salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

diumenge, 1 d’octubre de 2017

Burianosaurus augustai, el primer tàxon de dinosaure de la República Txeca.

La República Txeca no és un país molt propici per a la conservació de fòssils de dinosaures. De fet, només s'han trobat dues restes no ambigües que consisteixen en un fèmur esquerre ben preservat d'un Ornitòpode del Cretaci superior Cenomanià i una corona dental d'un Teròpode del Juràssic superior Oxfordià. Mentre que la segona peça encara es manté sense identificació taxonòmica, el fèmur d'Ornitòpode ha rebut nomenclatura oficial, sent el primer tàxon de dinosaure no aviari de la terra de Franz Kafka. El Burianosaurus augustai, com ha estat batejat, va ser presentat el 25 de setembre en un article de la Journal of Systematic Palaeontology que té com a autor principal en Daniel Madzia (Acadèmia Polonesa de Ciències, Varsòvia). El Burianosaurus també es tracta del primer dinosaure no aviari del Cenomanià trobat al nord dels Alps.

Fèmur holotip del Burianosaurus en vistes anterior (A), posterior (B), medial (C), lateral (D), proximal (E) i distal (F). La marca present a la foto de més a l'esquerra és un tall que es va fer per realitzar una anàlisi histològica, de la qual parlarem més tard.
Foto: Madzia et al. (2017)/Journal of Systematic Palaeontology.
El fèmur esquerre que consisteix l'holotip del Burianosaurus va ser recol·lectat a la localitat de Nová Lhota (districte de Kutná Hora, centre de Txèquia), que forma part de la Formació Korycany, datada, com ja s'ha indicat abans, de finals del Cenomanià. Tant el nom genèric com l'específic del dinosaure homenatgen a les dues majors personalitats del món de la Paleontologia que ha donat la República Texca: el paleoartista Zdenek Burian (1905-1981) i el paleontòleg i divulgador de la Ciència Josef Augusta (1903-1968), respectivament. Bona part de la investigació de l'equip d'en Madzia s'ha centrat en la revisió de la primera descripció del fèmur de Nová Lhota, feta al 2005, en que es va considerar pertanyent a la família dels Iguanodòntids i també es va realitzar una anàlisi histològica per determinar l'edat de l'exemplar. El treball de presentació del Burianosaurus s'ha fet tenint molt en compte el moment de revisió en que es troba la part basal de l'arbre evolutiu dels Ornitòpodes, especialment problemàtica i que en els últims anys ha experimentat el desmembrament de grups abans considerat monofilètics i vàlids com els Hipsilofodonts.
El Burianosaurus es diagnostica per una combinació de caràcters al seu fèmur que, tot i aparèixer per separat en altres Ornitòpodes basals, és la primera vegada que es troben tots junts. Aquest os és de constitució gràcil (com en el Driosàurid portuguès Eousdryosaurus), l'eix femoral és recte tant lateral com medialment (igual que en el Rabdodòntid romanès Zalmoxes), els còndils distals -contactes amb la tíbia i el fèmur- no estenen anteriorment l'eix de l'os (com en el Rabdodòntid austríac Mochlodon, l'Eousdryosaurus i l'australià Muttaburrasaurus) i una ranura intercondilar relativament profunda i en forma de V. (com el Driosàurid de Níger Elrhazosaurus). El fèmur de Nová Lhota té una llargada de 40 cm, pel que es tracta d'un animal relativament petit dins dels dinosaures Ornitòpodes. Aquesta va ser la raó per la qual l'holotip del Burianosaurus ja va rebre al 2005 una anàlisi histològica feta a partir de seccions de l'eix femoral extretes al juliol del 2004. Es va concloure que el dinosaure seria més un adult que un juvenil. Les seccions òssies originals es van perdre, pel que Madzia i col·laboradors han tingut que treballar a partir de les imatges que es van fer d'elles. Al còrtex exterior de l'os, els sistemes de Havers (unitats funcionals de l'os) presenten una gran densitat i estan dispersats, confirmant que l'holotip del dinosaure txec és un adult i no un juvenil. Per tant, els paleontòlegs no han tingut problemes per incloure'l en anàlisis filogenètiques, de les quals parlarem ara.

Seccions histològiques del fèmur del Burianosaurus. A les fotos B i C es mostra l'extrema remodelació de l'os del còrtex, indicant que el seu propietari era un adult.
Foto: Madzia et al. (2017)/Journal of Systematic Palaeontology.
Madzia i col·laboradors van realitzar dues anàlisis filogenètiques. En la primera es van obtenir resultats bastant ambigus respecte a la posició del Burianosaurus, encara que tots tenen en comú que el dinosaure txec es trobava fora del clade dels Ornitòpodes derivats com els Iguanodòntids i els Hadrosàurids, Ankylopollexia (abandonant així la hipòtesi que es considerava en la descripció del 2005). En un cas, el Burianosaurus es trobava dins del clade Rhabdodontomorpha que també inclou als Rabdodòntids del Cretaci superior europeu i el Muttaburrasaurus. Però en una altra ocasió quedava fora de Rhabdodontomorpha, encara que més derivat que el problemàtic Hypsilophodon. En la segona matriu utilitzada, els resultats van canviar significativament amb la inclusió a la base de dades del clade d'Ornitòpodes basals del Gondwana Elasmaria, on es troba el gènere antàrtic Morrosaurus que ha estat un dels més variables dins de la matriu i fins i tot ha aparegut com el tàxon germà del Burianosaurus. La hipòtesi més parsimoniosa situa al nou Ornitòpode txec com el tàxon germà dels Iguanodonts (Rhabdodontomorpha+Driosàurids+Ankylopollexia), amb els que comparteix un quart trocànter femoral (protuberància al centre de l'eix del fèmur que serveix per a la unió muscular, característic dels rèptils Arcosaures) situat a la meitat de l'os o sota d'aquesta, i dels quals es diferencia per tenir una constitució general del fèmur més gràcil amb un diàmetre inferior al 15% de la seva llargada total.
El mostrat anteriorment és una prova de com poden variar la relació dels caràcters entre els diferents tàxons segons si s'inclou o s'extreu un determinat personatge de la matriu filogenètica, sent en aquest cas Elasmaria el clade que canvia les coses. A més de posar el Burianosaurus al seu lloc, les anàlisis filogenètiques han donat altres resultats dignes d'esmentar com la sortida de l'Hypsilophodon dels Ornitòpodes (situant-se ara com el tàxon germà dels Cerapoda, el clade d'Ornitisquis que formen els Ornitòpodes i els Marginocèfals) i la situació del tàxon ibèric Gideonmantellia com l'Ornitòpode més basal de tots. Això també té importants implicacions biogegràfiques i es confirma que el clade Cerapoda tindria el seu origen a Eurasia tenint en compte que els Ornitòpodes més basals són europeus i que els equivalents en els Marginocèfals (Ceratopsians i Paquicefalosaures) són asiàtics. Encara que no tot sembla ser bastant simple degut a que els Elasmaria s'han recuperat com Ornitòpodes primitius i que el membre més basal dels Rhabdodontomorpha és el Muttaburrasaurus, el que denota sens dubte un complex patró de distribució dels Cerapoda en general i els Ornitòpodes en particular. Per acabar, l'equip d'en Madzia ha refutat un altre aspecte de l'article del 2005 que considerava que el Burianosaurus tindria una mida més petita per estar afectat pel nanisme insular al ser Europa Central una illa durant el Cenomanià. Però l'evolució de les dimensions corporals és un afer molt complicat que té en compte més aspectes que la posició filogenètica. I, per ara, la situació del Burianosaurus entre els Elasmaria i els Iguanodonts i la mida més o menys mitjana d'altres Ornitòpodes basals no proporciona evidències d'un possible nanisme en el tàxon txec.

Reconstrucció d'un Burianosaurus caminant per la costa. Una sèrie d'hipotètiques plomes filamentoses recorren el llom i la cua del dinosaure.
Foto: Edyta Felcyn.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada