Els dinosaures de l'any 2017: Moabosaurus utahensis.

El Sauròpode del Cretaci inferior d'Utah Moabosaurus utahensis ja va aparèixer mencionat en aquest blog al mes passat, en l'entrada dedicada al Turiasaure nord-americà Mierasaurus bobyoungi, perquè també es va recuperar com un saure del Túria en l'anàlisi filogenètica feta en l'article de presentació de l'últim dinosaure. Com ja vaig dir llavors, el Moabosaurus havia aparegut en una data més temprana d'aquest 2017, més concretament al 10 d'abril a la revista Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan en un article que té com a autor principal a en Brooks Britt de la Universitat Brigham Young (Provo, Utah). El tractament d'aquest treball en la present entrada servirà per fer una comparació entre les primeres conclusions tretes sobre el Moabosaurus amb el que se sap d'ell a la recta final del 2017.

Caixa craniana de Moabosaurus en vistes posterior (A), lateral esquerra (B), ventral (C), anterior (D), posterodorsal (E) i dorsal (F).
Foto: Britt et al. (2017)/Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan.

Els ossos del Moabosaurus van ser recuperats al jaciment Dalton Wells Quarry, a 20 quilòmetres al nord-oest de Moab (ciutat a la qual està dedicada el nom genèric del dinosaure, més el nom específic que fa referència a l'estat d'Utah), situada geològicament al Membre Yellow Cat de la Formació Cedar Mountain (Cretaci inferior Albià, 125 M.A.). El Sauròpode està basat en una excepcional agrupació d'uns 5500 ossos, la majoria d'ells incomplets i que van ser recuperats entre el 1975 i el 2005. L'holotip és una sèrie de tres vèrtebres dorsals amb dues d'elles en connexió anatòmica i els paratips consisteixen en una sèrie de 12 vèrtebres articulades (dorsals posteriors, sacres i caudals anteriors), quatre vèrtebres cervicals sent dues d'elles l'atles i l'axis i 18 caixes cranianes. Això, i alguns fòssils més, converteix al Moabosaurus en el coll llarg més comú del Membre Yellow Cat, que també posseeix al Braquiosàurid Venenosaurus dicrocei. Algunes restes, consistents en una caixa craniana i unes vèrtebres cervicals anteriors, van ser en un principi descrites com pertanyents a un animal semblant al Camarasaurus. El gran nombre de restes recuperades del Moabosaurus presenten un gran espectre de variació morfològica, el qual pot ser degut tant a variació individual com ontogènica o sexual, encara que no s'ha pogut demostrar. És important recordar que moltes vegades una varietat tan gran pot fer que els varis fòssils siguin considerats d'espècies diferents, com els ossos en un principi creguts de ser de Camarasaurus.

Vèrtebres cervical mitjanes de Moabosaurus (la primera d'A a E i la segona de F a J).
Foto: Britt et al. (2017)/Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan.

El Moabosaurus és descrit com un Sauròpode d'uns 10 m de llargada que presenta les següents característiques de diagnòstic: frontals allargats, vèrtebres cervicals amb apòfisis espinoses bífides que tenen una osca poc profunda, apòfisis espinoses de les vèrtebres cervicals posteriors i les dorsals anteriors consistents en una estructura baixa i projectada lateralment en forma de llavi, fulles bífides de les costelles cervicals posteriors i vèrtebres caudals anteriors i posteriors de tipus procèlic. L'equip d'en Britt va utilitzar tres matrius filogenètiques diferents per trobar la posició del Moabosaurus en l'arbre evolutiu dels Sauròpodes, donant cadascun resultats diferents. En la primera matriu, el Moabosaurus va ser recuperat a la base del clade Somphospondylii que inclou als Titanosaures. En la segona matriu, el Moabosaurus va ser trobat com un Neosauròpode en una posició de tàxon germà respecte a un clade format pels Diplodocoïdeus i els gèneres mongols del Cretaci superior Nemegtosaurus i Quaesitosaurus, considerats en altres anàlisis com una forma derivada de Titanosaures. En la tercera matriu, el Moabosaurus és considerat com un membre basal del clade dels Titanosauriforms que inclou als Braquiosàurids i als Somphospondylii. Almenys, totes les anàlisis de Britt et al. (2017) coincideixen que el Moabosaurus és un Neosauròpode.

Fèmur esquerre de Moabosaurus en vistes posterior (A), anterior (B) i ventral (C).
Foto: Britt et al. (2017)/Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan.

El Moabosaurus es bastant diferent de la resta dels Sauròpodes del Cretaci inferior nord-americà, tots Titanosauriforms. Dos d'aquests els dos Braquiosàurids de la Formació Cedar Mountain, l'abans esmentat Venenosaurus i el Cedarosaurus. Les disparitats es troben en que els dos Braquiosàurids presenten fosses pneumàtiques a les vèrtebres dorsals, costelles caudals enormement inclinades cap enrere, apòfisis espinoses caudals inclinades cap endavant i l'húmer i el cúbit es troben allargats, a la vegada que comparteixen amb el Moabosaurus apòfisis espinoses situades anteriorment respecte dels centres vertebrals. Britt et al. (2017) també ja van comparar al Moabosaurus amb el Turiasaurus a partir de caràcters com vèrtebres presacrals amb vàries cambres del tipus camerae o plaques esternals allargades i estretes. Ja en aquest primer treball es va assenyalar una relació de parentesc entre el Sauròpode nord-americà i l'aragonès, encara que, a diferència del que va passar amb la presentació del Mierasaurus, va ser el Turiasaurus el que va ser considerat que s'havia de moure a partir d'anàlisi feta al 2012 que va recuperat als Turiasaures com Neosauròpodes Macronaris propers al Camarasaurus. Un altre Sauròpode amb el qual es va fer una relació respecte del Moabosaurus va ser el Tendaguria, procedent dels Llits de Tendaguru (Tanzània, Juràssic superior o Cretaci inferior), amb el qual comparteix un procés olècranon del cúbit gran, les vèrtebres presacrals amb camerae i les vèrtebres caudals procèliques. Això també donaria peu a la hipòtesi que mostra una relació de parentesc entre el Tendaguria i els Turiasaures i que aquest últim clade es troba present a l'Àfrica. D'aquesta manera, el Moabosaurus, el Turiasaurus i el Tendaguria formarien un sol grup de Macronaris del trànsit Juràssic-Cretaci d'Amèrica del Nord, Europa i Àfrica que podria indicar connexions faunístiques intercontinentals entre aquests territoris i aquest període de temps.

Reconstrucció del Moabosaurus (amb el crani basat en el Camarasaurus) al Museu de Paleontologia de la Universitat Brigham Young amb en Brooks Britt davant seu.
Foto: Brigham Young University.