Els Ceratopsians: Psittacosaurus i altres espècies primitives.

Els Ceratopsians van ser un dels grups més diversificats d'Ornitisquis durant el Cretaci. Comprenen dues subdivisions principals: els Ceratopsians primitius, amb el Psittacosaurus com a espècie principal, i els Neoceratopsia.

Algunes novetats evolutives comuns dels Ceratopsians són un bec estret, un os jugal també estret, una projecció parietal i un paladar amb forma de volta a la part frontal de la boca. La morfologia i la distribució dels fòssils de Ceratopsians suggereix que van sorgir a Àsia i es van estendre fins a Amèrica del Nord, on van tenir un gran èxit fins a la seva extinció al final del Cretaci.

CERATOPSIANS PRIMITIUS

No tots els Ceratopsians es classifiquen a Neoceratopsia. Els més antics i de característiques més primitives, es classifiquen apart. Tots aquests petits herbívors s'han trobat a Àsia i daten del Juràssic final i el Cretaci inferior. Es classifiquen en dues famílies Chaoyangsauridae, amb el Chaoyangsaurus com espècie principal, i Psittacosauridae, amb el Psittacosaurus com espècie principal. El Ceratopsià més antic de tots, el Yinlong, encara no ha estat assignat a cap d'aquestes famílies. Durant molt de temps, aquests dinosaures es van classificar dins dels Ornitòpodes, però les anàlisis recents del seu registre fòssil donen suport a la seva identificació com Ceratopsians antics.

Aquests posseeixen totes les novetats evolutives claus del grup, però la projecció parietal era molt rudimentària, ja que només era una petita protuberància òssia que sobresortia molt lleugerament sobre l'extrem posterior del crani. Les seves dents eren característiques dels dinosaures vegetarians. S'han trobat gastròlits o pedres estomacals associats amb alguns esquelets, el que suggereix que quantitats significatives de vegetació es triturava dins de l'estómac. El nom Psittacosaurus ve del fet que el seu bec s'assemblava molt al d'un lloro. 

Molts d'aquests animals no superaven els 2 m de longitud i la seva estructura esquelètica s'assemblava més a la d'un Ornitòpode primitiu que a la d'altres Ceratopsians. Per exemple, tenien un coll i una cua curts. Al Psittacosaurus, les cames eren més llargues que els braços, aquests tenien a prop del 58 % de la longitud de les posteriors, el que indica que el Psittacosaurus era bípede. La mà només tenia tres dits mentre que el peu en tenia quatre, el Psittacosaurus era probablement capaç d'agafar amb les seves mans, ja que el seu primer dit divergia dels altres dos.

Recentment s'han trobat esquelets de Psittacosaurus que presenten uns filaments llargs i prims, que podrien ser un tipus de plomes primitives. A partir d'aquest descobriment, s'han fet moltes reconstruccions d'aquest Ceratopsià en que s'han afegit aquestes estructures a la cua. 

S'han identificat 12 espècies de Psittacosaurus, trobades a Rússia, Mongòlia, Xina i Tailàndia. Cada espècie té unes característiques pròpies que la diferencien d'una altra, sobretot al crani. En aquest dibuix es representen els caps de 8 espècies de Psittacosaurus.