Els Terizinosaures.

Els Terizinosaures (Therizinosauria) són un clade de Teròpodes Celurosaures Maniraptors amb rang d'infraordre. Són un grup molt proper als Oviraptorosaures i amb ells formen els Maniraptors més basals. A l'igual que els Oviraptorosaures, els Terizinosaures són dinosaures exclusivament cretàcics (apareixent fa uns 130 M.A.) i majoritàriament procedents del nord de la Xina i de Mongòlia, tot i que també s'han identificat dos tàxons als Estats Units.

Les restes de Terizinosaures són escasses i majoritàriament fragmentàries, però tenen una morfologia molt particular entre els Teròpodes. Molts són animals de gran mida, sent el més petit el Beipiaosaurus amb 2,2 m de llargada, i el més gran el gènere tipus Therizinosaurus amb 10 m de llargada. El seu crani és relativament petit i allargat, amb una mandíbula que presenta unes petites dents amb forma de fulla molt diferents a la de la majoria de Teròpodes, les quals només es troben a la part posterior de la boca mentre que la seva part anterior està formada per un bec corni sense dents. El petit crani està sostingut per un coll extremadament llarg. Tenen vèrtebres amb unes apòfisis espinoses altes, unes costelles amples i un pubis dirigit cap endarrere. La part de l'esquelet dels Terizinosaures que més destaca són els seus braços, que són els més llargs entre els Teròpodes, els quals acaben amb unes urpes enormes que poden arribar a fer un metre en el cas del Therizinosaurus (el nom del qual vol dir "rèptil dalla", per la semblança de les urpes amb aquesta eina agrícola). Pel contrari tenen una cua i unes cames relativament curtes, aquestes últimes amb uns peus curts i relativament amples acabats en quatre dits funcionals (mentre que en altres Celurosaures només en són tres).

Braços de Therizinosaurus en els quals es pot apreciar la longitud d'aquests, sobretot de les mans. Només el braç esquerre està complert amb la mà.
Foto: Viquipèdia.  

Grosso modo, l'aspecte dels Terizinosaures s'assembla poc al d'altres Teròpodes (fins i tot els membres d'altres grups estranys com els Oviraptorosaures es poden deduir a simple vista que són Teròpodes), el que ha fet intrigar als paleontòlegs sobre quina és la seva veritable posició filogenètica. Quan als anys 40 es van descobrir les primeres urpes del Therizinosaurus a la Formació Nemegt a Mongòlia es va creure en un principi que pertanyerien a una tortuga (de fet el nom específic d'aquest gènere és cheloniformis, "amb forma de tortuga"). Entre una o dues dècades més tard es van anar trobant més restes postcranials que mostraven que realment era un dinosaure i no una tortuga. Al mateix temps s'anaven descrivint nous tàxons amb més o menys les mateixes característiques, algun dels quals amb restes cranials. Llavors la majoria de paleontòlegs ja considerava als Terizinosaures com un grup de dinosaures, però llavors va començar a haver-hi problemes a l'hora de situar-los dins d'aquests. El coll i els braços recordaven als dels Prosauròpodes, mentre que la pelvis semblava la dels Ornitisquis. També hi havia forces investigadors que creien que els Terizinosaures serien un grup de dinosaures molt primitius situats a mig camí entre els Prosauròpodes i els Ornitisquis que hauria sobreviscut fins al Cretaci. No va ser fins als anys 90 quan es va descobrir que realment eren Teròpodes, quan es van descriure alguns dels Terizinosaures més basals (com l'Alxasaurus i el Beipiaosaurus), els quals presentaven més característiques de Teròpode que no pas de Prosauròpode o Ornitisqui. Per exemple, el peu del Beipiaosaurus mostra que els quatre dits funcionals dels Terizinosaures haurien evolucionats d'un avantpassat Teròpode amb tres dits funcionals, també té un crani més gran i un coll més curt que la majoria de d'espècies del grup.

Comparació de les pelvis de varis Terizinosaures. Els espais en blanc indiquen les parts que no s'han pogut trobar i la seva possible forma s'ha fet a partir de les pelvis de tàxons que la tinguin semblant.
Foto: Viquipèdia. 

Un dels aspectes que ha fet dubtar més als paleontòlegs sobre la situació filogenètica dels Terizinosaures és la seva possible dieta. A diferència dels Ornitomimosaures i els Oviraptorosaures, els Terizinosaures presenten dents, però com ja he dit abans, no s'assemblen a les de la majoria de Teròpodes; la seva forma de fulla recorda molt a la dels Prosauròpodes i Sauròpodes i estaria dissenyada per arrencar i triturar plantes, pel que una dieta herbívora o omnívora seria la més correcta per aplicar a aquests dinosaures. S'ha suggerit que la modificació de la pelvis els permetria seure's còmodament i així poder estar molt de temps alimentant-se de fulles i branques i també hauria facilitat el desenvolupament d'un intestí més llarg que el dels altres Teròpodes per poder digerir amb més facilitat els vegetals. Actualment està del tot assumit que, tot i tenir un aspecte i un comportament molt estranys, els Terizinosaures són Teròpodes descendents d'espècies carnívores que van adoptar una dieta herbívora i van desenvolupar trets dels Prosauròpodes per convergència evolutiva i així adaptar-se més bé al seu nou estil de vida. Encara no se sap perquè ho van fer però si com ho van fer: el 2005 es va nombrar un Terizinosaure primitiu del Cretaci inferior Barremià (125 M.A.) d'Utah, el Falcarius. Es tracta d'un dels membres més basals del grup i mostra tant característiques dels Terizinosaures tardans com el coll llarg o les dents amb forma de fulla com altres de més típiques dels grups de Teròpodes carnívors, com una cua i unes cames encara molt llargues, uns braços força més curts i dents a la part anterior de la mandíbula, algunes de les quals semblen més dissenyades per tallar carn de petits animals. Amb això, podem estar força segur de que el Falcarius era omnívor i mostra l'inici de l'adopció del vegetarianisme en el seu clade i es podria considerar un "fòssil de transició" o "baula perduda" entre la dieta dels seus avantpassats i la dels seus descendents.

Comparació del crani del Falcarius amb el de dos Terizinosaures tardans, on es pot distingir que en el primer, al ser més primitiu, la part anterior de la boca porta dents i no acaba en un bec corni.
Foto: Viquipèdia.

Moltes vegades es relaciona la presència d'urpes grans en un fòssil amb la possible utilització d'aquestes per a tàctiques depredadores i una dieta carnívora del seu propietari. Però no sempre ha de ser així, també hi ha forces herbívors que tenen aquestes estructures al final dels dits i les utilitzen per agafar millor les plantes, com els peresosos. Els Terizinosaures les haurien fet servir principalment per a aquest propòsit i també s'haurien pogut defensar amb eficàcia contra els seus depredadors amb elles i ser preses molt difícils de caçar.

Therizinosaurus lluitant contra un Tarbosaurus en un episodi de Caminant entre dinosaures. Els dos provenen de la Formació Nemegt i podrien tenir una relació depredador-presa, sent el Therizinosaurus la presa.
Foto: BBC.

Com amb tots els altres grups de Celurosaures, en els Terizinosaures també hi ha un membre els fòssils del qual tenen plomes, i en aquest cas és un tàxon del qual ja em parlat aquí, el Beipiaosaurus, el qual prové de la Formació Yixian del Cretaci inferior de Liaoning i va ser descrit el 1999, en l'època (segona meitat dels 90 i primera meitat dels 2000) en que hi va haver un boom de descobriment de Teròpodes emplomallats en aquest jaciment xinès. Les seves plomes eren del tipus filamentós i molt semblants superficialment al pèl dels mamífers, amb el que semblaria un "dinosaure pelut". El Beipiaosaurus destaca sobre la resta de Maniraptors emplomallats de la Formació Yixian per ser un dels dinosaures més grans amb evidència directa de que tenia aquesta coberta (el més gran fins el nomenament del Tiranosauroïdeu Yutyrannus el 2012, de la mateixa formació geològica). Per ara no s'ha trobat cap esquelet de qualsevol altre Terizinosaure amb plomes, però a l'igual que amb els Ornitomimosaures i els Oviraptorosaures, la presència d'aquestes en un sol tàxon podria indicar que també estarien presents en els seus parents, entre ells el Therizinosaurus, que seria un dels dinosaures emplomallats més grans de tots.   

Esquelet holotip de Beipiaosaurus (A) i aproximacions de les plomes en diferents parts del cos (B I C).
Foto: PNAS (revista científica).

Reconstrucció emplomallada de l'Erliansaurus, del Cretaci superior de Mongòlia Interior, al nord de la Xina.
Foto: FunkMonk.