Padillasaurus leivaensis: el primer dinosaure colombià.

Des de l'any passat s'està justificant la presència de dinosaures al nord d'Amèrica del Sud. Primer a Veneçuela amb el Laquintasaura i el Tachiraptor i des de fa pocs dies també a Colòmbia, d'on prové un nou Sauròpode Braquiosàurid del Cretaci inferior: el Padillasaurus leivaensis.

Com a Veneçuela, des de fa ja uns quants anys que es troben restes de dinosaures a Colòmbia (i a més són de tots els grups). En el cas dels Sauròpodes, ja es va trobar una vèrtebra aïllada en una data tan antiga com el 1943 i dos caps de fèmur el 2005. Però, com gairebé sempre amb restes molt escasses i fragmentàries, ho eren massa com per descriure-les detalladament i assignar-les a algun tàxon. Per sort, les restes identificades del Padillasaurus són més abundants i estan en un estat de conservació millor: l'holotip està compost de l'última vèrtebra dorsal, les dues primeres i les dues últimes vèrtebres sacres, les primeres vuit vèrtebres caudals i la part posterior d'una altra vèrtebra en que no s'ha aclarit la part de la columna on es situava. Gràcies a aquest conjunt d'ossos, s'ha estimat que el Padillasaurus faria 16 metres de llargada i 10 tones de pes. A les vèrtebres caudals s'han identificats unes fosses que també es troben en el Braquiosàurid africà Giraffatitan.

Conjunt de vèrtebres de l'holotip del Padillasaurus.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.

La descripció del Padillasaurus es va fer per un equip de paleontòlegs argentins i colombians i va ser publicada a la revista Journal of Vertebrate Paleontology el 27 d'agost. El seu nom genèric prové homenatja al paleontòleg colombià Carlos Bernardo Padilla, qui va ajudar amb l'estudi de les restes del dinosaure i que va morir el novembre del 2013. El nom específic leivaensis prové del municipi de Villa de Leyva, on es situa la Formació Paja, del Cretaci inferior Barremià i d'on provenen els fòssils del Padillasaurus. Realment, situar l'època i la localització d'aquest dinosaure va ser difícil de determinar, perquè les seves restes ja es van desenterrar fa més de 15 anys per camperols locals i es van exposar sense identificar durant tot aquest temps a la vitrina d'un centre comunal de Villa de Leyva, pel que no hi va haver cap paleontòleg per presenciar l'excavació. Tot i això, l'equip que ha descrit a aquest Sauròpode va trobar tres fòssils d'Ammonits  característics del Barremià, pel que van poder precisar l'edat del dinosaure en uns 130 M.A. El jaciment més proper amb aquesta edat és la Formació Paja, amb el que ja es tenia lloc i temps pel primer dinosaure descrit amb binomi a Colòmbia. El Padillasaurus és també el primer Braquiosàurid d'Amèrica del Sud.

El fet que visqués durant el Cretaci és un fet important per entendre l'evolució dels Braquiosàurids, una família ben documentada de finals del Juràssic, però de la qual s'han identificat poques restes del Cretaci inferior, restringint-se a l'Aptià i l'Albià d'Amèrica del Nord. Els paleontòlegs han proposat dues teories per aquest fet: la primera és que hi ha un pobre registre fòssil de Sauròpodes del Cretaci inferior identificat fins ara i que realment hi hauria més Braquiosàurids d'aquesta època, i la segona és que s'haurien extingit a bona part dels continents i seria la prova de que haurien entrat en decadència. Si l'última afirmació és certa, el Padillasaurus indicaria que, a més de l'oest del Lauràsia (Amèrica del Nord), els Braquiosàurids haurien sobreviscut també a l'oest del Gondwana (Amèrica del Sud). Però els paleontòlegs que l'han descrit creuen que el pobre registre fòssil de Braquiosàurids cretàcics estaria més relacionat amb una poca identificació d'aquest que no pas a extincions continentals.   

Reconstrucció d'un Padillasaurus caminant per la platja.
Foto: Gabriel Lío.