Evolució dels Anquilosaures.

L'Anqluilosaure més antic que es coneix és un esquelet incomplet trobat a l'Índia i datat del Juràssic inferior, si bé l'Anquilosaure que ha rebut un nom més antic és el Sarcolestes que va viure a Europa al Juràssic mitjà. Encara que només es coneix una mandíbula de Sarcolestes, les dents i una placa de cuuirassa unida a la mandíbula l'identifiquen com un Anquilosaure. Cap al Juràssic superior van divergir els Nodosàurids, més lleugers, i els Anquilosàurids, més pesants. El Gargoyleosaurus va ser un dels primers Anquilosàurids i va viure a Amèrica del Nord a finals del Juràssic.

Els Nodosàurids van arribar a la seva diversitat màxima durant el Cretaci inferior i mitjà. Es coneixen almenys 11 gèneres de Nodosàurids d'aquesta època d'Europa, Nord-amèrica i Austràlia. Alguns fòssils fragmentaris procedents d'Amèrica del Sud i de l'Antàrtida també podrien ser de Nodosàurids. Alguns Nodosàurids van sobreviure fins al Cretaci superior, com els nord-americans Panoplosaurus i Edmontonia.

Els Anquilosàurids van arribar a la seva diversitat màxima durant el Cretaci superior a Amèrica del Nord, Àsia i Europa, encara que no són particularment abundants al registre fòssil. Just abans de la seva extinció, hi havia 9 gèneres d'Anquilosàurids, dels quals l'Ankylosaurus, amb fins a 9 m, en va ser el més gran.

Aquest és un dibuix de l'únic fòssil que s'ha trobat del Sarcolestes, un tros de la mandíbula inferior.

Esquelet reconstruït de l'Anquilosàurid nord-americà Gargoyleosaurus.