Seguim parlant dels animals de Jurassic World: Dominion (a partir d'ara, JWD), més concretament dels dinosaures. Una altra de les poques millores de la nova pel·lícula respecte a Jurassic World (2015) i Jurassic World: Fallen Kingdom (2018) (a partir d'ara, JWFK) és l'absència d'espècies de dinosaures totalment inventades i amb un aspecte encara més monstruós, com eren l'Indominus a la primera i l'Indoraptor a la segona. Aquí els híbrids han estat les llagostes que són les veritables protagonistes del film. Ara bé, aprofitant la presència de dinosaures emplomallats, la pel·lícula aprofita per a diferenciar entre dues "generacions" de clons, partint de la idea (més aviat, excusa) que l'aspecte poc rigorós dels dinosaures clonats fins ara es deu als gens intrusos d'animals poc emparentats amb els dinosaures (El Pakozoico, 2022, min 1:46-2:37). Així doncs, aquests serien els de la primera generació, entre els quals s'inclou la Velociraptor Blue, que a JWD posseeix una característica nova donada per uns gens de varà, la partenogènesi o generació de descendència sense necessitat de fecundació. Per contra, el Therizinosaurus, el Pyroraptor i el Moros serien de la nova generació. De qualsevol manera, ser d'una nova fornada amb menys gens intrusos no ha servit realment per a tenir un aspecte més rigorós.
 |
| La Blue (esquerra) acompanyada de la Beta (dreta), la seva filla-clon sorgida de la seva capacitat per a la partenogènesi. Foto: Universal Pictures. |
A la vegada, no podia faltar un gran depredador que complís el paper d'antagonista de la Tyrannosaurus, que a JWD li ha tocat exercir al carcarodontosàurid argentí Giganotosaurus. Que l'enemic sigui un tàxon real no suposa deixar de banda les obsessions dels fanboys, ja que, de la mateixa manera que el Spinosaurus aparegut a Jurassic Park III (2001), el Giganotosaurus ha estat sempre un dels grans enemics del T. rex en les "lluites de dinosaures" que a aquest col·lectiu li agrada imaginar. És el fenomen que Andrea Cau (2013) descriu com el "Gran Conflicte dels Oriònids" (Grande Conflitto Orionide en italià), en referència al clade de teròpodes Orionides, en el qual s'inclouen les tres famílies d'aquests grans depredadors (Tyrannosauridae, Carcharodontosauridae i Spinosauridae). A més, el Giganotosaurus de JWD presenta igualment un aspecte més monstruós que el de l'animal real, el qual fins i tot li confereix una certa retirada als dolents de les dues pel·lícules anteriors. I l'aura "terrorífic" s'incrementa quan els herois humans li llencen foc a la boca per a espantar-lo, convertir-lo pràcticament en un drac i recordant com els dinosaures no-aviaris de la cultura popular han esdevingut el substitut contemporani d'aquests éssers mitològics.
.jpeg) |
| Comparació de les trobades entre superdepredadors precedents al combat de Jurassic Park III (dalt) i JWD (baix). Foto: Know Your Meme. |
Una altra qüestió interessant sobre JWD és l'ambient en el qual viuen molts dels animals mesozoics "ressuscitats". Amb la desaparició d'Illa Nublar a JWFK, els dinosaures i els altres rèptils s'expandeixen des de la tropical Costa Rica fins a climes molt més freds, com la Sierra Nevada al sud-oest dels EUA (on viuen Grady, Lockwood i Dearing amb la Blue i un ramat de Parasaurolophus) i les Dolomites dels Alps italians (on BioSyn té la seva reserva per a dinosaures). Tant Cau (2022b) per a les Dolomites (a la vegada que, sent italià, avisa que la reserva estaria massa a prop d'hipotètics assentaments humans) com Jura (2022) per a ambdós casos critiquen aquests panorames, ja que totes les espècies mesozoiques de la pel·lícula viurien originàriament en climes tropicals i subtropicals i els seria difícil adaptar-se a climes temperats freds d'alta muntanya. Curiosament, la vegetació d'aquestes regions, composta majoritàriament per coníferes i falgueres, seria més familiar per als dinosaures no-aviaris (fins i tot per als del Cretaci Superior, quan les angiospermes ja eren comunes) que les actuals selves tropicals, les quals són un bioma recent dins del Mesozoic. Per tant, els millors ecosistemes on situar una reserva per a animals mesozoics "ressuscitats" serien els boscos de coníferes tropicals i subtropicals, tot i que no siguin molt comuns entre els biomes holocènics.
 |
| Mapamundi on s'indiquen amb color groc les regions on són presents els boscos de coníferes tropicals i subtropicals. Són especialment comuns a les àrees muntanyoses de Mèxic i Amèrica Central. Foto: Terpsichores/Viquipèdia. |
El resultat de JWD encara ha estat més lamentable si es té en compte que s'ha estrenat el mateix any (de fet, poques setmanes més tard) que un altre producte audiovisual amb la fauna del Mesozoic com a protagonista, però que ha donat uns resultats totalment diferents: la sèrie documental d'Apple TV+ Prehistoric Planet. Mentre la nova saga Jurassic ha fracassat en el seu objectiu de recuperar l'esperit de les pel·lícules originals, tot sembla indicar (ja que, per ara, només n'he vist ressenyes de la comunitat paleontològica) que Prehistoric Planet ha sabut fer-ho respecte al que va ser l'equivalent de Jurassic Park per als documentals de petita pantalla, Walking with Dinosaurs (1999), una sèrie que va ser molt present a l'inici d'El Jove Paleontòleg (potser ho sabreu si ja em seguiu des dels anys 2012-2014). I ho ha fet amb unes reconstruccions totalment actualitzades tant d'animals ben coneguts pel públic (Tyrannosaurus, Triceratops, Velociraptor...) com d'altres que no tenien cap o molt poca presència audiovisual fins ara (Deinocheirus, Nanuqsaurus, Corythoraptor...).
Les xarxes socials han estat plenes de mems que comparen el bestiari de JWD amb el de Prehistoric Planet, ja que s'ha donat la irònica situació que comparteixen moltes espècies: Velociraptor, Atrociraptor, Therizinosaurus, Tyrannosaurus, Dreadnoughtus, Mosasaurus i Quetzalcoatlus. Els acaraments fets per paleontòlegs, paleoartistes i la comunitat dinomaníaca emfatitzen com JWD reprodueix aspectes i comportaments molt estereotipats i antiquats (com el dels herbívors pacífics i el dels carnívors molt violents), mentre Prehistoric Planet s'ha aproximat al màxim a mostrar els rèptils mesozoics com a animals reals, ni excessivament passius ni excessivament agressius (Cau 2022b; Lost Cache, 2022). En resum, mentre els dinosaures de la gran pantalla han mort per la seva pròpia dinàmica de monstrificació, els de la petita pantalla estan ressuscitant després de la decadència del documental de vida prehistòrica posterior a l'efervescència de la saga Walking with dels anys 2000.
 |
| Un dels diferents mems que comparen els animals (en aquest cas, els dromeosàurids Velociraptor a dalt i Atrociraptor a baix) de Prehistoric Planet (esquerra) i JWD (dreta). Prehistoric Planet no ha reconstruït al Pyroraptor (tot i ser del Cretaci Superior Campanià-Maastrichtià, el període en el qual està enfocada la sèrie documental), tot i que, en cas de fer-ho, seguiria sent molt diferent de la recreació de JWD. Foto: Comunitat r/Dinosaurs de Reddit. |
Finalment, arriba el moment de fer les conclusions sobre JWD. El punt més clar és que la nova pel·lícula de Colin Trevorrow ha sentenciat de mort la saga Jurassic a través d'un descens estrepitós de la qualitat i la credibilitat del discurs i de la importància que hi tenen els dinosaures. Unes deficiències que no han pogut ser amagades (ni molt menys arreglades) amb l'absència d'un dinosaure inventat i unes poques cobertes de plomes mediocres. I és aquí on vull deixar clara una cosa per a la gent a qui he parlat de la pel·lícula, compartint l'argumentació de Cau (2022a). Quan dic que els dinosaures de JWD són de tot menys realistes, sempre em responen "És només una pel·lícula". Però això és una simple excusa per a tapar el fet evident. Amb tots els seus errors, la pel·lícula original de 1993 volia mostrar dinosaures tan fidels com fos possible a la visió vigent llavors sobre aquests animals extingits, i les noves pel·lícules estrenades des de 2015 s'han desviat plenament d'aquest objectiu, convertint els seus dinosaures en uns monstres de fantasia més, uns dracs del segle XXI. Per aquesta raó, si el cinema de dinosaures vol recuperar la seva credibilitat, necessita una reinicialització radical que oblidi qualsevol herència de l'univers basat en les novel·les de Michael Crichton.
Fonts:
Cau, A. (2022, maig 2). L'anima pluralista di Billy. Theropoda. Recuperat 23 juny 2022, de http://theropoda.blogspot.com/2022/05/lanima-pluralista-di-billy.html
Cau, A. (2013, octubre 30). Fenomenologia del Grande Conflitto Orionide. Theropoda. Recuperat 23 juny 2022, de https://theropoda.blogspot.com/2013/10/fenomenologia-del-grande-conflitto.html
Cau, A. (2022, juny 2). Recensione di Jurassic World 3 - Dominion (aka Billy Mundo Trino - Condominio). Theropoda Recuperat 23 juny 2022, de http://theropoda.blogspot.com/2022/06/recensione-di-jurassic-world-3-dominion.html
El Pakozoico (2022, febrer 16). TODOS LOS DINOSAURIOS - TRÁILER JURASSIC WORLD DOMINION [vídeo de YouTube]. Recuperat 23 juny 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=uopm9135aBk
Jura (2022, juny 11). Prehistoric Planet vs. Jurassic World. Different Receptions to Fictional Dinosaurs. The Reptipage. Recuperat 23 juny 2022, de https://reptilis.net/2022/06/11/prehistoric-planet-vs-jurassic-world-different-receptions-to-fictional-dinosaurs/
LostCache (2022, juny 14). Dreadnoughtus from Prehistoric Planet documentary vs Dreadnoughtus from Jurassic World Dominion movie [missatge d'un fòrum en línia]. Reddit. Recuperat 23 juny 2022, de https://www.reddit.com/r/Paleontology/comments/vbykmn/dreadnoughtus_from_prehistoric_planet_documentary/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada