Evolució dels Ceratopsians.

Es creu que els Ceratopsians compartien un avantpassat comú amb els Ornitòpodes, però aquest encara no s'ha descobert. El Ceratopsià més antic que s'ha descrit és el Yinlong, trobat a Xinjiang o Uiguristan (Xina) en sediments de fa 160 M.A. (Juràssic superior Oxfordià). Un altre Ceratopsià del Juràssic és el Chaoyangsaurus, que va viure a Liaoning a la mateixa època. Aquest últim dinosaure té una família pròpia anomenada Chaoyangsauridae. Els Psittacosauridae sorgeixen fa aproximadament 125 M.A., al Cretaci inferior. Encara que, pel que sembla, l'origen dels Ceratopsians és asiàtic, s'han trobat a Amèrica del Nord unes dents aïllades que podrien pertànyer a un membre molt primitiu d'aquest grup, però al ser unes restes molt fragmentàries, no són del tot vàlides.

Els Neoceratopsia es van separar dels Ceratopsians més primitius durant el Cretaci inicial. Cap als 90 M.A., aquests dinosaures arriben a Nord-amèrica procedents d'Àsia. El Neoceratopsia americà més antic que es coneix és el Zuniceratops. Durant el Cretaci superior els membres asiàtics d'aquest grup van evolucionar força, però no molt més. Per exemple, el Protoceratops tenia la mida d'una ovella i no va desenvolupar mai banyes, mentre que al mateix temps a Amèrica del Nord va sorgir una nova família, els Ceratòpsids, que van evolucionar moltíssim, fins a mesurar més de 4 m i presentar una gran varietat de cranis amb banyes llargues i projeccions parietals també de molta longitud. Els Ceratòpsids estan entre els últims tipus de dinosaures que van existir abans de l'extinció total fa 65 M.A.

Els fòssils de Ceratopsians s'han trobat principalment a Àsia, on van sorgir, i a Nord-amèrica, on van acabar la seva evolució. S'han trobat fragments d'ossos a Amèrica del Sud i a Austràlia que es creu que podrien ser Ceratopsians, però la seva identitat no està del tot clara.

L'any 2010 es va trobar a Hongria l'Ajkaceratops, el primer Ceratopsià trobat al continent europeu. Es coneix només a partir d'uns fragments del crani, però aquests tenen les característiques pròpies dels Ceratopsians, així que s'ha pogut classificar en aquest grup. S'ha estimat que faria un metre. 

Es reobre la cova d'Altamira.

Després de 12 anys, es torna a obrir al públic la cova d'Altamira (Cantàbria), considerada "la Capella Sixtina de l'art paleolític". Cada setmana, seran triades a l'atzar, cinc persones que podran veure en primera persona durant 37 minuts les pintures rupestres policromes més famoses del món.

Porta de la cova d'Altamira.

Font: El Diario Montañés.

MÉS NOTÍCIES:

A partir del diumenge 2 de març, després del parèntesi hivernal, tornen les visites guiades al conjunt de pintures rupestres de Montblanc, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Abans de poder-les visitar, s'haurà de fer una reserva prèvia a l'Oficina de Turisme de Montblanc. Les visites guiades es faran el primer diumenge de cada mes i seran de quatre hores de durada.

Foto de l'edició de l'any passat de les visites guiades al conjunt de pintures rupestres de Montblanc.

Font: IPHES.

Ramon Viñas publica el seu nou llibre La cueva pintada. Proceso evolutivo de un centro ceremonial, Sierra de San Francisco, Baja California Sur, México, que, com indica el seu nom, tracta sobre el conjunt rupestre de Cueva Pintada, situat a l'estat mexicà de la Baixa Califòrnia Sud i un dels exponents més significatius de l'art rupestre al continent americà. Ramon Viñas va presentar el llibre el dimecres 19 de febrer al Consolat de Mèxic a Barcelona. L'obra és fruit de la tesi doctoral d'aquest arqueòleg expert en art rupestre de l'IPHES. El llibre està editat dins de la col·lecció Monografies del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP).

Portada del llibre de Ramon Viñas.

Font: IPHES  

La funció de les banyes i de la projecció parietal dels Ceratòpsids.

Encara que són comunes les representacions de Ceratòpsids, principalment els Triceratops, en una postura defensiva lluitant amb les banyes i la projecció parietal contra un Teròpode, un estudi detallat d'aquests apèndixs suggereix que no eren estructures principalment defensives i, en realitat, és probable que tinguessin moltes més funcions.

Per exemple, els grans músculs que obrien i tancaven les mandíbules dels diferents Ceratòpsids s'insertaven principalment en la projecció parietal. És probable que les diferents mides i formes d'aquestes reflectissin diferències en els músculs dels diferents dinosaures, per exemple, els músculs mandibulars d'un Ceratòpsid de projecció parietal gran exercien una forma mastegadora major que els d'un Ceratòpsid amb una projecció parietal més petita.

No sols la projecció parietal, si no també les banyes, podrien haver estat molt útils com ornaments d'exhibició. En alguns Ceratòpsids, com per exemple el Chasmosaurus, la projecció parietal, les banyes i altres parts del crani diferien en mida entre mascles i femelles, el que es coneix com a dimorfisme sexual. Això també ho podem observar en vàries espècies de mamífers, com els cérvols, on els dos sexes es diferencien per la mida de les banyes.

Una altra possible funció de la projecció parietal dels Ceratòpsids era la termoregulació. El seu os contenia nombrosos canals i solcs pels vasos sanguinis. Podria haver servit per estendre la sang del dinosaure per una gran superfície i així permetre un ràpid escalfament o refredament, com les plaques del Stegosaurus.

És molt possible que les projeccions parietals de molts Ceratòpsids estiguessin acolorides per intimidar els enemics o per atreure a les femelles. Moltes de les reconstruccions més avanguardistes d'aquests dinosaures, com aquesta d'un Einiosaurus, els mostren amb colors vius.  

       

Els Ceratòpsids.

Els Ceratòpsids (Ceratopsidae) van ser els més evolucionats dels Ceratopsians. Eren quadrúpedes habitualment grans, de 4 a 8 metres. Les seves novetats evolutives respecte als altres Ceratopsians són, entre altres, un crani enorme de 1 a 2,4 metres amb narius grans, una projecció parietal prominent i una gran varietat de banyes. Els Ceratòpsids només s'han trobat a Amèrica del Nord i en roques del Cretaci superior.

Els paleontòlegs distingeixen 2 tipus diferents de Ceratòpsids: els Centrosaurinae, també anomenats Pachyrhinosaurinae i els Ceratopsinae, també anomenats Chasmosaurinae.

Els Pachyrhinosaurinae es consideren els més primitius perquè tenien la cara alta i relativament curta i la projecció parietal no gaire llarga. També tenien la banya nassal molt més gran que les banyes postorbitals o que es troben darrera dels ulls. Els seus fòssils s'han localitzat principalment a Alberta (Canadà), a Montana (E.E.U.U.) i a Alaska (E.E.U.U.). Entre ells s'hi inclouen el Pachyrhinosaurus i el Centrosaurus.

Els Ceratopsinae es consideren els més avançats perquè tenien la cara allargada i baixa, la projecció parietal llarga i les banyes postorbitals més grans que la banya nasal. Els seus fòssils s'han trobat per tota Nord-Amèrica, des d'Alaska fins a Mèxic. Entre ells s'hi inclouen el Pentaceratops, el Chasmosaurus, el Torosaurus i el Triceratops.

La gran varietat de cranis de Ceratòpsids ha ajudat molt a la seva classificació. El Triceratops, per exemple, tenia un escut ample i rodó, dues banyes postorbitals molt llargues i una banya nassal molt curta.

Al ser també un Ceratopsinae, el Chasmosaurus presentava les banyes postorbitals més llargues que la nassal, però la seva projecció parietal era quadrada per damunt.

El Centrosaurus, al ser un Pachyrhinosaurinae, tenia la banya nassal molt llarga i unes banyes postorbitals curtíssimes.

El Pachyrhinosaurus posseïa espines a la projecció parietal i una protuberància sobre el nas inusual en els Ceratòpsids. S'ha especulat molt sobre aquesta protuberància, hi ha científics que creuen que seria l'arrel de la banya, la qual estaria feta de ceratina, com la dels rinoceronts, i no d'os, com la dels altres Ceratòpsids. 

Els Neoceratopsians.

Els Neoceratopsians (Neoceratopsia), el grup més modern de Ceratopsians, va viure principalment a l'Àsia, encara que també van tenir molt d'èxit a Amèrica. Les novetats evolutives que distingeixen els Neoceratopsians dels Psitacosaures són un cap molt  gran, una projecció parietal ampla i prominent, un rostre punxegut i extremitats de quadrúpede. El registre fòssil dels Neoceratopsians és un dels millors entre tots els grups de dinosaures, ja que s'han descobert molts esquelets i cranis que estan ben conservats. Els Neoceratopsians comprenen cinc famílies: Arqueoceratòpsids, Bagaceratòpsids, Leptoceratòpsids, Protoceratòpsids i Ceratòpsids. En aquest article en parlarem sobre les 4 primeres.

PROTOCERÀTOPSIDS I ALTRES NEOCERATOPSIANS PRIMITIUS

Aquests eren Neoceratopsians primitius i petits, amb una mida d'1 a 2,5 m de longitud. Van viure durant el Cretaci superior, encara que representen realment un estadi intermedi entre els Psitacosaures i els Ceratòpsids. Gairebé tots aquests Ceratopsians van viure al centre i a l'est d'Àsia, encara que alguns van arribar a Amèrica del Nord com el Montanoceratops i el Leptoceratops. El més conegut entre aquests animals era el Protoceratops.

Aquests animals tenien el crani proporcionalment més llarg i la projecció parietal molt més llarga que el Psittacosaurus i la llargada de les potes anteriors també estava més igualada amb les posteriors. Per tant, els Protoceratopsidae eren molt més pròxims als Ceratòpsids que al Psittacosaurus.

Però, comparats als Ceratòpsids, els Protoceratòpsids tenia la projecció parietal bastant curta, no tenien banyes i els seus narius eren petits. Aquests trets els identifiquen com un grup primitiu de Neoceratopsians i com a possibles antecessors dels Ceratòpsids.

PROTOCERATOPS

Els fòssils del Protoceratops, que dona el nom als Protoceratòpsids, provenen de Mongòlia, un país de l'Àsia central que ara es principalment desèrtic i que al Cretaci superior també ho era. Iguals que ara, en en aquells antics deserts hi havia oasis i torrents enmig de les grans extensions de dunes. Les dotzenes d'esquelets i cranis trobats de Protoceratops suggereixen que eren gregaris.

Els Protoceratops adults tenien dos tipus de projecció parietal, una més dreta que l'altra, i una d'aquestes formes tenia una protuberància marcada al nas. Per analogia amb animals actuals, sembla probable que aquests dos tipus de crani representen mascles i femelles d'una única espècie de Protoceratops.

Esquelet de Protoceratops. Aquest va ser un dels primers dinosaures trobats a Mongòlia en època moderna, a les expedicions de Roy Chapman Andrews a la dècada de 1920. Però es probable que els indígenes de la regió ja haguessin trobat fòssils d'aquest dinosaure durant l'antiguitat i que aquests inspiressin el mite del griu o àguila amb cos de lleó.

Es troben a Anglaterra les petjades d'Homínids més antigues fora d'Àfrica.

Arqueòlegs anglesos han descobert a la costa de Norfolk, al Regne Unit, les petjades d'Homínids més antigues trobades a Europa i també fora d'Àfrica.

Són uns cinquanta icnofòssils que correspondrien a un grup de 5 individus. Són de fa 800.000 anys i el grup d'Homínids que les va deixar podria estar relacionat amb l'Homo antecessor d'Atapuerca.

Foto de les petjades descobertes.

Font: La Vanguardia

MÉS NOTÍCIES

A Quito, la capital d'Equador, es troba la base d'una vivenda precolombina del 2.200 A.C. als peus del volcà Pichincha. Encara no s'ha descrit la cultura que va viure a la regió al III mil·lenni A.C., que es l'època a la qual pertany la casa.

Aquestes són les restes de la casa del segle XXIII A.C. trobades als peus del Pichincha.

  

Font: La Vanguardia.

