El rebombori dels Ornithoscelida continua.

Recordeu el treball sobre la filogenètica dels dinosaures presentat aquest mes de març que posava de cap per avall la base evolutiva del grup amb la divisió dels Teròpodes i els Sauropodomorfs i la unió dels primers amb els Ornitisquis dins de la denominació Ornithoscelida? Doncs, com ja s'intuïa llavors, aquest assumpte no s'ha deixat de banda sino més aviat al contrari i s'han presentat noves anàlisis tant a favor com en contra de la validesa d'Ornithoscelida. En aquesta primera entrada del mes de desembre del 2017 posaré en comú totes les publicacions que hi hagut sobre el tema durant els últims mesos i els seus aspectes més curiosos.

El primer d'aquests treballs va sortir a la llum a la revista Biology Letters el 16 d'agost i estava signat per dos dels autors de l'article de presentació dels Ornithoscelida, Matthew Baron i Paul Barrett. El que van fer va ser confirmar i expandir la seva hipòtesi incloent, dins de la mateixa matriu filogenètica que havien fet servir al març, a l'estrany dinosaure xilè del Juràssic superior Chilesaurus, classificat en la seva primera descripció al 2015 com un Teròpode Tetanur basal però amb bastants trets que convergien amb els Sauropodomorfs i els Ornitisquis i que suggerien possibles hàbits vegetarians per aquest animal, per tant, no gaire amb acord amb la dieta carnívora que tindrien els seus cosins més propers. En Baron i en Barrett van obtenir que el Chilesaurus seria el membre més basal dels Ornitisquis, amb els quals compartiria caràcters ossis com una premaxil·la amb una part davantera sense dents, la pèrdua de recorbament a la majoria de dents, un pubis retrovertit amb un eix en forma de vareta, un fèmur que es troba en una posició recta si es mira des del davant i un peroné el diàmetre del qual és menys de la meitat del de la tíbia. Altres caràcters del Chilesaurus que es poden trobar tant en Ornitisquis com en Teròpodes s'han interpretat com una evidència de l'estreta relació filogenètica entre els dos clades i, per tant, es tracten de sinapomorfies d'Ornithoscelida. Seguint aquesta evidència, en Baron i en Barrett van posar de manifest que alguns trets ossis dels Ornitisquis, com el pubis retrovertit i la pèrdua de recorbatura dental, precedirien altres que abans eren obligats tenir per ser un Ornitisquis, com l'os predentari del crani, i també que en la seva base evolutiva ja serien omnívors o herbívors de plantes poc fibroses i que podrien portar aquest estil de vida sent bípedes. A la vegada, la presència d'aquesta situació transicional entre els Teròpodes i els Ornitisquis es troba en un dinosaure del Juràssic superior, el que implicaria un llinatge fantasma que s'estendria fins al Triàsic superior.

Arbre filogenètic de la base dels dinosaures amb la inclusió del Chilesaurus dins dels Ornitisquis i aquests últims dins d'Ornithoscelida amb els Teròpodes.
Foto: Baron & Barrett (2017)/Biology Letters.

El mètode i els resultats d'en Baron i en Barrett han estat durament criticats per l'especialista en Teròpodes més actiu a Internet, Andrea Cau. L'italià els hi reteu que, si volien provar de confirmar la posició filogenètica del Chiliesaurus, havien d'incloure als Tetanurs dins de la seva matriu filogenètica, cosa que no van fer perquè la matriu del seu estudi publicat al març, i també la utilitzada amb el Chilesaurus, no incloïa aquesta branca derivada dels Teròpodes. Llavors passa el que s'anomena Atracció de Branca Llarga (Long Branch Attraction), en que, dins d'aquest cas concret, si ens trobem a un Tetanur que s'assembla a un Ornitisqui, al no haver-hi els Tetanurs, aquest tàxon s'acabarà situant al clade que més s'hi assembla, els Ornitisquis. Per tant, l'anàlisi d'en Baron i en Barrett no és capaç de demostrar que el Chilesaurus no sigui un Tetanur. En Cau acaba el seu comentari a Theropoda dient que encara s'ha d'acabar de confirmar la posició del Chilesaurus dins dels dinosaures, pel que encara s'ha de treballar en aquest tàxon tenint en compte que les conclusions dels creadors d'Ornithoscelida no són vàlides.

