El Triunfosaurus leonardii és un Sauròpode Titanosaure originari del Brasil presentat el 3 de febrer a la revista Journal of South American Earth Sciences per part d'un equip de paleontòlegs brasilers i argentins encapçalats per l'Ismar de Souza Carvalho (Universitat Federal de Rio de Janeiro). Dins del Brasil, el Triunfosaurus prové de la regió coneguda com Conques Interiors del Nord-est Brasiler, les quals inclouen certes formacions geològiques del Cretaci inferior riques en icnites de dinosaures en general i Sauròpodes en particular, però pobres en fòssils ossis d'aquests animals, els quals són més rics en sediments del Cretaci superior situats al centre-sud del país (Conca Bauru). D'aquesta manera, un dels grans reptes de la Paleontologia de Vertebrats brasilera ha estat poder trobar ossos de dinosaures en aquesta regió nord-oriental per poder obtenir més informació de la que es pot extreure amb les icnites.
L'holotip del Triunfosaurus prové de la Formació Rio Piranhas (Cretaci inferior Berriasià-Hauterivià, 140-130 M.A.), la qual cosa el converteix en un dels Titanosaures més antics cronològicament identificats al món. Dins de la Formació Rio Piranhas, es va identificar en la branca pertanyent a un membre d'aquest sistema de conques anomenat Conca Triunfo (a la qual fa referència el nom genèric del dinosaure, mentre que l'específic leonardii homenatja al paleontòleg Giuseppe Leonardi, que va dedicar bona part de la seva carrera a l'estudi de les icnites de rèptils del Brasil nord-oriental), que es troba administrativament a l'estat de Paraíba. Al 2016 ja es van presentar restes de Titanosaures procedents de la Formació Rio Piranhas, encara que de la branca localitzada a la Conca Sousa i sense que rebessin un nom binomial formal. Aquest holotip del Triunfosaurus consisteix en tres vèrtebres caudals articulades, un isqui dret, tres xebrons aïllats i tres apòfisis espinoses aïllades.
 |
| Silueta d'un Triunfosaurus amb la situació dels ossos de l'holotip dins del cos. Foto: Carvalho et al. (2017)/Journal of South American Sciences. |
El Triunfosaurus es caracteritza per tenir apòfisis espinoses petites i amb procés ossi que s'estén per la seva part distal, centres vertebrals amb cares laterals còncaves que posseeixen una petita fossa pneumàtica, un primer xebró recte, un segon xebró comprimit anterior i posteriorment i un peduncle púbic de l'isqui (contacte ossi amb el pubis) que representa la meitat de la llargada total d'aquest os pèlvic. L'anàlisi filogenètica realitzada per l'equip d'en Carvalho recupera al Triunfosaurus com un Titanosaure basal formant un petit clade amb el Malawisaurus, l'Epachthosaurus (Cretaci superior Cenomanià-Turonià d'Argentina), l'Argentinosaurus i el Malarguesaurus (Cretaci superior Turonià-Coniacià d'Argentina). Alguns caràcters del tàxon brasiler donen suport a aquest parentesc com un eix de l'isqui curt i laminat, centres vertebrals caudals de tipus procèlic i vèrtebres caudals tant anteriors i posteriors com mitjanes amb apòfisis espinoses verticals. Encara que s'ha de dir que el suport per part de la matriu filogenètica a la classificació del Triunfosaurus com un Titanosaure és bastant feble.
 |
| Foto (dalt) i dibuix (baix) d'una de les vèrtebres caudals de l'holotip del Triunfosaurus. Foto: Carvalho et al. (2017)/Journal of South American Sciences. |
Carvalho i col·laboradors han investigat les implicacions paleobiogeogràfiques que té el Triunfosaurus per als Titanosaures de la regió equatorial de l'antic Gondwana durant la primera etapa de la seva evolució. El nou tàxon va viure en una època, la primeria del Cretaci, en que es va acabar la connexió a gran escala entre les masses continentals dels supercontinents Laurasia i Gondwana, que va suposar un augment de les radiacions de tàxons dins de cada porció de terra en alguns llinatges de dinosaures. Al ser un dels Titanosaures més antics trobats, el Triunfosaurus encaixa amb una hipòtesi que proposa que aquests Sauròpodes van tenir la seva primera explosió d'espècies a l'Amèrica del Sud durant el Cretaci inferior, per no dir el seu origen. Això podria ser possible ja que el següent tàxon binomial de Titanosaure que apareix en el registre fòssil brasiler és el Tapuiasaurus, de l'Aptià (20 milions d'anys més recent), el qual ja presenta clars caràcters de Titanosaure derivat. L'equip d'en Carvalho també consideren la proposta, basada en icnites del Juràssic mitjà d'Europa amb els caràcters típics de les empremtes dels saures titànics, que el grup va aparèixer en aquestes coordenades geogràfiques i temporals i que durant el límit Juràssic-Cretaci van emigrar cap al nord d'Amèrica del Sud i d'Àfrica, per després aconseguir una distribució gairebé global començat el Cretaci superior. I, per acabar, els descriptors del coll llarg brasiler també l'han inclòs com un el possible creador de les petjades dels jaciments del Brasil nord-oriental identificades com de Titanosaures. Dels 395 rastres descoberts a les Conques Interiors del Nord-est Brasiler, 74 pertanyen als Sauròpodes en general i, a més de Titanosaures basals, també les van produir Dicreosàurids i Rebaquisàurids.
 |
| Reconstrucció d'un Triunfosaurus, Foto: Pepi. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada