Dues noves incorporacions procedents del Gegant Asiàtic.

Aquest inici de setembre han sortit la llum les descripcions de dos nous tàxons de dinosaures de la Xina, un Sauropodomorf del Juràssic inferior i un Teròpode del Cretaci superior, que han aportat proves clau per comprendre, respectivament, la seva evolució i el seu comportament i els de la resta del seu clade.

YIZHOUSAURUS SUNAE

Es tracta d'un Sauropodomorf no-Sauròpode procedent de la Conca de Lufeng (província de Yunnan), una de les àrees clàssiques dels fòssils dels Sauropodomorfs basals del Juràssic inferior, que es va donar a conèixer el 7 de setembre a la revista Scientific Reports per part d'un equip liderat per la Qian-Nan Zhang de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (Beijing). El Yizhousaurus sunae està basat en un esquelet parcial pertanyent a un individu de 7 metres que es va recuperar a la localitat de Duwafang (Prefectura Autònoma Yi de Chuxiong, Yunnan), enclava geològicament dins de la Formació Lufeng Inferior. L'holotip del Yizhousaurus sunae està compost per un crani gairebé complet amb mandíbula inclosa, una sèrie vertebral gairebé completa (9 cervicals, 14 dorsals, 3 sacres i 5 caudals), les cintures escapular i pèlvica al complet, les extremitats anteriors amb l'absència dels carpians i els dos fèmurs. El nom genèric significa "rèptil de Yizhou", una denominació alternativa de la Prefectura Autònoma Yi de Chuxiong; mentre que el nom específic és un homenatge a la paleontòloga xinesa Ai-Ling Sun, la qual ha contribuït molt en l'estudi dels fòssils de vertebrats de la Xina.

Reconstrucció de l'esquelet holotípic del Yizhousaurus (A) i dibuix d'aquest tal com es va trobar (B).
Foto: Zhang et al. (2018)/Scientific Reports.

El Yizhousaurus es troba diagnosticat per caràcters com: plaques laterals a les cares labials de les dents maxil·lars i premaxil·lars, una fenestra antorbital estreta i amb un contorn en forma de pipa, un lacrimal amb un eix vertical, una fenestra mandibular molt petita, depressions profundes a les superfícies laterals dels centres en tres vèrtebres dorsals i una secció de tall de caire el·líptic a l'eix central del fèmur. L'anàlisi filogenètica del Yizhousaurus el recupera dins d'un grup subclade de Sauropodiformes que inclou als Sauròpodes, sent els dos tàxons fora d'aquesta agrupació més propers al Yizhousaurus el Mussaurus (Triàsic superior de l'Argentina) i l'Anchisaurus (Juràssic inferior de la Xina). El clade de Sauropodiformes que despunta a partir del Yizhousaurus es caracteritza per tenir les falanges no-terminals (que no corresponen al final dels dits) dels dits manuals II i III igual de llargues que d'amples, una secció de tall del fèmur el·líptica i un trocànter menor (eminència en forma cònica de la part proximal del fèmur, situat més avall que el cap femoral) amb la punta proximal situada perpendicularment respecte al cap femoral. El Yizhousaurus també es converteix en el Sauropodomorf basal de la Conca de Yufeng més proper als Sauròpodes, mentre que la resta de tàxons d'aquesta regió tenen una posició més primitiva dins de Sauropodiformes o fins i tot fora d'aquest.

Fotos i dibuixos del crani de l'holotip del Yizhousaurus en vistes dorsal (A), ventral (B), lateral esquerra (C) i posterior (D) i de la mandíbula inferior esquerra del mateix esquelet en vistes lateral i medial (E).
Foto: Zhang et al. (2018)/Scientific Reports.

L'interès especial del Yizhousaurus es troba que presenta a la vegada un crani amb uns caràcters típics dels Sauròpodes i una morfologia postcranial que entra dins dels paràmetres típics d'un Sauropodomorf no-Sauròpode. Així doncs, el crani del Yizhousaurus té una relació llargada/amplada més gran de 0,5 (mentre que en altres Sauropodomorfs no-Sauròpodes es troba entre 0,3 i 0,4), la reducció de les fenestres antorbital i mandibular es pot interpretar com una adaptació per aconseguir cranis més robustos com els que tenen els Sauròpodes i les plaques laterals de les dents maxil·lars i premaxil·lars haurien ajudat a aquestes a resistir algunes forces originades a l'hora de menjar. Per tant, la constitució cranial del Yizhousaurus mostra un dels patrons que es consideren que van caracteritzar la transició entre els Sauropodomorfs no-Sauròpodes i els Sauròpodes com és l'adquisició d'uns nous hàbits alimentaris que van propiciar una remodelació del crani. Per la seva banda, alguns dels caràcters primitius del postcrani del Yizhousaurus són un avantbraç robust que hauria permès un alt grau de flexió del colze, una mà robusta i curta que serviria per ser un suport addicional en la locomoció del dinosaure sense perdre la capacitat d'agafament que desapareixen en els Sauròpodes i una compressió que va de davant a darrere de l'eix central fèmur que indica que ajudaria al Yizhousaurus en suportar la seva gran mida sense deixar de ser un dinosaure bípede o quadrúpede faculatiu. Encara que, tenint en compte la seva aproximació als Sauròpodes, aquesta combinació de caràcters del Yizhousaurus es podria tractar d'un pas cap a l'adquisició total dels caràcters del grup corona, la poca informació que es té globalment dels cranis dels Sauropodomorfs complica aquest escenari i obre la via a altres possibilitats, ja que un altre dels Sauropodiiformes no-Sauròpodes que conserva restes cranials (el Melanorosaurus del Triàsic superior de Sud-àfrica) mostra una morfologia cranial més basal que la del Yizhousaurus. Una nova anàlisi filogenètica en que es tenien més en compte els caràcters cranials va fer variar la posició d'alguns tàxons, la qual cosa fa sospitar que els caràcters de Sauròpode del crani del Yizhousaurus puguin tractar-se d'un fenomen d'evolució convergent resultat d'un estil de vida semblant. La discerniment entre un escenari un altre és el queda pendent per al futur a l'espera de la descoberta de restes cranials de Sauropodomorfs no-Sauròpodes.

Reconstrucció d'un Yizhousaurus, amb una aproximació al cap.
Foto: Gabriel Ugueto.

QIUPANYKUS ZHANGI

El Qiupanykus zhangi es tracta d'un petit Teròpode Alvarezsauroïdeu procedent de la localitat de Guanping, enclava dins de la Formació Quipa (Cretaci superior Maastrichtià) i de la província de Henan, el que el converteix en l'Alvarezsauroïdeu més modern descobert fins ara a la Xina. Va ser presentat en un article de la revista China Geology per part d'un equip liderat per el Junchang Lü de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Geològiques (Beijing) l'1 de març (encara que no s'hagi parlat fins ara al setembre). El Qiupanykus zhangi està basat en un esquelet incomplet que inclou quatre vèrtebres cervicals, sis vèrtebres sacres, vint-i-cinc vèrtebres caudals, un xebró, fragments de l'ili i de l'isqui, fragments del pubis i una extremitat posterior dreta articulada a la qual li falta el peu. El nom genèric Qiupanykus significa "urpa de Qiupa", en referència a la Formació Qiupa i al poble homònim on es troba ek jaciment de Guanping, mentre que el nom específic és un homenatge al Shuancheng Zhang, qui ha ajudat logísticament en les excavacions als jaciments de la Formació Qiupa.

Foto (esquerra) i dibuix (dreta) de l'holotip del Qiupanykus.
Foto: Lü et al. (2018)/China Geology.

El Qiupanykus es caracteritza per tenir vèrtebres sacres posteriors amb una gran quilla ventral, una cresta fibular de la tíbia llarga i de forma quadrada, un sacre compost per vuit vèrtebres que corresponen a les sis sacres autèntiques i dues caudals anteriors incorporades i un petit foramen pneumàtic a les vèrtebres caudals. El Qiupanykus es recupera dins de la subfamília Parvicursorinae (la divisió més derivada dels Alvarezdauroïdeus), sent els tàxons més propers el Xixianykus (Cretaci superior Coniacià-Santonià de Henan) i el Linhenykus (Cretaci superior Campanià de Mongòlia Interior).

Fins aquí seria el fòssil d'un Alvarezsauroïdeu "qualsevol" és que no fos que l'holotip del Qiupanykus es troba acompanyat del fragment de la closca d'un ou, associació que ha fet que el Lü i els seus col·laboradors hagin especulat sobre els hipotètics hàbits alimentaris del Qiupanykus i dels Alvarezsauroïdeus en general. El fragment de closca no pertanyeria a un possible ou de Qiupanykus degut a que el seu pes seria de 1,13 kg (mentre que el de l'holotip del Qiupanykus és de 0,51 g, amb el que és massa petit com per poder pondre un ou com el que l'acompanya), a més de que la morfologia del fragment de closca es correspon als dels ous de la oofamília (família d'ous) Elongatoolithidae, relacionada amb els Oviraptorosaures. Així doncs, existeixen dues possibilitats respecte a l'associació entre el Qiupanykus i el fragment de closca d'ou. La primera és que l'ou i el dinosaure no tinguessin res a veure perquè van ser enterrats per separat i/o per coincidència o que l'ou al qual pertanyeria el fragment de closca va ser trencada pel dinosaure amb l'objectiu d'alimentar-se del seu contingut. La segona possibilitat és la preferida per l'equip del Lü, en la qual hi troben una funcionalitat als estranys braços d'una urpa manual dels Alvarezsauroïdeus Parvicursorinae. La conclusió del Lü i col·laboradors per explicar l'associació entre el fragment de closca d'ou i l'holotip del Qiupanykus ha estat criticada per alguns paleontòlegs, com l'Andrea Cau, perquè no assenyalen altres factors que podrien donar una explicació més fonamentada d'aquest agrupament que no ha de ser necessàriament l'alimentària, com la tafonomia del jaciment de Guanping. Encara que la falta d'un apunt de tafonomia en la descripció del Qiupanykus fa que no es puguin acabar de resoldre els dubtes, el Cau assenyala, després d'observar personalment la foto de l'holotip del dinosaure, que la capa rocosa en que es troba el fragment de closca d'ou és més externa que la que conté l'esquelet, la qual cosa és un indici que va ser depositada després de la mort del Teròpode. Així doncs, queda descartada qualsevol relació de causa-efecte entre els dos fòssils (amb el que la primera possibilitat esdevé més viable que la segona) i, a falta de proves més consistents, el consum d'ous per part del Qiupanykus i altres Alvarezsauroïdeus derivats.

Reconstrucció d'un Qiupanykus trencant un ou amb les seves mans, segons la interpretació escollida per l'equip d'en Junchang Lü per explicar la seva associació amb el fragment de closca d'ou.
Foto: Chuang Zhao.