Els dinosaures de l'any 2017: Shuangbaisaurus anlongbaoensis

El Shuangbaisaurus anlongbaoensis és un Teròpode del Juràssic inferior procedent de la província xinesa de Yunnan presentat a la revista Vertebrata PalAsiatica de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia pequinès per part d'un equip dirigit per Guo-Fu Wang (Centre de Reserca de Fòssils de la Prefectura de Chuxiong, a la ciutat homònima de Yunnan). Tant el nom genèric com l'específic del dinosaure fan referència a l'àrea geogràfica on es van descobrir els seus fòssils d'una forma més o menys extensa. La primera part binomi prové del comtat de Shuangbai, mentre que la segona part prové de la població d'Anlongbao. Geològicament, el Shuangbaisaurus és originari de la Formació Fengjiahe (del període geològic abans esmentat) i el seu holotip està compost per un crani parcial amb mandíbula inferior.

Crani holotip del Shuangbaisaurus en vista lateral dreta.
Foto: Wang et al. (2017)/Vertebrata PalAsiatica.

El Shuangbaisaurus prové d'una època, com és el Juràssic inferior, en que es va produir el primer fenomen de gigantisme observat en els Teròpodes, el qual està relacionat amb la possessió d'ornamentacions òssies cranials. Abans de l'aparició del nostre protagonista, la correlació entre aquests dos caràcters ja es va donar en dos tàxons presents de forma més o menys ambigua a Yunnan, les crestes dels quals estan formades per l'extensió cap endarrere dels nasals: el Dilophosaurus (primerament identificat als EUA i possiblement present al comtat de Jinning d'aquesta província meridional, amb un pes estimat de 362 kg) i el Sinosaurus (amb un pes estimat de 429 kg, present al comtat de Lufeng). Així és, el Shuangbaisaurus es converteix en el tercer Teròpode de Yunnan amb evidència d'haver posseït una cresta òssia, sent el caràcter que més el distingeix la presència de crestes parasagitals (situades a prop del mig del crani) que s'estenen posteriorment per la vora dorsal de l'òrbita ocular. Altres trets propis del Shuangbaisaurus són l'elevació de la vora ventral (de baix) de la premaxil·la i una premaxil·la en el seu conjunt més alta que llarga. La descoberta d'aquest nou tàxon ajuda a omplir nous buits en l'origen i l'evolució primerenca dels Teròpodes derivats del clade Averostra, fets encara bastant desconeguts. Wang i col·laboradors han centrat la seva investigació del Shuangbaisaurus en la comparació amb els altres Teròpodes crestats de Yunnan, deixant una possible anàlisi filogenètica per a un estudi futur.

Situació dels comtats de la província de Yunnan amb fòssils de Teròpodes crestats del Juràssic inferior (indicats amb una silueta d'aquest tipus d'animal) i situació de Yunnan dins de la Xina.
Formació: Wang et al. (2017)/Vertebrata PalAsiatica. 

Els cranis del Shuangbaisaurus i del Sinosaurus tenen unes dimensions semblants, encara que el del primer dinosaure és més robust. Encara que els dos posseeixen crestes parasagitals, l'ornamentació cranial del Sinosaurus està formada pel nasal i pel lacrimal i s'estén anteriorment. També es diferencien pel fet que el procés ossi posterior del jugal del Shuangbaisaurus es dirigeix cap endarrere i cap avall, mentre que el seu equivalent del Sinosaurus es troba orientat horitzontalment. Aquestes caràcters han estat suficients per considerar el Shuangbaisaurus com un gènere diferent del Sinosaurus. Wang i col·laboradors també han mostrat partidaris de la hipòtesi que afirma que les restes procedents de Yunnan referides al Dilophosaurus sota l'espècie D. sinensis realment serien fòssils de Sinosaurus, encara que no de l'espècie tipus d'aquest últim gènere (S. triassicus). D'aquesta manera, el Dilophosaurus sinensis passa a ser el Sinosaurus sinensis. La diferència entre el S. triassicus i el S. sinensis es justifica per caràcters situats a la premaxil·la. Mentre que el S. triassicus té una premaxil·la més alta que llarga i una vora ventral d'aquesta situada més amunt que la del maxil·lar (característiques que l'apropen paradoxalment al Shuangbaisaurus), el S. sinensis té una premaxil·la més llarga que alta i la seva vora ventral es troba situada a la mateixa alçada que la del maxil·lar. Un altre punt de discussió és si les crestes parasagitals dels Teròpodes del Juràssic inferior del sud de la Xina tenen un origen comú (homologia) o són resultat d'una convergència evolutiva (diferents origens). Al 2010 es va realitzar una anàlisi filogenètica que donava suport a la primera hipòtesi, situant al Dilophosaurus i al Sinosaurus com a tàxons germans entre si amb el clade Ceratosaures+Tetanurs. Un altres estudi fet al 2012 va recuperar al Dilophosaurus com un Celofisoïdeu i al Sinosaurus com un Tetanur basal, recolzant d'aquesta manera la segona possibilitat. Encara que el Sinosaurus va ser introduït a la matriu amb un caràcter diferent que el Dilophosaurus, el que podria explicar la disparitat. Una altra anàlisi basada en l'esmentada anteriorment va codificar correctament al Sinosaurus i va tornar a posar-lo com el tàxon germà del Dilophosaurus a la base d'Averostra. Wang i col·laboradors acaben el seu informe desitjant els resultats que podria tindre una anàlisi filogenètica del Shuangbaisaurus respecte a l'origen de les crestes parasagitals en els primers grans Teròpodes.

Reconstrucció d'un Shuangbaisaurus.
Foto: Mirroraptor.