salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

diumenge, 31 de desembre de 2017

Els dinosaures de l'any 2017: Liaoningvenator curriei.

De la collita 2017 de petits Teròpodes de Liaoning, la qual ha donat exemplars molt ben preservats, els que s'han emportat la millor part han estat els Troodòntids amb tres nous tàxons descrits aquest any que avui deixem (més un de Dromeosàurid i un altre de Paraves basal). La tercera espècie, el Liaoningvenator curriei, de la qual us parlo aquí, va ser presentada al maig a mig camí entre les altres dues (el Jianianhualong abans i el Daliansaurus després) al número d'aquell mes de la revista xinesa Acta Geologica Sinica per part d'un equip científic liderat per en Cai-zhi Shen de l'Institut de Geologia de Beijing. El nom genèric del dinosaure vol dir "caçador de Liaoning" i l'específic homenatja al paleontòleg canadenc Philip Currie per haver contribuït enormement a l'estudi dels Teròpodes mesozoics de mida petita com aquest.
El Liaoningvenator curriei no ha estat cap excepció respecte a la resta de Teròpodes de Liaoning donats a conèixer al 2017 en el que es refereix a la molt bona conservació dels seus fòssils. L'esquelet holotip d'aquest Troodòntid és gairebé complet (incloent crani amb mandíbules inferiors), en connexió anatòmica i amb tots els ossos preservats en tres dimensions. Tot i que no hi hagi presència material de plomes, segueix sent un fòssil espectacular. Va ser trobat en sediments de la Formació Yixian datats del Cretaci inferior Hauterivià (132 M.A.) propers a la ciutat de Beipiao. Segurament el més interessant sobre l'holotip del Liaoningvenator és la posició en que es troba, la qual no és la postura de mort habitual en els fòssils relativament ben conservats de dinosaures. El cos del Troodòntid es troba corbat cap endavant i el cap es situa a l'altura dels genolls, mentre que la postura de mort habitual consisteix a que el cap i la cua es corben cap a les vèrtebres dorsals. La postura del Liaoningvenator tampoc s'assembla a la que s'ha trobat en els esquelets dels també Troodòntis xinesos Mei i Sinornithoides, la qual recorda a la que fan servir les aus actuals modernes per dormir i, per tant, s'ha proposat que aquestes espècies no aviàries també la utilitzarien per això. Tot i les diferències trobades en parents propers, l'equip d'en Shen interpreta que la rara posició del Liaonigvenator que podria ser la que utilitzaria a l'hora de descansar.

Dibuix (A) i foto (B) de l'holotip del Liaoningvenator. Es pot observar molt be l'estranya postura parlada abans.
Foto: Shen et al. (2017)/Acta Geologica Sinica.
Entre els caràcters de diagnòstic del Liaoningvenator es troben els següents: una cresta deltopectoral de l'húmer estesa per la meitat de l'eix d'aquest os del braç, una falange manual 1 del dit I més llarga que el metacarpià II i l'amplada dels metatarsians decreix a l'àrea distal d'aquests ossos dels peus. Altres trets com dents maxil·lars i dentàries situades molt a prop unes de les altres, una construcció entre l'arrel i la corona de les dents, una ranura de foramina (orificis) a la superfície externa del dentari, un foramen magnum (orifici que comunica el crani i la columna vertebral) de forma oval i vèrtebres caudals distal amb un solc a la seva zona dorsal en comptes d'una apòfisis espinosa ha ajudat a identificar al Liaoningvenator com un Troodòntid. A la vegada, presenta característiques més pròpies de Teròpodes Paraves més basals que de Troodòntids com un procés jugal de l'os postorbital del crani poc desenvolupat (mentre que en els Troodòntids més derivats del Cretaci superior el desenvolupament d'aquesta extensió òssia és total, formant una barra posterior de l'òrbita ocular -barra postorbital- completa) i una depressió poc profunda i allargada a la superfície lateral dels centres vertebrals dorsals. L'anàlisi filogenètica realitzada per Shen i col·laboradors va recuperar com a Troodòntids alguns tàxons del Juràssic superior xinès (Anchiornis, Xiaotingia, Eosinopteryx) considerats en altres treballs com Paraves basals. Aquest punt és important perquè la matriu va mostrar al Liaoningvenator com el tàxon germà de l'Eosinopteryx. La relació entre els dos gèneres es basa en caràcters com dents maxil·lars i dentàries sense serres a la seva cara anterior, costelles cervicals més llargues que les seves respectives vèrtebres, un extrem anterior de l'ili recte i un crani la llargada del qual representa més del 90% de la llargada del fèmur. A la vegada, el clade Liaoningvenator+Eosinopteryx està emparentat amb un altre format per l'Anchiornis i el Xiaotingia, relació suportada per un pubis dirigit posteriorment i dents aplanades i recorbades. 
Shen i col·laboradors van extreure una mostra òssia de la tíbia de l'holotip del Liaoningvenator de 1,5 mm d'espesor, la qual van dividir en quatre zones (1, 2, 3 i 4) de més antiga a més jove per determinar l'edat a l'hora de morir de l'exemplar i si havia arribat a la maduresa. La zona 4, que representaria els quatre anys d'edat de l'animal, no està del tot completa, el que és una prova de que l'holotip del Liaoningvenator va morir quan tenia aquesta edat. A més, l'os a les zones 1 i 2 va créixer molt ràpid, creixement que es desaccelera a la zona 3. Aquest i altres caràcters histològics indiquen que aquest espècimen no havia acabat de créixer a l'hora de morir, encara que li faltava poc per poder arribar a l'edat adulta.

Reconstrucció d'un Liaoningvenator intentat caçar un llangardaix.
Foto: Chuang Zhao.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada