Els Troodòntids, aquests petits dinosaures Teròpodes emplomallats germans de les aus, van ser registrats per primer cop a Amèrica del Nord, però el seu material fòssil en aquest subcontinent sempre ha estat bastant fragmentari i ambigu comparat amb el d'Àsia. D'aquesta manera, el gènere tipus Troodon ha estat descrit en un territori que abarca des de Nou Mèxic fins a Alaska i en un període de temps de 15 M.A., massa temps per un sol tàxon. I de les localitats nord-americanes amb presència de Troodòntids, la Formació Dinosaur Park (Alberta, Canadà) és la més problemàtica.
La Formació Dinosaur Park sempre ha tingut una major tendència a conservar els fòssils de la megafauna (Ceratopsians, Anquilosaures i Hadrosàurids), mentre que els dinosaures més petits queden en minoria. En el cas dels Troodòntids, bona part del seu registre són restes cranials incompletes i el fòssil més complet identificat és un esquelet parcial descrit per primer cop al 1969. Llavors va ser assignat a l'espècie Stenonychosaurus inequalis, que va passar a ser sinònim del Troodon al 1987. Aquest mateix esquelet és un dels protagonistes de l'article que us presento avui, junt amb un altre desenterrat al 2014 que incloïa les primeres restes de la pelvis d'un Troodòntid a la Formació Dinosaur Park i que pertanyeria a un exemplar d'una mida considerable i a un nou tàxon.
 |
| Material fòssil de Stenonychosaurus de la Formació Dinosaur Park. Foto: van der Reest & Currie (2017)/Canadian Journal of Earth Sciences. |
La redescripció del Stenonychosaurus, que torna a recuperar el seu estatus de gènere vàlid, i la primera descripció de l'esquelet descobert al 2014 s'han publicat en un article de la Canadian Journal of Earth Sciences que va sorgir a la llum el 8 d'agost i que està protagonitzat per l'estudiant de grau Aaron van der Reest i el mític Philip Currie. Primer de tot cal dir que el nou tàxon i el "ressuscitat" Stenonychosaurus són dos animals diferents que, a més, proceden de nivells estratigràfics distints de la Formació Dinosaur Park, sent el nou tàxon més modern. La espècie acabada de néixer rep la nomenclatura Latenivenatrix mcmasterae. El nom genèric vol dir "caçador amagat", que es refereix tant per estar la seva identitat oculta durant 100 anys per la prevalença del Troodon en els estudis acadèmics com pel seu possible comportament com un caçador d'emboscada. El nom específic homenatja a la mare d'en van der Reest, Lynne McMaster, que el va animar a fer els estudis paleontològics. El seu holotip es tracta d'un esquelet parcial amb varis ossos cranials, vèrtebres dorsals i caudals, tres xebrons, quatre costelles, set costelles gastralia, els dos cúbits i parts de les dues extremitats. A l'holotip s'hi inclou uns quants exemplars com la cintura pèlvica esmentada abans, que el mateix van der Reest va trobar, un crani parcial, un dentari i uns quants metatarsians.
 |
| Material fòssil del Latenivenatrix, esmentat anteriorment. Foto: van der Reest & Currie (2017)/Canadian Journal of Earth Sciences. |
Per la seva banda, el nou Stenonychosaurus està representat per un esquelet parcial compost per sis vèrtebres caudals, els metacarpians I i II, tres falanges de la mà i part de l'extremitat posterior esquerra (tíbia, astràgal i peu); al qual s'hi ajunten dos conjunts de peces cranials (tal com es pot veure en la foto d'acabament del segon paràgraf). El diagnòstic del Latenivenatrix es troba en tenir un os frontal de forma triangular amb una ranura profunda al contacte amb el nasal (contacte frontonasal), un pubis inclinat a 17º, una gran cicatriu muscular al pubis proper a la bota púbica (extensió òssia del pubis) i una superfície anterior del metatarsià III cóncava. I el nou diagnòstic del Stenonychosaurus es troba en tenir una superfície anterior del metatarsià III convexa i un frontal en forma de L amb un contacte frontonasal ondulat. L'anàlisi filogenètica recupera als dos Troodòntids en un clade derivat que en van der Reest i en Currie han anomenat Troodontinae, amb rang de subfamília. Troodontinae es caracteritza i diferencia dels Troodòntids basals per la llargada del procés ambiens, que es troba al marge anterior del pubis. Dins de Troodontinae també s'hi troben espècies mongoles com el Gobivenator, el Saurornithoides o el Zanabazar. Com sempre al parlar dels dinosaures del Cretaci superior nord-americà, sempre hi ha algun parent directe a l'Àsia. En aquest cas, el Latenivenatrix és el que presenta més afinitats amb els Troodòntids asiàtics, relació demostrada en el fet que aquests també tenen una superfície cóncava del metatarsià III. Més concretament, el Latenivenatrix és el tàxon germà dels mongols Philovenator i Linhevenator.
 |
| Cladograma dels Troodòntids amb la inclusió del Latenivenatrix a la matriu. Els tàxons nord-americans estan representats en vermell i els asiàtics, la majoria en aquesta anàlisi, en blau. Foto: van der Reest & Currie (2017)/Canadian Journal of Earth Sciences. |
Una de les hipòtesis presents a l'apartat de discussió de l'article d'en van der Reest i d'en Currie és la possibilitat de que el Troodon deixés de ser un tàxon vàlid, ara que sembla que hi va haver com a mínim dos tàxons de Troodòntids a la Formació Dinosaur Park. La major part dels fòssils diagnosticats com Troodon són dents, però en els últims anys s'ha demostrat que no hi ha diferències entre les denticions d'aquests Teròpodes i no poden fer-se servir per diferenciar espècies. Segons un article del Codi de la Nomenclatura Zoològica, si l'holotip d'una espècie no es pot diferenciar d'altres tàxons, es considera el seu propietari un nomen dubium (nom dubtós). I així sembla per al Troodon perquè el seu holotip és una dent, encara que es necessitarà més investigació per acabar-ho de confirmar. Respecte a la relació entre el Latenivenatrix i el Stenonychosaurus, ja s'ha comentat que el primer (75 M.A., Campanià) és més modern que el segon (76 M.A., Campanià), però també és més basal el Latenivenatrix que el Stenonychosaurus. Això indica un clar reemplaçament faunístic en els Troodòntids per aquesta part del Cretaci superior a Amèrica del Nord a partir de la invasió d'un llinatge asiàtic a finals del Campanià. La substitució podria haver estat possible gràcies a la major mida del Latenivenatrix, que s'ha mesurat en 3,5 m de llargada i 1,8 m d'alçada a partir de les restes cranials. Les causes per al reemplaçament faunístic de Troodòntids a la Formació Dinosaur Park podrien ser un canvi d'ecosistemes degut a un període de transgressió marina (ocupació del continent pel mar) o una competència directa pels recursos entre el nadiu (Stenonychosaurus) i el nouvingut (Latenvenatrix). La primera hipòtesi és la més probable als ulls d'en van der Reest i en Currie degut a que un canvi en la composició faunística dels grans dinosaures herbívors és present entre els dos nivells on s'han identificat respectivament els nostres Troodòntids protagonistes, relacionat amb un canvi en la línia de la costa.
 |
| Reconstrucció d'un Latenivenatrix caminant per un toll. Foto: Julius Csotonyi. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada