salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 25 de febrer de 2017

Xingxiulong chengi, nou Sauropodomorf del Juràssic inferior de la Xina.

Sauropodiformes és un dels clades que han sorgit recentment en l'estudi filogenètic de la base dels dinosaures Sauropodomorfs per substituir al caràcter parafilètic dels tradicionalment anomenats "Prosauròpodes", que han quedat superats per un increment gradual cap als Sauròpodes. Definits per en Paul Sereno al 2007, els Sauropodiformes inclouen als Sauròpodes tipus i als "Prosauròpodes" que mostren adaptacions per una postura quadrúpeda o quasi quadrúpeda, com un primer metatarsià proximal de la mateixa mida que el seu segon equivalent i mans escurçades respecte dels altres "Prosauròpodes".
La província xinesa de Yunnan posseeix a tres Sauropodiformes basal en el seu registre fòssil  de dinosaures, un dels clàssics del Juràssic inferior asiàtic (Yunnanosaurus, Jingshanosaurus i Chuxiongosaurus), al qual se'ls hi ha afegit un quart aquest mes de febrer. Al 2017, tots els nous tàxons binomials de dinosaures surten de la Scientific Reports, i el Sauropodomorf presentat ara no és cap excepció. Ya-Ming Wang (Universitat de Geociències de la Xina, Beijing) i dos col·laboradors més van presentar el Xingxiulong chengi el 16 de febrer. El nom genèric del dinosaure es refereix al Pont de Xingxiu al Comtat de Lufeng (Yunnan), a més del ja tradicional sufix del drac (-long),  i el nom específic a en Zheng-Wu Cheng, gran estudiós de l'estratigrafia biològica xinesa i desaparegut al 2015.
El Xingxiulong chengi destaca per estar descrit per tres esquelets parcials procedents de la Formació Lufeng, amb ossos de gairebé totes les zones del cos del dinosaure. L'holotip posseeix: crani parcial amb mandíbula, tres vèrtebres cervicals junt amb l'atles i l'axis, set vèrtebres dorsals, la sèrie completa de les vèrtebres sacres, 35 vèrtebres caudals, fragments de costelles i xebrons, l'ili esquerre, l'extrem distal  del pubis dret, les porcions distals dels isquis articulats, els dos fèmurs, les dues tíbies, les parts proximals dels dos peronés, l'astràgal i calcanis esquerres, els tarsians distals III i IV, el peu esquerre complet i el dret parcial. El Xingxiulong tindria una mida total de 4-5 metres de longitud i 1-1,5 metres d'alçada. El primer paratip és més petit que l'holotip i el segon paratip, i sutures visibles al neurocrani indiquen que es tractarien d'un subadult. En els altres dos esquelets, la fusió completa dels elements cranials dóna peu a que eren adults junt amb les seves majors dimensions.

Mescla d'ossos (vèrtebres cervicals, vèrtebres dorsals, escàpula, húmer esquerre, extremitat anterior esquerra, extremitat anterior dreta sense mà, ili esquerre, isqui dret, fèmur esquerre, part distal de tíbia esquerra, astràgal esquerre, peu esquerre i peu dret) dels tres esquelets tipus del Xingxiulong i reconstrucció de l'esquelet complet del dinosaure.
Foto: Ya-Ming Wang et al./Scientific Reports.
El Xingxiulong està definit per posseir quatre vèrtebres sacres amb dues d'elles ancorades als extrems amb les sèries dorsal i caudal, una robusta escàpula amb els dos extrems (proximal i distal) molt estesos, una placa púbica (extrem del pubis) que representa el 40% de la mida total de l'os i un metatarsià V amb una zona proximal estesa. Aquests trets, hi ha alguns que els comparteix amb Sauropodomorfs més basals i altres amb els Sauròpodes. Això fa que en les anàlisis filogenètiques es recuperi en posicions diferents, a cavall entre els altres Sauropodiformes de la Formació Lufeng i en el grup primitiu dels Massospondylidae (que rep el seu nom del Massospondylus i que no està inclòs a Sauropodiformes), encara que la hipòtesi més viable és considerar-lo com un Sauropodiformes basal. Adoptar aquesta possibilitat mostra que el Xingxiulong i els altres Sauropodiformes basals de Yunnan estan íntimament relacionats filogenèticament, i també indicaria un origen asiàtic del clade. 
Del Xingxiulong cal destacar els seus caràcters convergents amb els Sauròpodes corona, que indiquen una transició més complexa cap aquests. Un d'ells són les quatre vèrtebres sacrals, característica considerada tradicionalment com un diagnòstic del clade Sauropoda i que el diferencia bastant respecte dels altres tàxons de la Formació Lufeng, que tenen tres vèrtebres sacres, pel que és el Sauropodomorf més basal amb aquest tret. Un altre és la llarga placa púbica, que separa un altre cop el Xingxiulong d'altres Saurodomorfs no-Sauròpodes (en que la proporció respecte de la mida total del pubis és de 25%) i l'acosta bastant al grup corona (la ràtio màxima és de 40-45% en els Macronaris). També hi podem destacar la major amplada del fèmur (9,4-10,1 cm) i el caràcter més robust de l'escàpula i el metatarsià V, sempre en comparació amb els Sauropodomorfs basals. Aquestes últimes morfologies estarien relacionades amb una mida considerable i una major capacitat a l'estómac. Però el Xingxiulong no presenta característiques de Sauropodomorf quadrúpede i la seva estructura general és més semblant a la d'un tàxon bípede, tenint en compte que una escàpula robusta també està present en els altres Sauropodiformes de la Formació Lufeng i estaria relacionada tant a aguantar l'estrès d'una locomoció quadrúpeda o per incrementar la mobilitat de l'extremitat anterior en el bipedisme.

Comparació entre les vèrtebres sacres del Xingxiulong (quatre vèrtebres), el Leonerasaurus (Sauropodiformes basal, quatre vèrtebres), dues espècies de Plateosaurus ("Prosauròpode" no-Sauropodiformes, tres vèrtebres) i Efraasia minor ("Prosauròpode" no-Sauropodiformes, tres vèrtebres). Ordre d'esquerra a dreta.
Foto: Ya-Ming Wang et al./Scientific Reports.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada