potes que podien dur-lo ocasionalment a terra ferma. Els primers Tetràpodes no eren terrestres. Les primeres formes terrestres confirmades es coneixen a partir del Carbonífer inferior, uns 20 milions d'anys més tard. No obstant això, les varietats més primitives pogueren haver passat períodes breus fora de l'aigua i probablement utilitzaven les seves potes tosques per obrir-se camí a través del fang. Entre els primers tetràpodes hi havia l'Acanthostega amb peus que tenien 8 dits i l'Ichthyostega, que va desenvolupar membres forts que li permetien desplaçar-se per terra.

Línia evolutiva dels Sarcopterigis i els primers Tetràpodes. L'actual celacant, està adaptat a l'aigua, a l'igual que els seus avantpassats: el Panderichthys i l'Eusthenopteron. El Tiktaalik vivia junt a la vora dels rius i llacs, l'Acanthostega freqüentava els ecosistemes aquàtics i l'Ichthyostega, de potes més robustes, vivia períodes breus a la terra.   

Els actuals Dipnous o peixos pulmonats estan proveïts d'una forma primitiva de pulmó. Els Dipnous que viuen en ambients secs poden enterrar-se al fang, envolten el cos d'una coberta mucosa i fan servir la seva bufeta natatòria per respirar fins que el medi torni a tenir l'aigua suficient. 

Vídeo sobre els últims descobriments de Tetràpodes del Devonià. Aquests nous descobriments fets als E.E.U.U. i a Grenlàndia canvien tot el que se sap sobre quan i com els animals van colonitzar la terra. Gràcies també a aquestes troballes sabem que els primers Tetràpodes van desenvolupar primer les potes a l'aigua i després van passar a terra ferma i no que els peixos van sortir de l'aigua i es van adaptar desenvolupant pulmons i potes com s'ha cregut sempre.