Els Ornitòpodes: els Iguanodonts.

Els Iguanodonts ocupen un lloc especial en la història de l'estudi dels dinosaures perquè l'Iguanodon (el típic dinosaure d'aquest grup) va ser un dels primers dinosaures descrits científicament pel metge anglès Gideon Mantell al 1825. Els Iguanodonts eren herbívors relativament grans (les espècies més grans feien 10 m com a molt) en la seva majoria bípedes, que van viure principalment durant el Juràssic superior i el Cretaci inferior. Tots els Iguanodonts eren Ornitòpodes grans i de complexió pesada, amb espatlles i potes anteriors robustes. Les potes posteriors eren massives i els peus eren amples, amb peülles als dits. Una característica destacable d'aquesta família és l'urpa del polze. 

El crani dels Iguanodonts era molt variable segons la mida del dinosaure però tots tenien el musell llarg i semblant al dels cavalls actuals i un bec sense dents. El llarg morro contenia moltes més dents que el dels Heterodontosauridae i els Hypsilophodontidae (amb una mida més petita), el maxil·lar de l'Iguanodon tenia 29 dents. El bec s'utilitzava per agafar vegetació de la jungla. Les dents tenien forma de fulla, amb llargues crestes als costats i petites elevacions als fils tallants, Les seves dents semblaven les de les iguanes, aquí el nom d'aquesta família de dinosaures, que en grec vol dir "dent d'iguana".

Els Iguanodonts més antics són del Juràssic superior i s'han trobat a Amèrica del Nord i l'oest d'Europa. D'aquests, el Camptosaurus és el més antic que es coneix a partir d'un esquelet complet i és característic d'aquesta època primerenca de l'evolució d'aquesta família. El zenit de la seva diversitat arriba al Cretaci inferior, s'han trobat fòssils d'Iguanodonts d'aquest període a Europa, Amèrica del Nord, Africa, Àsia i Austràlia. Durant el Cretaci superior es va produir un gran declivi dels Iguanodonts, probablement degut a l'aparició dels Hadrosauridae. Només és coneix dos tipus de possibles Iguanodonts del Cretaci superior trobats en jaciments europeus, entre ells hi ha el Rhabdodon, d'Espanya, França, Àustria i Hongria.

Possiblement, l'Iguanodont més interessant de tots és l'africà Ouranosaurus. Tenia un crani punxegut i les seves apòfisis espinoses de les vèrtebres s'extenien per subjectar un tipus de protuberància no present en altres Iguanodonts.

Un altre Iguanodont molt interessant és el Muttaburrasaurus, una de les poques races trobades a Austràlia.
El més característic d'aquest dinosaure és el seu nas gros, que utilitzaria per produir sons, com les crestes dels Hadrosàurids.