salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dilluns, 6 de juliol de 2015

Els Maniraptors.

Els Maniraptors són la principal subdivisió dins dels Teròpodes Celurosaures i inclou als ocells i als seus avantpassats mesozoics més derivats que els Ornitomimosaures. El seu nom vol dir en llatí "mà (manus) de lladre (raptor)". L'última terminació s'utilitza molt al nombrar gèneres de dinosaures de dins d'aquest clade (entre ells els coneguts Oviraptor i Velociraptor). Els Maniraptors no aviaris els formen sis grups: els Oviraptorosaures, els Terizinosaures, els Alvarezsauroïdeus (Alvarezsauroidea), els Troodòntids, els Escansoriopterígids, i els Dromeosàurids. En nombrar a aquest grup s'ha volgut fer referència a les mans perquè en elles s'observen canvis importants respecte a Celurosaures més primitius com els Tiranosauroïdeus i els Ornitomimosaures que portarien a les ales de les aus que les ajudarien a conquerir el medi aeri, que és on aquests supervivents dels dinosaures triomfen actualment. Per un camí semblant ja van passar els Pterosaures a principis del Mesozoic i també hi passarien els ratpenats durant el Cenozoic.
La primera modificació important en els braços i mans dels Maniraptors no aviaris és l'augment de longitud d'aquests. Tot i que el canvi principal en l'estructura de la mà prové del canell, on dos dels seus ossos (carpians) es fusionen per donar lloc a un nou os en forma de mitja lluna (i que per això rep el nom de carpià semilunar) que proporciona l'existència d'una mà molt mòbil, àgil, ràpida, precisa i letal per atrapar preses i que més tard permetrà a la mà realitzar el moviment que requereix l'aleteig durant el vol. Les mans acaben en unes urpes corbes molt desenvolupades perfectament adaptades per agafar el menjar, les quals destaquen molt en els Dromeosàurids i en aquest cas tenen la denominació col·loquial d'urpes assassines. El fet que la majoria de tàxons de Maniraptors tinguin urpes fa pensar en un origen arborícola d'aquests. De fet, algunes de les espècies més basals (que van viure durant el Juràssic superior/Cretaci inferior) ho eren, com els Escansoriopterígids (exemple Yi qi), els Dromeosàurids Microraptor i Changyuraptor i també el primer ocell Archaeopteryx. És possible que les primeres formes de vol tant en aus com en Maniraptors no aviaris apareguessin en espècies com aquestes.
Mans d'un Maniraptor no aviari a l'esquerra (Deinonychus) i d'una au antiga a la dreta (Archaeopteryx).
Foto: Viquipèdia.
Les característiques de transició cap les aus dels Maniraptors s'estenen per tot l'esquelet. Per exemple, la cua es modifica notablement fins al punt en que la seva zona proximal es molt mòbil i ràpida mentre que la distal es torna completament rígida i el dinosaure l'utilitzava com a timó a l'hora de córrer. També s'accentua la reducció de les vèrtebres caudals. El pubis s'orienta cap endarrere i es disposa de forma més o menys paral·lela a l'isqui. Les clavícules es fusionen un sol os, la fúrcula, que en les aus enforteix la caixa toràcica perquè suporti les pressions durant el vol. Per una altra banda, és en els Maniraptors no aviaris on està del tot justificada l'inici de la presència de plomes llargues semblants a les dels ocells, tot i que la majoria de tàxons amb plomes encara les tenen filamentoses.

Evolució de la fúrcula en els Teròpodes i les aus. Tot i que adquireix importància amb els Maniraptors, ja existia en Teròpodes més primitius.
Foto: Viquipèdia.

Comparació de les pelvis d'un Maniraptor aviari (Archaeopteryx) i un altre de no aviari (Velociraptor).
Foto: Fins to Feet.   
Les característiques de la mà dels Maniraptors comencen a desenvolupar-se en els Ornitomimosaures, tot i que aquests no tenen les característiques necessàries per ser considerats Maniraptors, pel que es consideren el grup germà d'aquests últims englobant-los en un clade més inclusiu anomenat Maniraptoriformes. La separació entre els Ornitomimosaures i els Maniraptors hauria ocorregut a  la segona meitat del Juràssic i la separació entre els diferents llinatges de Maniraptors, a finals del mateix període, tot i que, més o menys de la mateixa manera que els Tiranosauroïdeus i els Ornitomimosaures, no comencen a tenir certa importància fins ja començat el Cretaci, quan els Carnosaures entren en decadència a diverses parts del món. Com ja s'ha dit abans, molts Maniraptors van començar sent insectívors arborícoles i més tard van evolucionar fins a formes terrestres que anaven des dels gegantins Terizinosaures herbívors fins als petits però mortífers depredadors Dromeosàurids, passant pels Oviraptorosaures de grans crestes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada