A finals del passat mes d'agost, es va publicar a la revista Geology of the Intermountain West de l'Associació Geològica d'Utah un treball dels paleontòlegs Kenneth Carpenter (Universitat Estatal d'Utah Oriental) i Peter Galton (Museu Peabody d'Història Natural de la Universitat de Yale) en el qual es revisa el registre fòssil d'Ornitisquis bípedes de la Formació Morrison (Juràssic superior Kimmeridgià-Titonià), amb tota seguretat l'horitzó geològic més famós de la seva època tant als Estats Units com arreu del món. El treball d'en Carpenter i en Galton va consistir en la reducció del nombre tàxons específics d'Ornitisquis bípedes de la Formació Morrisson dels 24 existents fins al moment a 6 a partir de característiques comunes entre els varis fòssils que no justificarien cap diferenciació específica i/o genèrica. Aquestes 6 espècies vàlides en el moment actual es tracten del Fruitadens haagarorum (Heterodontosàurid), Nanosaurus agilis (Neornitisqui sense classificació més específica), Camptosaurus dispar i Camptosaurus aphanoectes (Ornitòpodes Iguanodonts) i Dryosaurus altus i Dryosaurus elderae (Ornitòpodes Iguanodonts Driosàurids). Ens centrarem en els dos últims noms ja que un d'ells (el Dryosaurus elderae) es tracta d'una nova espècie descrita per en Carpenter i en Galton, mentre que la resta de noms vàlids són nomenclatures que ja utilitzades prèviament.
 |
| Esquelet holotip del Dryosaurus elderae. A: exposició original de l'esquelet al Museu Carnegie d'Història Natural. B: exposició actual de l'esquelet al museu de Pittsburgh. C.-F: les vèrtebres, les cintures pèlvica i escapular i les extremitats durant la preparació del fòssil i dibuixos d'aquestes porcions. G: reconstrucció gràfica de l'esquelet. Foto: Carpenter & Galton (2018)/Geology of the Inermountain West. |
El binomi Dryosaurus elderae significa "rèptil del bosc i de l'Ann Elder", degut a que en un principi es creia que els Ornitisquis bípedes del Juràssic superior com el Dryosaurus vivien en ambients boscosos (encara que les últimes investigacions paleoambientals de la Formació Morrison han mostrat que pertanyeria a un ambient més aviat semiàrid) i en honor d'una paleontòloga del Servei de Parcs Nacionals dels EUA que va treballar al Monument Nacional dels Dinosaures d'Utah, d'on provenen les restes del Dryosaurus elderae. L'holotip del Dryosaurus elderae es tracta d'un esquelet parcial articulat de subadult que consta d'un crani amb mandíbula inferior inclosa, les sis primeres vèrtebres cervicals, tretze vèrtebres dorsals amb porcions proximals de les seves respectives costelles, el sacre, la cintura pèlvica completa, la cintura escapular completa, l'húmer, parts proximals del fèmur i de la tíbia, un metatarsià i porcions distals de dos metatarsians més i un peu esquerre articulat. No es tracta d'un esquelet desconegut, ja que ha format part de l'exposició permanent del Museu Carnegie d'Història Natural (Pittsburgh, Pensilvània), un dels museus de ciències naturals més reconeguts dels EUA, des dels anys 1940. El Dryosaurus elderae està representat a més per un esquelet parcial articulat amb crani inclòs de juvenil, una caixa craniana que va servir al 2011 per a la descripció de l'Uteodon aphanoectes (que actualment és un sinònim menor del Camptosaurus aphanoectes), un ili esquerre aïllat i una escàpula dreta aïllada.
 |
| Restes cranials, mandibulars i dentals del Dryosaurus altus (A-P i DD), el Dryosaurus elderae (Q-CC i EE) i el Dryosaurus/Dysalotosaurus lettowvorbecki (FF). Foto: Carpenter & Galton (2018)/Geology of the Intermountain West. |
El Dryosaurus elderae es caracteritza per tenir una cresta mitjana ampla a les seves dents, una branca maxil·lar del jugal (zona d'articulació entre els ossos respectius) profunda (en comparació, en l'espècie tipus del Dryosaurus, el Dryosaurus altus, aquesta extensió òssia té un caràcter més superficial), vèrtebres cervicals anteriors llargues i baixes (mentre que en el Dryosaurus altus aquestes vèrtebres són més altes i curtes) i un ili baix i llarg. La presència de dos esquelets parcials de diferent caràcter ontogènic també ha servit per estudiar els canvis que es produïen en els individus de Dryosaurus elderae mentre creixien. Així doncs, el crani del Dryosaurus elderae variava sobretot a les zones orbital i posterior al créixer, mentre que es produïen canvis de menys magnituds respecte a les fenestres que hi ha entre la premaxil·la i el maxil·lar. La descripció del Dryosaurus elderae també ha servit a en Carpenter i a en Galton per fer apunts sobre les qüestions filogenètiques que ja rodegen al Dryosaurus des de fa anys. En primer lloc, consideren que el Dysalotosaurus lettowvorbecki, un Ornitòpode bípede del Juràssic superior de Tanzània que en algunes ocasions s'ha apuntat com una espècie del gènere Dryosaurus, ha de passar a ser part del gènere nord-americà (anomenant-se Dryosaurus lettowvorbecki) degut a que consideren invàlids els arguments dels paleontòlegs que aposten per la separació genèrica entre els Ornitòpodes (com la presència de més diferències postcranials entre el Dryosaurus i el Dysalotosaurus que entre vàries espècies d'Hadrosàurids quan les grans similituds de proporcions i morfologia dels "becs d'ànecs" no es veuen en Ornitòpodes més primitius i el fet que l'èmfasi en les diferències entre els ossos cranials quadrats dels dos tàxons està basat realment en una reconstrucció d'un os fet malbé i no en un os real i ben conservat). En segon lloc, veuen que aquesta falta de caràcters que justifiquin una separació específica i/o genèrica també es pot aplicar a l'Eousdryosaurus nanohallucis portuguès a causa de que veuen que algunes de les autopomorfies assenyalades pels seus descriptors són de caràcter més ontogènic que taxonòmic o són considerades com característiques del Dryosaurus per part d'aquests paleontòlegs.
 |
| Vèrtebres cervicals i dorsals del Dryosaurus altus (A-H i J-N) i del Dryosaurus elderae (I). Foto: Carpenter & Galton et al. (2018)/Geology of the Intermountain West. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada