Jinyunpelta sinensis, el primer cuirassat amb maça caudal.

El 27 de febrer es va donar a conèixer, en un article publicat a la revista Scientific Reports fet per un equip de paleontòlegs dirigits per Wenjie Zheng (Museu d'Història Natural de Zhejiang, Hangzhou, Xina), un nou dinosaure Anquilosàurid xinès que ha reescrit el que se sabia fins ara sobre un dels trets ossis més característics dels "dinosaures cuirassats", la maça caudal. El Jinyunpelta sinensis, tal com s'anomena el nou tàxon, prové d'un jaciment de la Formació Liangtoutang (Cretaci inferior-superior Albià-Cenomanià, 106-96 M.A.) situat al comtat de Jinyun de la província sud-oriental de Zhejiang. Per tant, és molt més antic que l'anterior Anquilosàurid amb el títol de posseir la maça caudal més vella, el Pinacosaurus del Campanià (80-75 M.A.) del nord de la Xina i Mongòlia, i, per tant, fa retrocedir en el temps l'aparició d'aquest caràcter interpretat com un mecanisme de defensa contra depredadors. A més, el Jinyunpelta és l'Anquilosàurid més meridional trobat a Àsia i el primer de la província de Zhejiang.

Reconstrucció d'un Jinyulpelta en comparació amb un humà.
Foto: Nobu Tamura.

El nom genèric Jinyunpelta vol dir "escut de Jinyun" en referència al comtat xinès on es van trobar els seus fòssils i afegint-li la terminació grega per escut habitual en els Anquilosàurids i els Nodosàurids, mentre que el nom específic sinensis homenatja a la Xina. El dinosaure ha estat descrit a partir de dos exemplars parcials trobats al 2013. Tot i que el material del Jinyunpelta es coneix des del 2008 i s'han desenterrat tres exemplars, aquests encara es trobaven en preparació en el moment de la publicació de la descripció. L'holotip està format per un crani gairebé complet, vèrtebres cervicals, dorsals i sacres, una maça caudal parcial, costelles dorsals, una escàpula dreta, una mà dreta parcial, un ili esquerre, els dos isquis, el fèmur esquerre i varis osteoderms. El paratip, per la seva banda, inclou una maça caudal, una tíbia esquerra i un peroné esquerre.

Fotos (esquerra) i dibuixos (dreta) del crani del Jinyunpelta en vistes lateral esquerra (a), ventrolateral esquerra (b), lateral dreta (c) i ventrolateral dreta (d).
Foto: Zheng et al. (2018)/Scientific Reports.

El Jinyunpelta presenta entre els seus caràcters de diagnòstic una fossa triangular al maxil·lar, dues cavitats ovals a la part posterior del nasal, una fossa antorbital present a l'articulació entre el maxil·lar, el lacrimal i el jugal i un postorbital exclòs en la formació de la vora posterior de l'òrbita ocular. El "cuirassat" xinès s'ha identificat com un Anquilosàurid per la presència de dos parells de banyes fetes d'osteoderm que es projecten des dels ossos cranials escamós i quadratojugal, d'obertures paranasals (cavitats adjacents als narius), una ornamentació cranial rugosa i tendons ossificats a la part posterior de la cua i l'absència de dents a la premaxil·la. A més, també s'ha inclòs dins de la subfamília més derivada dels Anquilosaurins (Ankylosaurinae) per posseir una vora contínua damunt de l'òrbita ocular formada pels supraorbitals, xebrons fusionats als seus respectius centres vertebrals i, com no podia ser menys, una maça caudal ben desenvolupada. De fet, l'anàlisi filogenètica ha revelat que el Jinyunpelta és el membre més basal dels Anquilosaurins, sent proper a tàxons com el Crichtonpelta (Albià de Liaoning) i el Pinacosaurus. Amb aquests s'hi assembla per tenir un crani més llarg que ample i una ornamentació de la part posterior del crani rugosa i irregular.

Arbre filogenètic calibrat temporalment dels Anquilosàurids amb el Jinyunpelta inclòs i indicant en vermell els tàxons que conserven maça caudal.
Foto: Zheng et al. (2018)/Scientific Reports. 

Centrem-nos ara en la maça caudal del Jinyunpelta. El mànec de la maça està format per les deu vèrtebres caudals més posteriors, les quals tenen apòfisis espinoses en forma de V o d'U i s'entrecreuen per formar una estructura rígida a la qual s'hi enganxen tendons ossificats als laterals. L'extrem de la maça està compost per dos grans osteoderms laterals i tres osteoderms centrals més petits, que tapen totalment les últimes vertebres. També és més llarg que ample, aplanat per baix i amb un contorn hexagonal. L'extrem de maça caudal del Jinyunpelta és més gran que la del Pinacosaurus procedent de la Formació Djadokhta de Mongòlia, el que indica que estructures d'aquest tipus amb un desenvolupament considerable van aparèixer en una posició bastant basal de l'arbre evolutiu dels Anquilosàurids i que la seva evolució va ser més complexa que un simple increment de mida, qüestionant d'aquesta manera la hipòtesi majoritària en l'actualitat, formulada al 2015 i que sosté que la formació de la maça caudal va ser a passos, formant-se primer el mànec abans que l'extrem.

Fotos (dalt) i dibuixos (baix) de la maça caudal del paratip del Jinyunpelta en vistes dorsal (a) i ventral (b).
Foto: Zheng et al. (2018)/Scientific Reports.