Manera de viure i evolució dels Estegosaures.

MANERA DE VIURE

El crani i les dents dels Estegosaures indiquen que eren herbívors i que recollien la vegetació amb el seu bec i després la tallaven amb les seves dents abans d'empassar-la. L'estructura de les seves potes suggereix que eren quadrúpedes que arribaven a pesar 2 tones. És probable que els Estegosaures es poguessin aixecar sobre les seves potes posteriors, encara que principalment pasturaven la vegetació a 1 metre d'alçada per damunt del terra o menys.

EVOLUCIÓ

Els esquelets d'Estegosaures més antics són del Juràssic mitjà i s'han trobat a diferents zones d'Europa i la Xina. Els Estegosaures van arribar al zenit del seu desenvolupament a finals del Juràssic, quan tenien una distribució gairebé cosmopolita i d'ells n'hi havia vuit gèneres com a mínim. Els Estegosaures figuren entre els grans vegetarians del Juràssic superior i els seus fòssils són comuns a les roques terrestres d'aquest període, especialment al sud de la Xina (Szechuan i Yunnan), a l'oest dels E.E.U.U. (Wyoming, Utah i Colorado) i a l'est de l'Àfrica (Tanzània).

Cap al començament del Cretaci comença una lenta decadència d'aquest grup, ja que el seu registre en aquesta nova era és més dispers. La decadència cretàcica dels Estegosaures es sol associar a l'aparició de les plantes amb flors, de nous tipus de dinosaures herbívors que els feien la competència o de tots dos. No obstant, el descobriment de possibles fòssils d'Estegosaures del Cretaci superior a l'Índia durant la dècada de 1970 suggereix que al menys en un lloc van sobreviure gairebé fins al final del Mesozoic.

Exemples de Petjades d'Estegosaure. Se n'han trobat a França, al Marroc i a Austràlia.