L'estudi de la falange del polze del primat del Miocè Oreopithecus bambolii ha revelat que aquest mamífer fòssil podia subjectar objectes fent una pinça. Fins ara, els únics primats dels que coneixíem aquesta adaptació eren els Homo (els humans i els seus parents extingits).

Família d'Oreopithecus. L'Oreopithecus va viure fa uns 7 milions d'anys en una illa, que formaria part de les actuals Sardenya i Toscana (Itàlia), on els aliments eren escassos. L'adaptació de la pinça li hauria ajudat molt a obtenir i processar el poc aliment que hi havia.

Font: ICP.

A l'Abric Romaní de Capellades s'han trobat ossos de gat salvatge amb marques de tall fetes amb eines fabricades per l'Home de Neandertal, el que indica que el felí formava part de la dieta de l'Homínid. És un descobriment excepcional perquè hi ha molt pocs casos documentats del consum de petits carnívors per part del Neandertal.

Aquests són els ossos de gat salvatge amb marques de tall fetes amb eines Neandertals trobades a l'Abric Romaní.

Font: IPHES.

Els Ceratopsians: Psittacosaurus i altres espècies primitives.

Els Ceratopsians van ser un dels grups més diversificats d'Ornitisquis durant el Cretaci. Comprenen dues subdivisions principals: els Ceratopsians primitius, amb el Psittacosaurus com a espècie principal, i els Neoceratopsia.

Algunes novetats evolutives comuns dels Ceratopsians són un bec estret, un os jugal també estret, una projecció parietal i un paladar amb forma de volta a la part frontal de la boca. La morfologia i la distribució dels fòssils de Ceratopsians suggereix que van sorgir a Àsia i es van estendre fins a Amèrica del Nord, on van tenir un gran èxit fins a la seva extinció al final del Cretaci.

CERATOPSIANS PRIMITIUS

No tots els Ceratopsians es classifiquen a Neoceratopsia. Els més antics i de característiques més primitives, es classifiquen apart. Tots aquests petits herbívors s'han trobat a Àsia i daten del Juràssic final i el Cretaci inferior. Es classifiquen en dues famílies Chaoyangsauridae, amb el Chaoyangsaurus com espècie principal, i Psittacosauridae, amb el Psittacosaurus com espècie principal. El Ceratopsià més antic de tots, el Yinlong, encara no ha estat assignat a cap d'aquestes famílies. Durant molt de temps, aquests dinosaures es van classificar dins dels Ornitòpodes, però les anàlisis recents del seu registre fòssil donen suport a la seva identificació com Ceratopsians antics.

Aquests posseeixen totes les novetats evolutives claus del grup, però la projecció parietal era molt rudimentària, ja que només era una petita protuberància òssia que sobresortia molt lleugerament sobre l'extrem posterior del crani. Les seves dents eren característiques dels dinosaures vegetarians. S'han trobat gastròlits o pedres estomacals associats amb alguns esquelets, el que suggereix que quantitats significatives de vegetació es triturava dins de l'estómac. El nom Psittacosaurus ve del fet que el seu bec s'assemblava molt al d'un lloro. 

Molts d'aquests animals no superaven els 2 m de longitud i la seva estructura esquelètica s'assemblava més a la d'un Ornitòpode primitiu que a la d'altres Ceratopsians. Per exemple, tenien un coll i una cua curts. Al Psittacosaurus, les cames eren més llargues que els braços, aquests tenien a prop del 58 % de la longitud de les posteriors, el que indica que el Psittacosaurus era bípede. La mà només tenia tres dits mentre que el peu en tenia quatre, el Psittacosaurus era probablement capaç d'agafar amb les seves mans, ja que el seu primer dit divergia dels altres dos.

Recentment s'han trobat esquelets de Psittacosaurus que presenten uns filaments llargs i prims, que podrien ser un tipus de plomes primitives. A partir d'aquest descobriment, s'han fet moltes reconstruccions d'aquest Ceratopsià en que s'han afegit aquestes estructures a la cua. 

S'han identificat 12 espècies de Psittacosaurus, trobades a Rússia, Mongòlia, Xina i Tailàndia. Cada espècie té unes característiques pròpies que la diferencien d'una altra, sobretot al crani. En aquest dibuix es representen els caps de 8 espècies de Psittacosaurus.