Els dinosaures de l'any 2017: altres Sauròpodes descrits al 2017.

SIBIROTITAN ASTROSACRALIS

El Sibirotitan astrosacralis és un Sauròpode Somphospondyli no-Titanosaure del Cretaci inferior de Rússia presentat el 26 de desembre a la revista Geobios per part d'un equip dirigit per l'Alexander Averianov (Institut Zoològic de l'Acadèmia Rússia de Ciències, Sant Petersburg). Es tracta de la nomenclatura formal del "Sibirosaurus" presentat al 2015 en mitjans de comunicació extra-acadèmics per part de paleontòlegs de la Universitat de Tomsk que també formen part de la descripció d'aquests dinosaure. El nom genèric Sibirotitan significa "tità de Sibèria" i el nom específic astrosacralis vol dir "sacre-estrella" en llatí, ja que el sacre del Sibirotitan té costelles en forma d'estrella. Es tracta del segon Sauròpode descrit de Rússia, després del Titanosaure Tengrisaurus.

Les restes del Sibirotitan procedeixen del jaciment Shestakovo 1 de la Formació Ilek (Cretaci inferor Barremià, 125 M.A.) localitzat a la província de Kemerovo (Sibèria Occidental), cosa que el converteix en un dels Sauròpode Titanosauriform més antics trobats a Àsia junt amb el Fukuititan del Japó, també del Barremià. Els fòssils a partir dels quals s'ha descrit al Sibirotitan són un conjunt de vèrtebres cervicals i dorsals, un sacre, un peu descrit anteriorment per l'Averianov al 2002 com pertanyent al clade Titanosauriformes i algunes dents aïllades. Encara que la majoria d'aquests ossos s'han trobat dispersos, s'ha considerat que podrien pertànyer a un mateix individu. A partir de la mesura d'una vèrtebra cervical, l'equip d'en Averianov va estimar que un Sibirotitan adult pesaria unes 20 tones.

Metatarsià del Sibirotitan en vàries vistes. Procedent de la descripció del peu feta per l'Averianov al 2002.
Foto: Averianov et al. (2002)/Acta Palaeontologica Polonica. 

El Sibirotitan es distingeix de la resta dels Sauròpodes per un sol caràcter: la part hysposphene de l'articulació hysposphene-hypantrum (característica de les vèrtebres dels Arcosaures i present en la majoria dels Sauròpodes) de les vèrtebres dorsals té una cresta relativament alta (mentre que aquesta és bastant baixa en la resta de Titanosauriforms). El coll llarg rus també es diferencia d'altres Somphospondylii per posseir només cinc vèrtebres sacres, mentre que la resta del clade en té sis. També comparteix una característica òssia amb el tàxon argentí del Cretaci superior Epachtosaurus i el xinès del Cretaci inferior Euhelopus que consisteix en la convergència de les costelles sacres cap al mig de l'os (caràcter que origina el nom específic del Sibirotitan). L'anàlisi filogenètica el recupera amb la posició esmentada al principi del text com de Somphospondylii no-Titanosaure.

SORIATITAN GOLMAYENSIS

El nom genèric d'aquest Sauròpode ja parla per si sol, es tracta del "tità de Sòria". I el seu nom específic golmayensis és una altra referència geogràfica, encara que més concreta, fa referència a la localitat de Golmayo dins d'aquesta província de Castella i Lleó. A Golmayo es troba el jaciment de Zorralbo I d'on provenen les restes del Soriatitan (aquí també es van trobar els ossos de l'Ornitòpode Magnamanus) i Golmayo també és el nom de la formació geològica del Cretaci inferior Hauterivià-Barremià (129 M.A.) on està localitzat Zorralbo I. El Soriatitan va ser presentat per un equip dirigit per en Rafael Royo-Torres (Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis) el 31 d'agost a la revista Cretaceous Research.

Húmer de l'holotip del Soriatitan.
Foto: Fundación Conjunto Paleontólogico de Teruel-Dinópolis.

El material a partir del qual ha estat descrit el Soriatitan està basat en una dent, tres vèrtebres dorsals amb costelles, un sacre parcial, un húmer, un cúbit, un radi, dos ilis parcials, dos isquis, un fragment de pubis i un fèmur parcial. A partir de la mesura de l'húmer, 1,25 m, s'ha estimat que el propietari d'aquestes restes faria uns 40 m de llargada. El Soriatitan es troba diagnosticat a partir de caràcters com costelles caudals que desenvolupen una cresta al mig de l'os, la presència d'una cresta rectangular per sobre del procés púbic de l'ili (el que serveix d'articulació entre els dos ossos pèlvics) i dues crestes laterals a l'àrea de la més gran cresta deltopectoral de l'húmer. L'anàlisi filogenètica del Soriatitan el recupera com un Braquiosàurid, el que el converteix en el primer i l'únic Braquiosàurid del Cretaci inferior europeu. I dins dels Braquiosàurids, el Soriatitan sembla tenir una relació bastant estreta amb els membres del clade del Cretaci inferior nord-americà (Cedarosaurus, Venenosaurus, Abydosaurus), amb els quals comparteix apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals anteriors i mitjanes dirigides anteriorment i un marge lateral recte entre el cap de l'húmer i l'eix d'aquest os. La presència de Braquiosàurids al Cretaci inferior de les dues ribes de l'Atlàntic ha fet que Royo-Torres i col·laboradors s'hagin plantejat la hipòtesi que hi va haver una connexió transoceànica entre Europa i Amèrica del Nord en algun punt d'aquest període.

Dent de l'holotip del Soriatitan.
Foto: Royo-Torres et al. (2017)/Cretaceous Research.

ZHUCHENGTITAN ZANGJIAZHUANGENSIS

El Zhuchengtitan zangjiazhuangensis és un Titanosaure del Cretaci superior Campanià (73,5 M.A.) de la província xinesa de Shangdong descrit per un equip dirigit per en Jinyou Mo (Museu d'Història Natural de Guangxi, Nanning, al sud de la Xina) a la revista Geological Bulletin of China. Està basat en un húmer de 1,08 m que va ser descobert al 2008 al jaciment de Zangjiazhuang (d'on prové el seu nom específic) localitzat geològicament al Grup Wangshi (de l'època esmentada anteriorment) i administrativament a la ciutat de Zhucheng (d'on prové el seu nom genèric juntament amb el sufix -titan). El Zhuchengtitan és el primer Titanosaure del Cretaci superior província de Shandong.

L'húmer holotip del Zhuchengtitan en diferents vistes.
Foto: Mo et al. (2017)/Geological Bulletin of China.

El Zhuchengtitan ha estat identificat com un Titanosaure a partir de caràcters com una cresta deltopectoral estesa cap avall. I es diferencia de la resta dels Titanosaures per posseir una porció proximal de l'húmer relativament gran, ocupant un 55% de la llargada total de l'os, i un índex de robustesa d'aquest element apendicular també bastant important, de 0'39. Aquesta última mesura acosta el Zhuchengtitan al tàxon mongol del Campanià Opisthocoelicaudia més que a qualsevol Titanosaure asiàtic. Altres característiques com la inflor de l'os que rodeja la cresta deltopectoral i la presència d'un procés ossi que es projecta un terç més avall del final de la cresta deltopectoral justifiquen l'entrada del Zhuchengtitan a la família de Titanosaures Saltasauridae a la qual pertany l'Opisthocoelicaudia, encara que la relació entre aquests dos colls llargs s'haurà de comprovar amb l'aparició de nou material fòssil.