dijous, 16 de juliol de 2015

El Ceratòpsid del Museu Reial d'Ontàrio ja te nom: Wendiceratops pinhornensis.

Si heu llegit "Un nou Ceratòpsid, estrella al Canadà", on es comenta que al Museu Reial d'Ontàrio (ROM) a la ciutat canadenca de Toronto s'exposava l'esquelet d'un nou tàxon de dinosaure banyut sense nom amb un crani amb moltes ornamentacions òssies, us sonarà. Doncs sí, ara aquest Ceratòpsid que ja s'havia donat a conèixer abans d'hora torna a sortir als mitjans, aquesta vegada ja amb un nom binomial: Wendiceratops pinhornensis.
Ha estat descrit pels paleontòlegs David Evans i Michael Ryan, els mateixos que van presentar la seva descoberta i els seus ossos als canadencs ja fa més de 6 mesos, a la revista Plos One el 8 de juliol. El seu nom genèric vol dir "cara banyuda de Wendy", en honor de, com ja vaig comentar a l'entrada enllaçada anteriorment, de la paleontòloga Wendy Sloboda que va descobrir les seves primeres restes el 2010 als badlans del sud d'Alberta. El nom específic prové de la Reserva Provincial de Pasturatge Pinhorn, un parc natural situat a prop d'on es van trobar les restes del dinosaure. Els doctors Evans i Ryan l'han descrit a partir de més de 200 ossos pertanyents a quatre exemplars (tres adults i un juvenil). A l'altra entrada vaig mencionar a l'holotip, que va ser l'únic exemplar que llavors es va presentar.
Les roques on es van trobar els ossos diagnosticats del Wendiceratops pertanyen a la Formació Oldman, datada a principis del Cretaci superior Campanià fa 79 M.A. En aquesta època comencen a aparèixer a Amèrica del Nord els primers Ceratòpsids de grans cranis amb banyes i projecció parietal altament desenvolupades i ornamentades respecte a tipus més primitius de dinosaures banyuts (els Ceratopsians). Però tenen un registre fòssil amb només set tàxons identificats, molt pobre comparat amb el dels Ceratòpsids del Campanià superior i el Maastrichtià. Els fòssils d'aquests Ceratòpsids basals són molt limitats i estan en un estat força fragmentari. El descobriment del Wendiceratops és important està representat amb un material fòssil més abundant i en millor estat que el de les altres espècies, que a més comprèn ossos de diferents parts del cos, tot i que la part que més crida l'atenció és el crani, un dels més ornamentats de tota la família, amb banyes corbades a la projecció parietal i probablement també banyes postorbitals i una gran banya nassal en posició vertical. Dic "probablement" perquè encara no s'han trobat ossos d'aquests dos tipus d'estructures en les restes del Wendiceratops (en el cas que estiguessin ossos, perquè hi havia Ceratòpsids amb banyes de ceratina). Les banyes postorbitals s'han deduït amb comparació amb altres dinosaures banyuts i la banya nassal a partir d'una protuberància situada a aquesta zona del crani que seria la seva base. Tot i que no es pot determinar la seva forma, se sap que la presentava. Aquesta possible banya es força semblant a la dels Centrosaurins, per tant el Wendiceratops s'ha classificat en aquesta subfamília. Per altra banda, la presència d'aquesta estructura i l'antiguitat de les restes indiquen que la banya nassal va evolucionar per separat i en èpoques diferents en les Centrosaurins i Casmosaurins, l'altra subfamília dels Ceratòpsids. Això va en contra de la idea que es tenia fins ara, en que es deia que la banya nassal estava present en el seu avantpassat comú de tota la família.
Els descobriments de Ceratòpsids fet els últims anys sempre han mostrat que la diversitat dels seus cranis és més àmplia de la que es creia en un principi, i, com s'ha vist, el Wendiceratops no és cap excepció. Però la seva antiguitat mostra que aquesta ja existiria en el principi de la seva radiació evolutiva.

Comparació entre la projecció parietal del Wendiceratops (A) amb la d'altres Ceratòpsids Centrosaurins: Xenoceratops (B), Centrosaurus (C), Styracosaurus (D), Achelousaurus (E), Albertaceratops (F), Pachyrhinosaurus (G), Einiosaurus (H) i Diabloceratops (I). 

Reconstrucció del cap d'un Wendiceratops.
Foto: Danielle Dufault.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada