Diluvicursor pickeringi, nou Ornitòpode del Cretaci inferior d'Austràlia.

L'11 de gener es va publicar, a la revista PeerJ i de la mà d'un equip dirigit per en Matthew Herne de la Universitat de Queensland (Brisbane, Austràlia), un dels primers tàxons binomials de dinosaures no aviaris del 2018. Es tracta del Diluvicursor pickeringi, un petit Ornitòpode procedent del jaciment Eric the Red West de la Formació Eumeralla (Cretaci inferior/mitjà Albià, 100 M.A.), a l'estat australià de Victòria, al sud-est del país. De la Formació Eumeralla ja s'han recuperat dos altres Ornitòpodes, el Leallynasaura i l'Atlascopcosaurus, tots dos amb holotips basats en restes cranials. En canvi, el fòssil tipus del Diluvicursor és un esquelet postcranial parcial consistent en una part caudal de la columna vertebral gairebé completa, els extrems distals de la tíbia i el peroné drets, un tars dret complet i un peu dret parcial.

Foto (a) i dibuix (b) de l'holotip del Diluvicursor.
Foto: Herne et al. (2018)/PeerJ.

El nom genèric Diluvicursor significa "corredor del diluvi o de la inundació" en llatí, ja que l'holotip es va trobar en els sediments d'un antic riu que passava pel lloc de descobriment del dinosaure a l'Albià que, a més, es trobava dins d'una plana d'inundació, mentre que el nom específic pickeringi homenatja al paleontòleg David Pickering, que va contribuir especialment en el desenvolupament de la Paleontologia australiana i que va morir durant la producció de l'article de presentació del dinosaure. L'holotip del Diluvicursor fa 1,2 m i la falta de fusió de les vèrtebres caudals suggereix que es tracta d'un juvenil. El Diluvicursor també es troba representat per una vèrtebra caudal aïllada, un mesurament de la qual indica que aquest Ornitòpode podria arribar als 2,3 m, encara que no se sap si pertany a un exemplar adult o no. El Diluvicursor es troba diagnosticat per apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals baixes i gairebé iguals a l'altura del centre vertebral, procés intervertebral (extensió òssia de les vèrtebres situada en l'àrea d'articulació d'aquestes) triangular i amb una osca en forma de V en el centre de la vèrtebra adjacent i costelles caudals amples que representen el 80% de l'alçada total de les vèrtebres. Es van utilitzar diverses matrius filogenètiques per resoldre les relacions taxonòmiques del Diluvicursor, i en tots forma part de politomis (grup de tàxons propers temporalment en els quals no s'acaben de resoldre les seves relacions filogenètiques) dins dels Ornitòpodes o del grup més inclusiu dels Ceràpodes (Ornitòpodes+Marginocèfals), sense poder indagar més. Tot i això, un seguit de caràcters de les vèrtebres caudals, el tars i el peu com proporcions baixes de les vèrtebres, un procés ascendent de l'astràgal (zona de contacte de l'os amb la tíbia) ample i en angle obtús, un metatars I en forma de T i un metatars II en forma de lluna creixent acosten l'espècie australiana a la resta d'Ornitòpodes de la Formació Eumeralla, a tàxons sud-americans i antàrtics (Gasparinasaura, Anabisetia, Morrosaurus) i als Driosàurids d'Àfrica i Lauràsia. Aquestes relacions seran confirmades per una nova anàlisi filogenètica. Els dinosaures més propers per ara al Diluvicursor són dos esquelets parcials del jaciment Dinosaur Cove dins de la Formació Eumeralla (que en alguns estudis estan considerats com exemplars de Leaellynasaura), els quals del nostre protagonista es diferencien per tenir la cua més curta i un peu més robust, i una vèrtebra caudal aïllada procedent d'Eric the Red West, indicant la presència d'almenys dos tàxons d'Ornitòpodes en aquest jaciment.

A dalt: imatge de tomografia computada de les falanges superiors del peu de l'holotip del Diluvicursor on es pot veure la patologia que pateix (veure més avall). A baix: aproximació de l'anomalia.
Foto: Herne et al. (2018)/PeerJ.

Altres aspectes sobre el Diluvicursor i el seu holotip tractats per Herne i col·laboradors són la presència d'una patologia en el peu de l'exemplar tipus del dinosaure i la posició que tindria en l'ecosistema de la Formació Eumeralla de l'Albià respecte als altres Ornitòpodes de la regió. En primer lloc, l'extrem de la primera falange del dit I del peu es troba desviat respecte a la seva articulació amb el metatars II, el qual ha estat identificat com una patologia antemortem (és a dir, feta abans de morir) i no com a conseqüència de l'enterrament del fòssil per la presència de teixit os rugós en l'àrea en que hi hauria d'haver l'articulació, una anomalia coneguda com osteofitosi. Això hauria resultat que l'articulació entre els metatarsians i les falanges tingués menys mobilitat. En segon lloc, l'entorn de la Formació Eumeralla en temps del Diluvicursor està constituït per boscos de coníferes amb grups molt variats de plantes baixes, entre les quals hi havia Angiospermes. Això hauria ajudat que els diferents Ornitòpodes que habitaven aquest hàbitat tindrien formes d'alimentació diferents a partir de la seva morfologia. És una hipòtesi que s'ha formulat a partir de les diferències entre el Diluvicursor i els Ornitòpodes de Dinosaur Cove, els quals també van ser enterrats en un riu. Aquest fet també dóna suport a aquesta proposta tenint en compte que l'antic riu de Dinosaur Cove era més petit i tindria menys força que el d'Eric the Red West.

Reconstrucció de dos Diluvicursor buscant menjar per la riba d'un riu (representant en el que es va trobar l'holotip del dinosaure).
Foto: Peter Trusler.