Lingwulong shenqi, el Sauròpode que ha fet qüestionar el caràcter aïllat de la Xina juràssica.

La presència de grans diferències entre la fauna del Juràssic i del Cretaci inferior del centre i l'est d'Àsia i la d'altres regions del món durant el mateix període va fer sospitar a molts paleontòlegs que aquesta àrea (corresponent actualment de forma majoritària a l'actual Xina) es va separar de la resta del Pangea al cap de poc d'haver començat la fragmentació del supercontinent que va unir a la Terra durant el Triàsic, quan encara moltes regions del Pangea continuaven fusionades entre si a causa dels supercontinents més petits del Lauràsia i del Gondwana. Aquesta proposta, anomenada Hipòtesi de l'Aïllament de l'Àsia de l'Est (HAAE), postula que hi hauria una barrera marítima al nivell de l'actual Serralada dels Urals sorgida a mitjans del Juràssic que separaria la Xina i els seus voltants de la resta del Lauràsia, la qual cosa hauria afavorit l'evolució d'una fauna endèmica de dinosaures (Mamenquisàurids, Oviraptorosaures, Terizinosaures, Marginocèfals...) i la inexistència d'altres grups de dinosaures que es podien trobar a Europa i Amèrica del Nord durant el Juràssic (Diplodocoïdeus, Titanosauriforms, Dromeosàurids, Nodosàurids i Iguanodòntids). La fi de l'aïllament de l'Àsia Oriental hauria acabat al Cretaci inferior durant un fenomen de regressió marina (avançament de la terra ferma sobre la terra submergida) que va permetre l'entrada a l'Àsia dels dinosaures europeus i nord-americans i viceversa (veure també: Evolució de la paleobiogeografia dels dinosaures no aviaris).

Mapes paleogeogràfics que mostren el postulat de l'HAAE de l'existència d'una barrera marítima (Plataforma Russa) entre el Juràssic mitjà (a) i el Cretaci inferior (b) que ajudaria a l'aïllament de l'Àsia de l'Est.
Foto: Xu et al. (2018)/Nature Communications.

Els Diplodocoïdeus no podrien haver participat en aquest intercanvi faunístic ja que van sofrir una gran crisi biogeogràfica al trànsit entre el Juràssic i el Cretaci, però una nova evidència indica que aquests dinosaures de coll llarg ja havien estat abans a la Xina, el que fa plantejar la possibilitat de que si el Gegant Asiàtic realment estava tan aïllat de la resta del Lauràsia durant el Juràssic. Aquestes proves han arribat de mans d'una nova espècie de Diplodocoïdeu Dicreosàurid, sent a la vegada el tàxon del seu grup més antic que es coneix i el primer que es recupera en terres asiàtiques. El Lingwulong shenqi, tal com s'ha anomenat aquest Dicreosàurid del Juràssic xinès, va ser presentat a la revista Nature Communications el 24 de juliol per part d'un equip científic que inclou a l'especialista en dinosaures xinesos Xing Xu (Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleontropologia, Beijing) i a l'expert en Sauròpodes Paul Upchurch (Col·legi Universitari de Londres). El Lingwulong shenqi està basat en un excepcional conjunt de material fòssil recuperat des del 2005 a la localitat de Ciyaopu (Regió Autònoma de Ningxia, centre-nord de la Xina), dins de la Formació Yanan (Juràssic mitjà Toarcià-Bajocià, 174 M.A.) que inclou un total de 10 esquelets parcials de joves i adults, alguns dels quals conserven part del crani. L'holotip és un crani parcial compost per la caixa encefàlica, el sostre cranial, la regió del darrere del crani i unes dents del dentari. El nom genèric Lingwulong significa "drac de Lingwu", pel Parc Geològic de Lingwu en el qual es localitza Ciyaopu, i el nom específic shenqi vol dir "impressionant" en xinès degut a la novetat que ha suposat l'aparició d'un Dicreosàurid al Juràssic mitjà de la Xina, reflectint les implicacions que té aquest dinosaure tant en l'evolució del seu grup com en l'HAAE.

Ossos postcranials recuperats de varis exemplars de Lingwulong (vèrtebra cervical mitjana, vèrtebra dorsal anterior, vèrtebra dorsal posterior, sacre i ili, vèrtebra caudal anterior, escàpula i coracoides drets, húmer esquerre, pubis esquerre, isqui dret, fèmur dret i tíbia dreta) i reconstrucció de l'esquelet.
Foto: Xu et al. (2018)/Nature Communications.

