Extinció de finals del Triàsic.

Al Triàsic també va ocórrer una segona extinció, fa 200 M.A., que marca el límit entre el Triàsic i el Juràssic.

Van desaparèixer els màxims depredadors fins llavors, els rèptils primitius semblants a cocodrils i els grans amfibis, i noves espècies de dinosaures carnívors van ocupar el seu lloc. També es van extingir alguns dinosaures primitius. Al mar van desaparèixer el 22% de les famílies d'animals, entre ells tots els rèptils aquàtics menys els Ictiosaures i els Plesiosaures.

No se sap del tot què va provocar l'extinció. Es sap que hi va haver grans erupcions volcàniques, que van causar que el Pangea es comencés a dividir Altres teories són les d'un refredament en el clima o l'impacte d'un meteorit. Un bon candidat per aquesta possibilitat és el cràter de Manicouagan (Canadà).

Durant el Triàsic, els dinosaures només van ser un grup minoritari. Les autèntiques "eres dels dinosaures" van ser el Juràssic i el Cretaci.

Al principi es va datar el cràter de Manicouagan, en aquesta imatge aèria, al límit del Triàsic-Juràssic, però gràcies un estudi posterior sabem que la seva antiguitat és de 215 M.A.

Al 2002, es va fer un estudi amb fòssils d'Arizona en que es va veure que entre el Carnià i el Norià no hi havia cap canvi important a la fauna, el que va en contra de la teoria que creu que al Triàsic final hi va haver 2 extincions. Entre els fòssils hi havia de Fitosaures, com el de la foto.