La funció de les banyes i de la projecció parietal dels Ceratòpsids.

Encara que són comunes les representacions de Ceratòpsids, principalment els Triceratops, en una postura defensiva lluitant amb les banyes i la projecció parietal contra un Teròpode, un estudi detallat d'aquests apèndixs suggereix que no eren estructures principalment defensives i, en realitat, és probable que tinguessin moltes més funcions.

Per exemple, els grans músculs que obrien i tancaven les mandíbules dels diferents Ceratòpsids s'insertaven principalment en la projecció parietal. És probable que les diferents mides i formes d'aquestes reflectissin diferències en els músculs dels diferents dinosaures, per exemple, els músculs mandibulars d'un Ceratòpsid de projecció parietal gran exercien una forma mastegadora major que els d'un Ceratòpsid amb una projecció parietal més petita.

No sols la projecció parietal, si no també les banyes, podrien haver estat molt útils com ornaments d'exhibició. En alguns Ceratòpsids, com per exemple el Chasmosaurus, la projecció parietal, les banyes i altres parts del crani diferien en mida entre mascles i femelles, el que es coneix com a dimorfisme sexual. Això també ho podem observar en vàries espècies de mamífers, com els cérvols, on els dos sexes es diferencien per la mida de les banyes.

Una altra possible funció de la projecció parietal dels Ceratòpsids era la termoregulació. El seu os contenia nombrosos canals i solcs pels vasos sanguinis. Podria haver servit per estendre la sang del dinosaure per una gran superfície i així permetre un ràpid escalfament o refredament, com les plaques del Stegosaurus.

És molt possible que les projeccions parietals de molts Ceratòpsids estiguessin acolorides per intimidar els enemics o per atreure a les femelles. Moltes de les reconstruccions més avanguardistes d'aquests dinosaures, com aquesta d'un Einiosaurus, els mostren amb colors vius.