Entre els caràcters de diagnòstic del Lingwulong es troben la presència d'un seguit de ranures i tubercles longitudinals i profunds a la vora nord de l'òrbita ocular, les apòfisis transverses (projeccions òssies laterals de les vèrtebres) de les vèrtebres dorsals anteriors amb petites projeccions que s'estenen des del seu extrem anterior i apòfisis espinoses de les vèrtebres caudals anteriors amb projeccions de forma subtriangular que van des de l'extrem superior fins al mig de l'apòfisi espinosa. L'anàlisi filogenètica del Lingwulong ha revelat, tal com ja he indicat abans, que és un Sauròpode Diplodocoïdeu Dicreosàurid a partir de caràcters com ossos frontals del crani fusionats i l'absència de pneumaticitat (és a dir, de cavitats buides dins de l'os) als centres vertebrals dorsals. Tot i que no posseeix tots els trets ossis que s'observen en la resta de Dicreosàurids, això es pot explicar degut a la situació basal que té dins de l'arbre evolutiu d'aquests Sauròpodes. Aquest primitivisme del Lingwulong s'ajunta amb la seva relativa antiguitat per capgirar la concepció que s'ha tingut fins ara de l'evolució no sols dels Dicreosàurids i dels Diplodocoïdeus, si no també de tots els Sauròpodes derivats o Neosauròpodes, ja que, amb 174 M.A., el Lingwulong es converteix en el tàxon binomial de Neosauròpode més antic identificat fins al moment. Fins ara, els primers Neosauròpodes clarament identificables es van trobar en sediments del Juràssic superior i hi havia la hipòtesi de que van sorgir al Juràssic mitjà per diversificar-se taxonòmica i geogràficament durant el Juràssic superior. La existència del Lingwulong indica que els Neosauròpodes no sols ja haurien aparegut abans del que estava previst (és a dir, durant el Juràssic inferior), si no que llavors ja havien tingut la seva primera diversificació taxonòmica, que hauria donat lloc tant als subgrups bàsics de Neosauròpodes (Diplodocoïdeus i Macronaris) com també clades més exclusius com els Dicreosàurids. D'aquesta manera, l'explosió de Neosauròpodes ocorreguda al trànsit entre el Juràssic mitjà i el Juràssic superior s'explicaria com un augment puntual de la diversitat que ja estaria precedit per un episodi semblant o simplement perquè les localitats del Juràssic superior en que s'han trobat les seves restes fòssils les han pogut preservar millor que aquelles pertanyents al Juràssic mitjà, quan són molt rars a nivell global.

Cladograma calibrat temporalment dels Sauròpodes més basals que els Macronaris amb una llegenda sobre l'origen geogràfic de cada tàxon i amb la inclusió del Lingwulong. Es pot observar que el Dicreosàurid xinès és el tàxon present en aquest cladograma d'aparició més allunyada del present.
Foto: Xu et al. (2018)/Nature Communications.

Respecte a la vigència de l'HAAE, les anàlisis biogeogràfiques efectuades per Xu et al. (2018) indiquen que almenys un llinatge de Diplodocoïdeus (que seria el que portaria al Lingwulong) va arribar a l'Àsia Oriental durant el Juràssic mitjà, no sent impossible de que els Neosauròpodes en general estiguessin estesos pel Pangea a l'inici de la seva fragmentació (inclosa la Xina) durant aquest període, el qual va d'acord amb la hipòtesi de que els grups de dinosaures típics de finals del Juràssic i de principis del Cretaci ja s'haurien originat quan el supercontinent global encara existia (que també es relaciona amb la idea de que els Neosauròpodes ja serien un grup diversificat en temps del Lingwulong). Així doncs, el Lingwulong mostra que s'han de revisar les relacions paleobiogeogràfiques entre la Xina i la resta del món durant el Juràssic no sols pel que fa a Sauròpodes si no també respecte a totes les altres classes d'animals, dinosaures o no, afectats per l'HAAE. Tampoc ajuda a contrarestar-ho una versió més diluïda de l'HAAE que postula que els Neosauròpodes si existien a l'Extrem Orient durant el Juràssic mitjà, però que hi van desaparèixer durant el Juràssic superior a causa d'una suposada extinció regional i que no van poder tornar fins al Cretaci inferior degut a un petit període d'aïllament ocorregut entre els 164 i els 157 M.A. Tal revisió no acaba de ser concloent degut a que les associacions faunístiques dominades per Sauròpodes basals  (Mamenquisàurids) són del Juràssic mitjà i no del superior, que l'altre Neosauròpode conegut del Juràssic xinès (el Macronari Bellusaurus) seria del trànsit entre el Juràssic mitjà i el superior i que els Mamenquisàurids són més comuns al sud de la Xina que no pas al nord (d'on provenen tant el Lingwulong com el Bellusaurus); amb el que l'explicació més plausible és que els Neosauròpodes van existir a la Xina contínuament des del Juràssic mitjà convivent amb els Mamenquisàurids i que la seva absència aparent dels sediments del Juràssic superior tornaria a ser un cas de mala preservació.

Reconstrucció de dos exemplars de Lingwulong, en la qual posseeixen la gepa dorsal típica dels Dicreosàurids.
Foto: Zhang Zongda.