Huanansaurus ganzhouensis: nou Oviraptorosaure del Cretaci superior del sud de la Xina.

L'holotip d'aquest nou tàxon va ser descobert durant la construcció d'una nova estació de tren a la ciutat xinesa de Ganzhou, a la província meridional de Jiangxi. Consta d'un esquelet parcial que conté un crani gairebé complet incloent-hi la mandíbula inferior, les set primeres vèrtebres cervicals (tot i que només quatre són gairebé completes), bona part del braç dret, la mà esquerra, l'extrem distal del fèmur dret, l'extrem proximal de la tíbia dreta i les falanges del peu dret. Ha estat datat en 72 M.A., al Cretaci superior Campanià, dins del conjunt geològic de la Formació Nanxiong, en la qual s'hi troba Ganzhou. Va ser descrit com un nou gènere i espècie d'Oviraptorosaure el 3 de juliol per paleontòlegs de la Universitat d'Uppsala (Suècia), el Museu Geològic de la província de Henan (Xina), l'Institut de Geologia de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Geològiques, la Universitat de Hokkaido (Japó) i l'Institut Coreà de Geociència i Recursos Minerals (Corea del Sud) a la revista Nature (tot i que jo m'he esperat a escriure-ho fins ara perquè abans volia fer una entrada sobre els Oviraptorosaures en general).

Foto de l'esquelet holotip del Huanansaurus amb l'aproximació del braç.
Foto: Nature.

El nom genèric Huanansaurus vol dir "rèptil de Huanan", una antiga denominació per al sud de la Xina, i el nom específic ganzhouensis fa referència a la ciutat de Ganzhou. La Formació Nanxiong s'està convertint en un dels jaciments més productius en fòssils d'Oviraptorosaures, junt amb els  seus contemporanis de Mongòlia. A les províncies de Jiangxi i la veïna Guangdong s'han trobat més dos-cents nius d'Oviraptorosaures i s'han identificat cinc gèneres diferents d'aquests Teròpodes (quatre abans de la incorporació del Huanansaurus). Aquests veïns, contemporanis i parents seus s'anomenen Banji long (nom completament xinès que vol dir "drac amb cresta ratllada), Ganzhousaurus nankangensis (el nom genèric del qual ve de Ganzhou i l'específic del comtat de Nankang, on es situa bona part de la Formació Nanxiong), Jiangxisaurus ganzhouensis (el nom genèric del qual ve de Jiangxi i l'específic de Ganzhou) i Nankangia jiangxiensis (el nom genèric del qual ve de Nankang i l'específic de Jiangxi). A més d'Oviraptorosaures, s'hi han trobat restes de dinosaures d'altres tipus, el més destacat dels quals és el Tiranosàurid Qianzhousaurus sinensis. Tot i viure a la mateixa època i territori, els diferents Oviraptorosaures del sud de la Xina correspondrien a diferents estadis de l'evolució del grup i cadascun estaria més relacionat amb una espècie de Mongòlia que no pas amb un dels seus veïns.

Foto del crani de l'holotip (baix) i dibuix d'aquest amb abreviacions dels ossos (dalt).
Foto: Nature.

En el cas del Huanansaurus s'ha identificat un parentesc proper amb el Citipati, de la Formació Djadokhta a Mongòlia. Aquesta relació s'ha pogut identificar a partir de característiques cranials com uns ossos occipital i quadrat inclinats dorsalment. La mida del Huanansaurus s'ha estimat en 1,5 m de longitud i un 1 m d'alçada, més o menys la meitat de la mida del Citipati (3 m de longitud). A més d'establir les seves relacions filogenètiques, el crani del Huanansaurus també ha desvetllat les característiques necessàries com per considerar-lo una nova espècie, per exemple, el dentari presenta una branca inferior que es torça i una branca superior té una vora inferior còncava. La forma de la mandíbula és una de les coses que més diferencia a cadascun dels Oviraptorosaures de la Formació Nanxiong: el Banji long té la seva punta fortament corbada cap avall, mentre que el Nankangia jiangxiensis la tenia relativament curta i amb forma U. Les tres altres espècies estarien entre aquests dos extrems. La mandíbula aporta informació sobre l'alimentació d'un animal, en aquest no s'ha pogut esbrinar de que s'alimentaria cadascú però si es pot deduir que cada dinosaure tindria les seves pròpies estratègies alimentàries i ocuparia un nínxol ecològic diferent, el que explicaria que poguessin conviure en un mateix entorn sense entrar en competència per un mateix recurs. Això es podria extrapolar als Oviraptorosaures de Mongòlia, on també eren una part important de l'ecosistema, i tot fa apuntar que això s'estendria per tota Àsia, encara que per ara els Oviraptorosaures asiàtics són exclusius d'aquestes dues zones.

Reconstrucció de dos Huanansaurus emplomallats (tot i que a l'holotip no hi ha plomes, és molt segur que en tingués com altres Oviraptorosaures). El de l'esquerra correspondria a un mascle i el de la dreta a una femella incubant a l'estil dels Oviraptorosaures de Mongòlia.
Foto: Chuang Zhao.