Els dinosaures de l'any 2017: Bonapartesaurus rionegrensis.

Per acabar la sèrie 2017 d'Els dinosaures de l'any, us parlaré del Bonapartesaurus rionegrensis, un Hadrosàurid del Cretaci superior d'Argentina presentat el 20 d'abril a la revista Journal of Vertebrate Paleontology per la Penélope Cruzado-Caballero (Instituto de Investigación en Paleobiología y Geología, General Roca, província de Rio Negro) i en Jaime Powell (Universidad Nacional de Tucumán, província homònima). El Bonapartesaurus és el tercer Hadrosàurid vàlid d'Amèrica del Sud junt amb el Sercernosaurus koerneri i el Lapampasaurus cholinoi, sent una de les poques regions del Gondwana on són presents i on, a més, tenen un caràcter més enigmàtic i volàtil que els seus parents profundament estudiats del Lauràsia.

Reconstrucció de dos exemplars de Bonapartesaurus, els quals es troben acompanyats d'un ramat de Titanosaures al seu darrere i una banda de Dromeosàurids al seu costat esquerre.
Foto: Luis Rey.

El nom genèric Bonapartesaurus homenatja en José Fernando Bonaparte, un dels paleontòlegs argentins més influents, mentre que el nom específic fa referència a la província de Rio Negro, d'on provenen els seus fòssils, més concretament del jaciment Salitral Moreno situat dins de la Formació Allen (Cretaci superior Campanià-Maastrichtià). L'holotip del bec d'ànec consisteix en un esquelet parcial i articulat que conté 4 vèrtebres dorsals, un sacre complet, 27 vèrtebres caudals, 18 xebrons, 3 costelles dorsals, un fragment d'escàpula, un fragment de l'húmer esquerre, un cúbit esquerre, un ili dret, un pubis esquerre, fragments d'isqui, els dos fèmurs, les dues tíbies, els dos peronés, un astràgal esquerre, un calcani dret i un peu esquerre articulat. Aquest exemplar ja era conegut en la comunitat paleontològica argentina, encara que no sota el nom de Bonapartesaurus rionegrensis. Va ser inclòs al 2010 en la descripció de l'Hadrosàurid Willinakaqe salitralensis (amb el nom específic fent referència a Salitral Moreno) junt amb uns fòssils procedent de la localitat d'Islas Malvinas (província de La Pampa). Actualment, el Willinakaqe està considerat un nomen vanum (expressió llatina que significa que la nomenclatura en qüestió ja no es pot utilitzar per al material d'estudi taxonòmic per al qual es va crear) al veure's que moltes restes que es trobaven sota el seu paraigües eren molt diferents entre si i, en conseqüència, era una quimera composta per exemplars de diferents estadis ontogènics i fins i tot diferents tàxons.

El sacre de l'holotip del Bonapartesaurus, amb una aproximació als centres vertebrals de la primera i l'última vèrtebres sacres.
Foto: Cruzado-Caballero & Powell (2017)/Journal of Vertebrate Paleontology.

El Bonapartesaurus es troba diagnosticat per la següent llista de caràcters ossis: apòfisis espinoses de les vèrtebres sacres 3,5 vegades majors que els seus respectius centres vertebrals, apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals anteriors 3,5-4 vegades majors que els seus respectius centres vertebrals i esteses cap endarrere, un procés preacetabular de l'ili desviat cap a avall i que forma un angle de més de 150º, una cresta cnemial de la tíbia estesa cap endavant i una superfície articular de l'astràgal per a la col·locació estesa cap al mig. L'anàlisi filogenètica del Bonapartesaurus el recupera dins de la tribu Saurolophini de la subfamília Hadrosaurinae, tenint com a tàxon germà al Saurolophus del Maastrichtià del Canadà i Mongòlia. A la vegada, aquest petit clade té com a tàxon germà al Prosaurolophus maximus del Campanià del Canadà. Entre els caràcters que uneixen el Bonapartesaurus i el Saurolophus es troba un extrem distal del peroné molt estès cap al davant i que li confereix una forma de maça. Això contrasta amb la posició que rebia el Bonapartesaurus quan estava inclòs del Willinakaqe, que es recuperava com el tàxon germà del Secernosaurus dins de la tribu Kritosaurini de la subfamília Hadrosaurinae, que té com a espècia més representativa al Kritosaurus del Campanià de Nou Mèxic.

Peu de l'holotip del Bonapartesaurus, amb abreviacions dels varis metatarsians i falanges.
Foto: Cruzado-Caballero & Powell (2017)/Journal of Vertebrate Paleontology.

Després d'establir els seus caràcters de diagnòstic i les seves relacions filogenètiques, la Cruzado-Caballero i en Powell han continuat l'estudi del Bonapartesaurus investigant les implicacions que té el nom Hadrosàurid argentí per a l'arribada d'aquests dinosaures a Amèrica del Sud. Altres anàlisis ja havien formulat la hipòtesi que els becs d'ànec haurien emigrat a aquesta porció occidental del Gondwana des d'Amèrica del Nord durant el Campanià com a molt tard, quan va existir un pont terrestre entre els dos continents que va desaparèixer al Maastrichtià i que va permetre l'intercanvi faunístic tant en direcció nord-sud com sud-nord. Aquest fenomen rep el nom d'episodi de Gondwana. La posició filogenètica del Bonapartesaurus dóna suport a aquest escenari. Els avantpassats nord-americans del tàxon argentí, representats pel Prosaurolophus, van protagonitzar dos esdeveniments de dispersió, un cap a l'Àsia, on van donar lloc al Saurolophus, i un altre cap Amèrica del Sud on van evolucionar cap al Bonapartesaurus. Tenint en compte l'època en que van viure el Prosaurolophus, el Saurolophus i el Bonapartesaurus, se senyala a l'episodi de Gondwana com el moment més probable per a la migració dels Saurolophini cap a Amèrica del Sud.

Anàlisi filogenètica dels Hadrosaurinae amb el Bonapartesaurus inclòs, on també s'indica l'origen geogràfic de cada clade, a més d'un mapa de l'Amèrica del Cretaci superior amb dues fletxes que representen l'episodi de Gondwana.
Foto: Cruzado-Caballero & Powell (2017)/Journal of Vertebrate Paleontology.