salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 18 de juliol de 2015

Els Rebaquisàurids: una migració intercontinental de dinosaures al descobert.

Els Rebaquisàurids (Rebbachisauridae) són una família de Sauròpodes estretament relacionada amb la dels Diplodòcids (Diplodocidae) que va viure exclusivament al Cretaci (tot i que es possible que ja existissin a finals del Juràssic) i era originària del continent austral Gondwana, més concretament d'Amèrica del Sud. Al 2011 es va descriure a un membre d'aquesta família a la Península Ibèrica (que llavors formava part del continent septentrional Lauràsia), el Demandasaure (Demandasaurus) de la província de Burgos. El fet que formés part d'un clade fins llavors considerat exclusiu del sud ha fet que alguns paleontòlegs s'hagin preguntat com s'ho va fer per arribar a la Península Ibèrica. Al maig, gràcies a un nou estudi d'un altre Rebaquisàurid, s'ha pogut desvetllar com aquests dinosaures de coll llarg van passar d'un continent a un altre, sent la primera vegada que es desxifra a tot detall una migració intercontinental d'un grup de dinosaures.
Tot i ser originaris d'Amèrica del Sud i està justificada la presència d'una espècie a Europa, el continent on són més comuns els Rebaquisàurids és Àfrica. D'allà prové l'espècie que es va analitzar en aquest nou estudi, publicat a la Plos One: el Tataouinea hannibalis, del qual el nom genèric prové de la província tunisiana de Tataouine (que va inspirar el nom del planeta Tatooine de La Guerra de les Galàxies i on també s'hi van filmar les escenes ocorregudes allà) i el nom específic d'en Anníbal Barca, el famós general cartaginès durant les Guerres Púniques contra Roma. Els primers fòssils del Tataouinea es van descobrir el 2011 per paleontòlegs italians i tunisians en sediments del Cretaci inferior Albià i pertanyien a un sacre articulat i unes vèrtebres caudals. Però van ser destruïts durant la revolució que sacsejava al país aquell any. El 2013, amb la situació més calmada, es van restaurar les peces fetes malbé dos anys abans, se'n van extreure de noves i es va nombrar al dinosaure al qual pertanyien com Tataouinea. Com ja he dit abans, enguany s'ha revisat la seva descripció fent servir nous fòssils descoberts després de la descripció inicial, que s'han reconstruït mitjançat imatgeria 3D. Gràcies a això s'ha pogut complementar d'una millor manera la informació que ja es tenia sobre el Tataouinea. Entre el que s'ha descobert hi ha que els ossos del Tataouinea tenien cavitats buides plenes d'aires que alleugerien el seu pes i li facilitaven la respiració, d'una manera molt semblant a la dels ocells i els Teròpodes, tot i ser un Sauròpode que estava més allunyat evolutivament d'aquests. Els ossos pèlvics del Tataouinea també estaven buits per dins, una característica única en tots els dinosaures.
Vèrtebres sacres, vèrtebres caudals, l'ili esquerre i l'isqui dret de l'holotip del Tataouinea i reconstrucció de l'esquelet del dinosaure en que hi estan acolorits els ossos representats a dalt.
Foto: Nature (la revista on es va publicar la descripció original del Tataouinea).

Reconstrucció d'un Tataouinea.
Foto: Davide Bonadonna.
Amb la descripció complementada, els paleontòlegs, liderats per en Federico Fanti de la Universitat de Bolonya (Itàlia), van acabar d'establir les relacions filogenètiques entre el Tataouinea amb altres Rebaquisàurids africans, sud-americans i el Demandasaure europeu i explicar la seva expansió. L'equip d'en Fanti ha argumentat que els Rebaquisàurids es van originar a Amèrica del Sud fa uns 160 M.A., a finals del Juràssic. Llavors aquest continent estava cobert d'espesses i humides selves tropicals que podrien sustentar a Sauròpodes de gran mida, com el Zapalasaure (Zapalasaurus), un Rebaquisàurid primitiu trobat a Argentina de 25 m de llargada. 25 milions d'anys més tard, fa 135 M.A. (Cretaci inferior) comencen a aparèixer els primers Rebaquisàurids a Àfrica, que llavors formava una sola gran massa continental amb Amèrica del Sud dins del Gondwana. Allà el clima era més sec i havia menys vegetació, poca per alimentar a un coll llarg de 25 m. Per tant, els Rebaquisàurids africans van haver de reduir la mida per poder sobreviure millor. Això explicaria les cavitats en els ossos del Taraouinea, el qual només mesurava 12 m de llargada. Un altre Rebaquisàurid d'aquest continent era el Nigersaure (Nigersaurus), conegut pel seu estrany crani aplanat amb bateria dental, que encara era més petit (9 m de llargada). Però aquesta teoria presenta dos problemes: en primer lloc retrocedeix desenes de milions d'anys l'origen acceptat fins ara dels Rebaquisàurids. I en segon lloc hi ha el fet que els fòssils dels tàxons sud-americans són més recents que els tàxons africans i el Demandasaure. Però l'equip d'en Federico Fanti ha escollit per un origen sud-americà dels Rebaquisàurids i no per un origen africà perquè filogenèticament els tàxons del primer continent estan més a prop de la base del grup que els del segon continent.

Comparació de la mida d'un Zapalasaure, un Tataouinea, un Demandasaure i un Nigersaure.
Foto: El País.
I per acabar, com el Tataouinea va arribar a la Península Ibèrica i va evolucionar fins a donar lloc al Demandasaure? En Federico Fanti diu que la zona de l'antic Mar de Tethys que separava el que actualment és Tunísia de l'antiga illa que s'acabaria convertint en la Península Ibèrica seria poc profunda i els Rebaquisàurids la poguessin creuar. En José Ignacio Canudo, paleontòleg de la Universitat de Saragossa que va participar en el nomenament del Demandasaure, ha acceptat en part la teoria de l'italià. Només en part perquè no considera que els dinosaures creuessin el mar directament cap a Iberia perquè, tot i que la separació amb Àfrica seria poca, hi havia corrents molt forts que ho convertirien en una barrera infranquejable. En Canudo aposta a que els Rebaquisàurids van arribar a Europa per la Península Itàlica, que llavors formava part d'Àfrica i que més o menys a l'època en que va viure el Demandasaure es va unir al continent del nord portant tot un seguit de fauna procedent del sud, d'una manera molt semblant al que li passaria a l'Índia amb Àsia milions d'anys més tard, un fenomen que ja es coneix com "una Arca de Noè biològica". Això s'hauria produït fa 130 M.A., cinc milions d'anys després de que apareguessin a Àfrica. Pel que la migració dels Rebaquisàurids des d'Amèrica del Sud fins a Europa va durar 30 milions d'anys, amb cada tram protagonitzat per una espècie diferent.

Mapa que mostra la migració dels Rebaquisàurids, amb l'origen i les destinacions indicades amb lletres.
Foto: El País.
Font: El País.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada