dissabte, 26 de setembre de 2015

El debat sobre les espècies del gènere Triceratops.

El fet que fa ja gairebé un mes es presentés un crani semblant al d'un Triceratops com pertanyent a una possible nova espècie de dinosaure Ceratòpsid, ha fet que vulgui parlar d'una controvèrsia al voltant d'aquest conegut dinosaure: el nombre d'espècies que té aquest gènere. Un debat que existeix des del mateix nomenament.
El gènere Triceratops va ser encunyat el 1889 per en Othniel Charles Marsh i en la descripció original incloïa només una espècie: Triceratops horridus (Cara de tres banyes rugosa) a partir d'un crani procedent de la Formació Lance (Maastrichtià superior) a Wyoming. Aquest fòssil va ser recol·lectat per en John Bell Hatcher, el qual va desenterrar fins a 32 cranis de Ceratòpsids de Wyoming i Colorado que van ser enviats a la Universitat de Yale (Connecticut). Els cranis que concordaven amb la descripció feta per en Marsh del Triceratops presentaven suficients diferències entre ells com perquè es consideressin com espècies diferents. Durant la part final del segle XIX i la primera part del segle XX es van descriure fins a 16 espècies del gènere Triceratops procedents de Wyoming i Colorado. Entre aquestes espècies hi havia: Triceratops horridus, Triceratops prorsus, Triceratops brevicornus, Triceratops elatus, Triceratops calicornisTriceratops obtusus i Triceratops hatcheri. El 1933 es va fer una anàlisi filogènetica on s'incloïen les espècies anteriorment esmentades i es van determinar tres grups: el primer format per les espècies horridus, prorsus i brevicornus, el segon per les espècies elatus i calicornis i el tercer per les espècies obtusus i hatcheri. Estaven definits per la mida del crani i de les banyes, sent el segon grup el que presentava la major longitud. Aquesta gran diversitat específica va exercir un paper molt important en les hipòtesis sobre l'extinció dels dinosaures, ja que els Ceratòpsids com el Triceratops figuraven entre els últims dinosaures i la seva gran diversitat (llavors s'havien nombrat pocs gèneres i aquests tenien moltes espècies, al contrari del que passa actualment) recolzava l'idea de la prosperitat d'aquests animals just abans de la seva extinció.

Crani de la descripció original del Triceratops horridus.
Foto: Othniel Charles Marsh/Viquipèdia.

Triceratops prorsus al Museu de la Ciència de Minnesota (Saint Paul, capital de l'estat).
Foto: Viquipèdia.

Dibuix del crani del Triceratops brevicornus.
Foto: Biodiversity Heritage Library/Viquipèdia.

Esquelet reconstruït de Triceratops elatus. Foto feta als anys 1930 d'un exemplar del Museu Americà d'Història Natural (Nova York) que va acabar sent el Triceratops del Museu de l'ICP a Sabadell.
Foto: Henry Fairfield Osborn.

Dibuix del crani del Triceratops calicornis.
Foto: Biodiversity Heritage Library/Viquipèdia.

Esquelet reconstruït de Triceratops obtusus al Museu Nacional d'Història Natural (Washington D.C.).
El 1986, en John Ostrom de la Universitat de Yale i en Peter Wellnhofer del Museu Estatal de Baviera a Munich van fer una altra anàlisi on qüestionaven que hi hagués tantes espècies de Triceratops només a Wyoming i Colorado durant un període de 2 M.A. Van pensar que el Triceratops hauria de ser com la majoria de grans vertebrats, on hi ha molt poques espècies en un territori gairebé continental, com és el cas de l'elefant africà (gènere Loxodonta) on actualment només hi ha dues espècies en tota l'Àfrica subsahariana. Un altre exemple és el dels bisons, on des de fa 2 M.A. només han existit tres espècies a Amèrica del Nord. Segons en Ostrom i en Wellnhofer l'única espècie vàlida de Triceratops és la horridus (l'original d'en Marsh) i expliquen que les diferències cranials que han portat al nomenament de tantes espècies és que eren exemplars de Triceratops horridus diferents perquè pertanyien al sexe oposat que l'holotip o a altres estats de creixement, un fet que es comparable amb la variació en la forma del crani i les banyes que es poden observar una única espècie de Bòvid. Assenyalen que un sol ramat de Triceratops horridus de Wyoming abastaria tota la diversitat cranial que va portar en un principi a nombrar tantes espècies. Així doncs, les espècies prorsus i brevicornus representarien a femelles (amb el crani i les banyes més curtes), les espècies elatus i calicornis representarien a mascles joves sans (amb el crani i les banyes més llargues) i les espècies obtusus i hatcheri representarien a mascles vells o joves amb patologies (amb el que tenien el crani i les banyes més curts que els mascles joves sans però més llargs que les femelles).
El 1996, la Catherine Forster va trobar que l'espècie prorsus també es podia considerar com a vàlida, tenint com a base el fet que està força separada temporalment de la horridus. El 2011 es va considerar que la hatcheri pertanyeria a un altre gènere nou per a la ciència, que se li va posar el nom de Nedoceratops (Cara banyuda insuficient).

Crani de Triceratops hatcheri/Nedoceratops.
Foto: Plos One.

Diferència de mida entre les dues espècies vàlides actualment de Triceratops.
Foto: Viquipèdia.

Dimorfisme sexual en diferents estats ontogènics del Triceratops horridus.
Foto: Davidy12.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada