EL JOVE PALEONTÒLEG: Altres informacions sobre el metabolisme dels dinosaures.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Altres informacions sobre el metabolisme dels dinosaures.

Recentment s'han analitzat nous tipus d'evidències per determinar el metabolisme dels dinosaures, entre les quals hi ha les dues següents:

1: La forma més comuna de l'àtom d'oxigen, el que en química s'anomena isòtop, té un pes atòmic de 16, mentre que el segon isòtop d'oxigen més comú té un pes atòmic de 18. Els ossos de qualsevol vertebrat incorporen les dues formes en la seva matriu mineral. La relació entre els isòtops d'oxigen en un os depèn de la temperatura. Alguns científics han argumentat que en els endoterms, la relació entre els isòtops d'oxigen hauria de variar molt poc entre els ossos de les extremitats i els del tronc, perquè la temperatura corporal és gairebé la mateixa en els dos llocs. També argumenten que aquestes temperatures són molt diferents en els ectoterms i que, per tant, les relacions entre els isòtops d'oxigen tindrien que ser molt diferents.

Es va fer una prova amb l'esquelet d'un Tiranosaures i va resultar que les relacions isotòpiques eren molt semblants entre les extremitats i el tronc, el que suggereix endotèrmia. Tot i això, varis estudis realitzats en aus i mamífers actuals mostren que la temperatura varia de forma considerable entre el tronc i les extremitats, tant com en els cocodrils (ectoterms). Això voldria dir que el raonament basat en l'us de les relacions isotòpiques de l'oxigen podria ser defectuosa.

2: Les aus i els mamífers actuals tenen en els seus conductes nassals uns petits ossos anomenats turbinats respiratoris, els quals incrementen la superfície d'exposició a l'aire de la sang i dels teixits tous. També conserven aigua, amb el que tenen un paper important en la respiració ràpida i la elevada taxa de consum d'oxigen característics dels endoterms. La majoria dels cranis de dinosaures no presenten turbinats respiratoris, de manera que l'aire flueix directament des dels narius fins a la boca sense escalfar-se o humitejar-se prèviament. Alguns científics argumenten que aquesta és una prova bastant convincent de que els dinosaures no eren endoterms com les aus i els mamífers. Però uns estudis recents mostren que en les aus actuals, els turbinats respiratoris no són importants per a la conservació de l'aigua i que això ho fan d'altres maneres. Els dinosaures possiblement també podrien haver conservat l'aigua sense recórrer als turbinats respiratoris. Així doncs, l'argument a favor de l'ectotèrmia dels dinosaures basada en l'absència d'aquests ossos no és tan convincent com afirmen alguns paleontòlegs. Tot i això, fa pocs dies es van publicar els resultats d'un TAC fet a un crani del Paquicefalosaure Stegoceras en que es mostrava que en la regió dels òrgans nassals hi ha havia una cavitat que mai s'havia detectat en altres dinosaures i que hauria servit per humitejar l'aire per prevenir un excés de calor.