Caihong juji, el dinosaure de l'Arc de Sant Martí.

El primer dinosaure no aviari emplomallat del 2018 arriba per partida doble ja que també mostra evidències de quin color podrien ser les seves plomes, el qual no deixarà indiferent a ningú. Es tracta del Caihong juji, un Teròpode Paraves basal procedent del Juràssic superior del nord-oest de la Xina presentat a la revista Nature Communications el 15 de gener per part d'un equip dirigit per en Dongyu Hu (Museu de Paleontologia de Liaoning, Shenyang, capital de Liaoning). El nom genèric del dinosaure, Caihong, significa "Arc de Sant Martí" en xinès, degut a que l'holotip es troba molt ben preservat i per un seguit de proves que aporta sobre l'origen evolutiu dels Paraves, mentre que el nom específic juji vol dir "cresta gran" en la mateixa llengua, per la presència en aquest dinosaure d'una cresta lacrimal prominent.

A: foto del motlle de l'esquelet holotip del Caihong. B: foto del contramotlle. C: dibuix de l'esquelet. D: foto del crani. E: dibuix del crani.
Foto: Hu et al. (2018)/Nature Communications.

El Caihong està basat en un esquelet gairebé complet amb plomes preservat en una llosa que representaria un animal de 0,4 m de longitud i una massa corporal estimada de 475 g procedent del jaciment de Gangou, ubicat administrativament al nord de la província xinesa d'Hebei i geològicament a la Formació Tiaojishan (Juràssic superior Oxfordià, 161 M.A.). D'aquesta àrea i època provenen els Paraves més antics del registre mundial (Anchiornis, Xiaotingia, Eosinopteryx, Aurornis), però tots ells presenten una morfologia semblant tant pel que fa als ossos com a les plomes. El Caihong es caracteritza per presentar certes diferències amb aquest patró general de Paraves basals. El Caihong presenta com a caràcters de diagnòstic, a més de les crestes lacrimals abans esmentades, una fenestra accessòria al maxil·lar i un ili curt que és menys de la meitat de la llargada del fèmur (mentre que en altres Teròpodes, l'ili és més de la meitat de la llargada del fèmur). A més, també es diferencia de la resta de Paraves de la Formació Tiaojishan en posseir un musell que representa un 60% de la llargada del crani, extremitats anteriors relativament curtes (un 60% de la llargada de les seves equivalents posteriors, mentre que en els altres tàxons és entre el 75% i el 85%) i un cúbit i un radi més llarg que l'húmer.
Respecte a les plomes del Caihong, les situades als braços arriben a ser més de 2 cops més llarg que l'húmer, fet que fa engrandir la mida de l'extremitat anterior respecte a quan només es miren els ossos. Hi ha un seguit de plomes situades a prop del polze dret, estructura que recorda l'àlula de les aus actuals (grup de plomes posat sobre els dits que es desplega en maniobres de vol a baixa velocitat), pel que s'ha suggerit que també ho seria encara que no hauria de tenir la mateixa funció. A les extremitats posteriors, el Caihong presenta els peus extensament emplomallats amb plomes pennàcees (identificades per presentar barbes paral·leles). Pel que fa a la cua, les rectrius (plomes de vol de la cua) adjuntes a les vèrtebres caudals anteriors i mitjanes tenen eixos asimètrics (el qual ja és una prova de que tindria les adaptacions per poder volar) i formarien una cua en forma de fulla de falguera que superaria en superfície a la de l'Archaeopteryx. Els eixos asimètrics de les rectrius i els braços allargats indica que el Caihong tindria una locomoció diferent a la d'altres Paraves de la Formació Tiaojishan.

Fotos de plomes de vàries àrees del cos de l'holotip del Caihong. A i B: plomes del coll. C: plomes del pit. D i E: plomes dels braços. F: plomes de les cames. G, H, I i J: rectrius.
Foto: Hu et al. (2018)/Nature Communications.

En Hu i col·laboradors van extreure 66 mostres de les plomes de l'holotip del Caihong per estudiar-les amb un microscopi electrònic. S'hi han observat unes estructures que s'han descartat com pertanyents a bacteris i que més aviat serien melanosomes, que indiquen el color de les plomes i que ja s'havien trobat en altres fòssils Paraves. Aquests melanosomes indiquen que el color majoritari del cos del Caihong seria el negre, però hi ha algunes mostres procedents del cap, del pit i de la base de la cua que tenen forma de plaqueta i recorden als melanosomes que permeten la iridescència (el canvi de color depenent de l'angle en que es mira) amb colors vius en els colibrís. D'aquesta manera, el Caihong presentaria certa diversitat de pigment de plomes i els melanosomes en forma de plaqueta donarien també colors vius com encara que no s'han pogut identificar. La iridescència ja s'havia identificat anteriorment en un Paraves mesozoic, el Dromeosàurid del Cretaci inferior Microraptor, el qual mostrava aquesta característica en tot el plomatge. El Caihong és curiós perquè presenta a la vegada dues possibles eines d'exhibició dels Teròpodes de les quals una, les plomes en aquest cas iridescents, és pròpia dels Paraves com ell, i l'altra, la cresta lacrimal, més característica dels Teròpodes més basals. Per tant, el nou tàxon indica que l'aparició de noves formes d'atreure l'atenció va ser anterior a la desaparició de les velles.

Reconstrucció d'un Caihong sobre la branca d'un arbre en que es mostren els patrons de color que tindria segons el que se sap a partir dels seus melanosomes (els colors de l'àrea iridescent són especulatius).
Foto: Velizar Simeonovski.