Els Prosauròpodes es reconstrueixen sovint com animals bípedes però les petjades dels seus peus indiquen que solien caminar de forma quadrúpeda. De fet, les potes anteriors dels Prosàuropodes tenien al menys dos terços de la longitud de les posteriors, a l'igual que en els posteriors Sauròpodes Diplodòcids, dels que es sol considerar que van ser quadrúpedes obligats. El primer dit de la mà era molt més gran que els altres i els Prosauròpodes haurien portat aquest dit separat del terra quan caminaven. És quasi indudtable que aquests animals podien aixecar-se sobre les seves potes posteriors per arribar fins a la vegetació dels arbres alts, el que concorda amb l'evidència de que eren herbívors. Un gran nombre de característiques suggereixen que els Prosauròpodes menjaven plantes.
1: El seu coll llarg hauria estès l'abast de la seva alimentació vertical i permetre brostejar en la vegetació dels arbres alts com les girafes.
2: L'articulació de les mandíbules queda sota de la línia de dents superiors com en els Ornitòpodes, uns herbívors amb pelvis d'ocell.
3: La desviació lateral de les mandíbules dels Prosauròpodes varia de petita a gran. Aquesta desviació permetia que les fileres de dents fossin gairebé paral·leles, de forma que ambdues havien d'entrar en contacte quasi simultàniament en tota la seva longitud durant la masticació, com en molts mamífers herbívors.
4: Les seves dents espatulades tenien unes 20 petites serres tosques disposades en un angle d'uns 45 graus del seu fil de tall. Tenien un extraordinària semblança amb les dents de les iguanes, uns llangardaixos herbívors.
5: És possible que el gran mombre de petites pedres estomacals o gastròlits trobades a la regió de l'estòmac d'un esquelet del Prosauròpode africà Massospondylus s'utilitzaven per a triturar la vegetació ingerida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada