Els dinosaures de l'any 2017: Halszkaraptor escuilliei

El Halszkaraptor escuilliei, la publicació del qual va sortir a la revista Nature el 6 de desembre, és sense cap mena de dubtes un dels dinosaures no aviaris més interessants dels que han sortit a la llum aquest 2017, tant pel seu estat de preservació de l'holotip i la curiosa història que té al darrere com per un seguit de característiques morfològiques que el fan únic entre els dinosaures en general i el seu grup, els Dromeosàurids, en particular. El binomi Halszkaraptor escuilliei ja és una referència a dos personatges que ens ajuden a explicar l'origen geogràfic del Teròpode i de com va arribar a les mans dels investigadors el que l'han donat conèixer, entre els quals trobem el belga Pascal Godefroit i l'italià Andrea Cau.

L'esquelet holotip del Halszkaraptor, conservat actualment a l'Acadèmia Mongola de Ciències (Ulaanbaatar). Aquesta foto es va fer en una fira de fòssils a Munic al 2011, quan en Godefroit i en Cau encara no coneixien la seva existència, anava passant de mà a mà per Europa i, molt important, es considerava un Troodòntid.
Foto: Ghedoghedo.

El Halszkaraptor prové d'un país i un període geològic mítics per a la Paleontologia de dinosaures, la Mongòlia del Cretaci superior. És aquesta la raó per al nom genèric, que homenatja a la paleontòloga polonesa Halszka Osmólska (1930-2008), figura destacada en l'estudi dels Teròpodes del Desert del Gobi. Més concretament dins de Mongòlia, el Halszkaraptor prové, probablement, del jaciment Ukhaa Tolgod situat a la Formació Djadokhta (Cretaci superior Campanià, 75-71 M.A.). I dic probablement perquè tot sembla indicar que l'holotip del Dromeosàurid va ser desenterrat per lladres de fòssils (pràctica desgraciadament comuna a Mongòlia) i va sortir del país. El fòssil va arribar a les mans del col·leccionista francès François Escuillié al 2015, que va comunicar la troballa a en Godefroit, el qual després es va posar en contacte amb en Cau per realitzar una anàlisi de l'exemplar que es va realitzar durant els tràmits fets per en Escuillié i en Godefroit per tornar el dinosaure a Mongòlia.

Reconstrucció de l'esquelet i del crani de l'holotip del Halszkaraptor, la forma peculiar del qual la tractaré en els següents paràgrafs.
Foto: Marco Auditore.

El que cal destacar de l'holotip del Halszkaraptor, un subadult, no és sols, com s'ha avançat dos paràgrafs abans, el seu estat de preservació excepcional (es tracta d'un esquelet gairebé complet, en connexió anatòmica i preservat en tres dimensions), si no també una combinació de caràcters inusual procedents de grups de Teròpodes diferents que en un principi van fer dubtar sobre l'assignació filogenètica del dinosaure i que fins i tot el fan semblar una quimera, és a dir, l'ajuntament a propòsit de restes fòssils amb procedències vàries. L'equip d'en Godefroit i d'en Cau van portar l'esquelet mongol a la Instal·lació Europea de Radiació de Sincrotró (ESRF) de la ciutat francesa de Grenoble, la màquina de raigs X més potent del món, la qual va confirmar que l'estrany dinosaure era un fòssil genuí i no una agrupació artificial, va permetre estudiar os a os cadascuna de les insòlites característiques del Halszkaraptor, de les quals en parlarem ara, i també situar-lo dins dels Dromeosàurids.

Escàners del crani del Halszkaraptor fets amb l'ESRF. Cada os està pintat d'un color diferent per ajudar a la seva identificació.
Foto: Cau et al. (2017)/Nature.

Les autopomorfies del Halszkaraptor són: una premaxil·la platirostral que suposa un 32% de la llargada del musell (és a dir, que és més ampla que alta, mentre que els altres Dromeosàurids la tenen molta expandida en alçada), 11 dents a la premaxil·la que no estan serrades (mentre que la majoria de Teròpodes no passen de les 5 dents en aquest os mandibular i a la vegada que les dents del maxil·lar i el dentari conserven la forma clàssica, l'interior de les dues premaxil·les està totalment penetrat per una àmplia xarxa neuromuscular (una xarxa que en altres Teròpodes està limitada a la zona lateral de l'os), narius situats a la part posterior de la premaxil·la, la vara postorbital (la vora posterior de l'òrbita ocular) és molt prim (un caràcter amb més retirada a les aus i als Alvarezsauroïdeus que als Dromeosàurids), el coll suposa el 50% de la columna vertebral abans del sacre (molt més llarg que en qualsevol altre Teròpode Celurosaure derivat no aviari), les apòfisis espinoses de les vèrtebres cervicals són molt petites (els únics dinosaures que també presenten aquest tret són els cignes), apòfisis espinoses en forma de tub a les tres primeres vèrtebres cervicals, els xebrons anteriors són llargs i de forma pentagonal, el tercer dit de la mà és el més robust de tots i més llarg que el segon mentre que el primer és relativament curt (unes proporcions que no es corresponen a les típiques d'un Dromeosàurid d'hàbits depredadors i que també són diferents a les de qualsevol altre Teròpode), l'ili presenta un prestatge iliofibular (que serveix per aguantar el múscul del mateix nom) molt robust i projectat cap als costats, el fèmur té una cresta lateral que contacta amb una fossa allargada (els dos últims caràcters farien que el Halszkaraptor tindria una postura molt vertical més semblant a la de les aus que a la dels Teròpodes no aviaris) i la primera falange del dit III del peu representa un 47% de la llargada del metatarsià del mateix dígit. Tot plegat no sols fa que el Halszkaraptor sigui únic entre la família del Velociraptor, si no també molts dels caràcters abans presentats també els tenen rèptils i aus amb un estil de vida aquàtic o semi-aquàtic i una dieta piscívora, el que indica que el raptor mongol tenia almenys alguna relació amb l'aigua.

Caràcters del crani i el coll del Halszkaraptor que el diferencien d'altres Dromeosàurids i que comparteix amb rèptils i aus aquàtics.
Foto: Theropoda (blog de l'Andrea Cau).

El musell platirostral és comú dels depredadors aquàtics, l'extens sistema neurovascular de la premaxil·la també es troba en els cocodrils, el gran nombre de dents premaxil·lars sense serres és un caràcter dels Plesiosaures, el coll de cigne es pot observar també en algunes tortugues aquàtiques i la inusual proporció de les mans té una retirada a la que tenen els Plesiosaures. A més, les articulacions de les vèrtebres caudals permeten una millor mobilitat lateral que també es troba en qualsevol rèptil aquàtic i els ossos dels braços estan aplanats i tenen un contorn interior de forma el·lipsoïdal que es pot observar en els Plesiosaures, les balenes i les pingüins. Això últim indica que el Halszkaraptor podria nedar, però tampoc seria un animal aquàtic a temps complert si no més aviat semi-aquàtic ja que, apart de donar-li una postura més vertical, les cames continuen tenint les proporcions clàssiques d'un Teròpode no aviari i, per tant, terrestre (ser més erecte tampoc li hauria ajudat molt a l'hora d'estar tot el dia a l'aigua). D'aquesta manera, les aparentment estranyes característiques del Halszkaraptor tenen una explicació lògica com a adaptacions a un estil de vida diferent al de la resta dels dinosaures del seu grup i deixar clar que no es tracta d'una quimera sense sentit, a la vegada que és converteix en el primer Dromeosàurid amfibi i el primer dinosaure no aviari amb un sistema locomotor doble. El que han pogut observar en Cau, en Godefroit i els seus companys és un clar augment en la diversitat dels Teròpodes Celurosaures (entre els quals ja hi ha espècies que s'aparten del model típic en aquests animals de petit carnívor terrestre com el vol actiu de les aus, el gigantisme dels Tiranosàurids o la dieta herbívora dels Terizinosaures), la qual encara continua sense conèixer del tot fins i tot amb àrees on s'hi ha dedicat tant estudi com Mongòlia.

Comparació entre el crani del Velociraptor, el del Halszkaraptor i el del cigne en vista dorsal, ressaltant la semblança existent entre el bec del nou Dromeosàurid mongol i el de les aus aquàtiques i la contraposició respecte a la forma clàssica del seu clade.
Foto: Theropoda.

El més sorprenent de tot el que envolta el Halszkaraptor és que no es troba sol dins de l'arbre evolutiu dels Dromeosàurids, si no que està relacionat amb altres membres i fins i tot ha creat amb aquests una nova subfamília de raptors que porta el seu nom: Halszkaraptorinae, que es troba a la base evolutiva del grup. Alguns dels caràcters que defineixen als Halszkaraptorinae ja els hem trobat abans quan hem repassat els corresponents als Halszkaraptor en si com els ossos de les extremitats anteriors aplanats, l'ili amb un ancoratge robust per al múscul iliofibular i la llarga fossa del fèmur limitada per una cresta. D'altres en son unes vèrtebres cervicals més llargues que en altres Dromeosàurids, costelles cervicals fusionades als centres de les seves respectives vèrtebres i un metacarpià III igual de robust que el seu equivalent II. Els altres membres de Halszkaraptorinae són dos Dromeosàurids mongols que sempre han tingut una aura de misteri des de quan es van donar a conèixer ja que, a l'igual que el Halszkaraptor, presenten una estranya combinació de característiques però per desgràcia no estan tant ben preservats: Hulsanpes perlei (descrit per la mateixa Halszka Osmólska al 1982, sent aquesta l'altra raó del nom tant de la subfamília com del seu tàxon tipus) i Mahakala omnogovae (descrit al 2007). El Hulsanpes només està basat en uns metatarsians II-III-IV, unes quantes falanges i un fragment de caixa craniana, mentre que el Mahakala es troba identificat a partir d'un frontal, un fragment de neurocrani i un postcrani semi-articulat amb els dos peus amb un estat de conservació molt bo. S'ha de destacar que Cau et al. (2017) han estat els primers en observar una gran afinitat entre els metatarsians del Hulsanpes i el Mahakala, fins al punt que hi ha la possibilitat de que siguin tàxons sinònims. En canvi, sembla que la distinció entre aquests dos i el Halszkaraptor és més clara a partir de caràcters de l'últim com l'absència d'una constricció distal al tercer metatarsià i la presència d'un cúbit de forma rectilínia. Però l'aspecte més important del parentesc entre "el lladre de l'Halszka" i els altres dos raptors mongols és que el Mahakala presenta més o menys les mateixes característiques del Halszkaraptor que fa que aquest tingui un coll molt llarg i una postura vertical i, a conseqüència, una forma diferent a la que sempre s'ha representat al Mahakala, basada en la postura clàssica d'un Dromeosàurid.

Comparació entre la forma tradicional de representar al Mahakala i la postura del Halszkaraptor, que és la que tindria també el Mahakala a partir del que se sap a partir d'ara.
Foto: Theropoda.

Reconstrucció d'un Halszkaraptor amb plomes blanques.
Foto: Lukas Panzarin.