Comentaris de l'Andrea Cau (en vermell) sobre l'anàlisi filogenètica de Baron & Barrett (2017).
Foto: Theropoda.

En Baron va tornar de provar la veracitat d'Ornithoscelida en un altre treball publicat el 25 d'octubre a la revista Royal Society Open Science i que compta amb la col·laboració d'en Luke Parry (Museu d'Història Natural de Londres) i en Jakob Vinther (Universitat de Bristol). Van provar la hipòtesi utilitzant mètodes filogenètics que no apareixien en l'estudi original, on es van dividir els caràcters segons la seva procedència esquelètica (dentals, cranials no dentals i postcranials). La majoria de les anàlisis donaven suport a la validesa d'Ornithoscelida i a la de Saurischia com la unió dels Sauropodomorfs i dels Herrerasaures. Variacions respecte a la hipòtesi majoritària es troben quan, en un cas, s'han recuperat als Herrerasaures com fora dels Saurisquis (que no es tant sorprenent si tenim en compte que les dades que donen suport a la unió d'aquests amb els Sauropodomorfs són menors de les que ho fan amb la dels Teròpodes i els Ornitisquis) i quan, en una altra ocasió, només els Herrerasaures i els Ornitisquis s'han recuperat com a clades monofilètics, sent els Teròpodes i els Sauropodomorfs clades parafilètics i, per tant, invàlids. Aquestes variacions es produeixen quan s'exclou part dels caràcters i, a conseqüència, els autors de l'estudi ho tenen en compte com un factor que pot fer variar els resultats de les anàlisis filogenètics de manera exponencial. També troben que el suport d'Ornithoscelida només es dóna quan es posen a la vegada varis caràcters de regions anatòmiques diferents, mentre que per separat no tenen el poder necessari per recuperar aquesta opció. A més, diuen que s'ha de ser conscient que els resultats també poden canviar segons si els caràcters que es posen a la matriu són de les dents o de l'esquelet postcranial, per exemple. De qualsevol manera, la conclusió és que Ornithoscelida es recupera com una agrupació vàlida fent servir mètodes diferents.

Arbre filogenètic de les anàlisis d'en Parry, en Baron i en Vinther en que es considera Ornithoscelida com un grup vàlid i es recuperen els Saurisquis com Herrerasaures+Sauropodomorfs.
Foto: Parry et al. (2017)/Royal Society Open Science.

La principal crítica a les hipòtesis d'en Baron i els seus varis col·laboradors prové d'un comunicat publicat a Nature el dia 1 de novembre que està signat per un conjunt de paleontòlegs argentins, brasilers, alemanys, britànics i espanyols que tenen com a cap en Max Langer de la Universitat de Sao Paulo. La resposta a Ornithoscelida va començar a ser redacta al maig i va consistir en obtenir la matriu filogenètica d'en Baron. L'equip d'en Langer van notar que alguns caràcters havien estat malinterpretats i van tornar a posar a prova la matriu, que va recuperar la classificació clàssica Saurisquis-Ornitisquis (sent els primers Teròpodes+Herrerasaures+Sauropodomorfs) dels dinosaures. Tot i això, el suport per a la divisió ortodoxa dels "llangardaixos terribles" és bastant feble i els autors del comunicat creuen que es podria acceptar Ornithoscelida si apareix nova evidència que faci aquesta proposta més vàlida. Una altre aspecte dels treballs d'en Baron que ha estat revisat per l'equip d'en Langer és la proposta per part del paleontòleg anglès que els dinosaures es van originar a l'Hemisferi Nord, en contraposició a la visió tradicional que situava aquesta pàtria dels dinosaures a l'Hemisferi Sud. En aquest cas la proposta ortodoxa també guanya a la novetat, sent més concretament Amèrica del Sud el bressol dels dinosaures. Al mateix dia, en Baron i els seus col·laboradors també van publicar un comunicat responent als resultats de l'equip d'en Langer. Aquests, encara que han recuperat Ornithoscelida, també consideren que hi ha poques diferències entre els dos escenaris de classificació dels dinosaures i que la incorporació de noves dades només podrà decantar la balança. La resposta al retorn de l'antiga classificació s'ha centrat sobretot en el Pisanosaurus, un problemàtic dinosaure basal del Triàsic superior d'Argentina que només està basat en un esquelet parcial i ambigu trobat als anys 1960. Això fa que l'equip d'en Langer i el d'en Baron hagin mesurat de forma diferent els ossos del Pisanosaurus i, per tant, hagin tret conclusions diferents. El primer col·lectiu de paleontòlegs no s'ha desviat de la classificació tradicional d'aquest dinosaure, que el considera un Ornitisqui basal. En canvi, el segon col·lectiu considera que no es tracta d'un dinosaure i el classifiquen com un Silesàurid (Silesauridae), un grup de Dinosauriformes basals que van viure a mitjans i finals del Triàsic (245-203 M.A.) i que estan considerats per Baron i col·laboradors com el grup germà dels dinosaures. En aquest aspecte, l'equip d'en Baron també retreu al d'en Langer el fet d'estimar mesures del Pisanosaurus (proporcions entre la mida del crani i del cos o entre la del crani i la del fèmur) que no es poden demostrar degut a la falta de restes que presenta l'animal (absència de crani complet, de columna vertebral i de fèmur) a l'hora d'obtenir la seva conclusió.

Silueta del Pisanosaurus amb els ossos que s'han pogut identificar en aquest animal. Està en una posició quadrúpeda que és la que es creu que tindrien els Silesàurids, en contraposició amb el bipedisme dels primers Ornitisquis.
Foto: Extinct (blog en anglès sobre Paleontologia).

L'Andrea Cau també ha criticat alguns aspectes tant del comunicat d'en Langer i col·laboradors com la seva resposta per part d'en Baron i coautors. Renya al primer col·lectiu per haver utilitzat molts arguments ad hominem (una falacia en que es desprestigia una opinió a partir de qui és l'autor d'aquesta) per atacar en Baron i les seves tesis, com, per exemple, que no hagin vist part del material del qual parlen amb els seus propis ulls o que li estigui responent un grup format per alguns dels especialistes punters en dinosaures basals. D'aquesta manera, l'autor del blog Theropoda els hi retreu que haurien d'haver exposat el seu criticisme amb la hipòtesi d'Ornithoscelida amb més objectivitat de la que van utilitzar. L'entrada de Theropoda on escriu el comentari a aquest peculiar intercanvi està conclosa per la reflexió que fa en Cau de que tot això no hauria pensat de que el clade que està sent revisat siguin els mateixos dinosaures i que, a conseqüència, s'hagi operat seguint més aviat motius no-científics que no pas científics. Per tant, sentencia el paleontòleg italià, si tot aquest debat s'hagués portat de manera rigorosa des del principi no hi hauria tanta rivalitat entre les diferents faccions de paleontòlegs ni els mitjans de comunicació haurien tractat el tema amb l'excés i la hipèrbole que s'ha fet en cada nou pas que hi hagut entre el març i el novembre, i recorda que la dicotomia entre la classificació tradicional i la novedosa tampoc és tant important com perquè es procedeixi amb aquest excés tant dins com fora del cercle acadèmic.

Arbre filogenètic del comunicat d'en Langer i col·laboradors que recupera la dicotomia tradicional entre Ornitisquis i Saurisquis, sent aquests últims Herrerasaures, Teròpodes i Sauropodomorfs.
Foto: Langer et al. (2017)/Nature.