dissabte, 13 de maig de 2017

Dos nous "longs" xinesos.

Aquests inicis de maig estan resultant molt trepidants per als nous tàxons de dinosaures. Junt amb els tres Sauròpodes dels quals ja vaig parlar la setmana passada,  la revista Nature Communications ha presentat, els dies 2 i 9 respectivament, dos Teròpodes Celurosaures xinesos que acabaven els seus noms genèrics, com ja és tradició, en -long ("drac").

JIANIANHUALONG TENGI

És el nou petit Teròpode emplomallat de la Formació Yixian i, com no pot ser d'una altra manera, les seves plomes són la part que més repercussions i comporten diversos rècords per el seu propietari. El Jianianhualong tengi és un petit Troodòntid que destaca per ser el primer tàxon emplomallat que forma sense equivocacions a Troodontidae (altres dinosaures de la mateixa família i excepcional preservació dels fòssils provinents de la Biota de Jehol com l'Anchiornis no tenen afinitats taxonòmiques tan clares) i també és un dels pocs Teròpodes no-aviaris les plomes dels quals són asimètriques (els altres que en tenen els Dromeosàurids Microraptorins).

Esquerra: esquelet holotip del Jianianhualong tengi. Dreta: dibuix sobre el fòssil en qüestió, on les taques representen les plomes.
Foto: Xu et al. (2017)/Nature Communications.
En Xing Xu i en Philip Currie són els autors principals de la descripció d'un esquelet gairebé complet comprimit en roca procedent de la localitat de Baicai Gou a l'oest de Liaoning que és l'holotip del nou tàxon Jianianhualong tengi. El nom genèric homenatja a la companyia xinesa Jianianhua que ha donat suport a la investigació del fòssil i l'específic honora a na Fangfang Teng, qui va assegurar l'exemplar per a l'estudi. L'holotip del Jianianhualong és un adult d'uns 100 cm (els quals serien 112 amb la part final de la cua, que no s'ha conservat) i 2,4 kg. Entre els caràcters de diagnòstic del nou Troodòntid es troben un marge dorsal convex en l'apòfisi espinosa de l'axis (segona vèrtebra cervical) i una segona falange molt allargada del dit III manual. L'anàlisi filogenètica recupera al Jianianhualong en una posició intermèdia dins dels Troodòntids (a mig camí entre els tàxons més basals també del Cretaci inferior xinès i els més derivats del Cretaci superior mongol i nord-americà). Això augmenta la diversitat entre aquests petits Teròpodes de la Biota de Jehol, ja que el Jianianhualong presenta una combinació de caràcters primitius a la pelvis i als braços i de caràcters derivats al crani i a les cames.

Reconstrucció de l'aspecte en vida del Jianianhualong amb diferents colors de plomatge.
Foto: Julius Csotonyi/Nature Communications.
Les plomes asimètriques en el Jianianhualong es troben a la cua i les quatre extremitats. Aquest tipus de plomatge és important per entendre l'evolució dels Teròpodes Paraves als quals pertanyen els Troodòntids perquè està associat amb les capacitats de vol, encara que les aus no voladores també en presenten. La primera hipòtesi que s'ha apuntat és que les plomes asimètriques serien un tret ancestral de Paraves, apareixent més tard la simetria en alguns tàxons. Les barbes de les plomes del Jianianhualong indiquen un cert caràcter aerodinàmic de la locomoció, però no suporta cap tipus de vol en aquest dinosaure.

BEIBEILONG SINENSIS

En un format poc habitual, aquest altre nou Teròpode xinès està associat amb icnofòssils (més concretament ous) i ha estat descrit a partir de les restes d'un nounat (i no un nounat qualsevol). Primer de tot cal conèixer al gènere Macroelongatoolithus, un ootàxon (tàxon d'ous fòssils) que representa els membres més grans d'aquestes cobertes d'embrions en els dinosaures (61 cm de diàmetre). El Macroelongatoolithus ha estat identificat a la Xina, Corea, Mongòlia i Amèrica del Nord i està associat a la família d'Oviraptorosaures dels Quenàgnatids, dinosaures que són molt escassos pel que fa a restes corporals.

Esquerra: matriu rocosa amb cinc ous Macroelongatoolithus i l'esquelet holotip del Beibeilong. Dreta: mateixa foto amb indicació de la posició de cada ou.
Foto: Pu et al. (2017)/Nature Communications.
El nounat que ha donat lloc al Beibeilong, identificat junt amb vuits ous Macroelongatoolithus en un niu parcial, ha estat crucial des del seu descobriment inicial per determinar el tipus de dinosaure al qual pertany aquest ootàxon. Es tracta d'en Baby Louie, un esquelet parcial que va ser trobat a Henan (geològicament a la Formació Gaogou del Cretaci superior Cenomanià-Turonià) al 1993 i que poc després va ser exportat als Estats Units, on va adquirir fama per sortir a la portada d'un National Geographic. En Baby Louie va tornar a la Xina al 2013, sent exposat al Museu Geològic de Henan. El conegut nounat d'Oviraptorosaure ara rep, gràcies a un equip liderat per Hanyong Pu i amb la presència d'en Currie, el nom de "drac nadó" (beibei és "nadó" en xinès), junt amb la nomenclatura específica sinensis que fa referència a la mateixa Xina.

Esquerra: foto de l'holotip del Beibeilong. Dreta: dibuix de l'espècimen en qüestió, on el crani queda desarticulat de la resta del cos.
Foto: Pu et al. (2017)/Nature Communications.
Encara que la descripció d'un tàxon sencer a partir d'un individu tant jove pot causar diversos malentesos a causa de l'ontogènia, s'han depurat al màxim les característiques que podrien canviar en un estadi major de creixement a l'hora de fer l'anàlisi filogenètica, per assegurar que no sigui una forma juvenil d'un tàxon ja conegut. Entre els caràcters de diagnòstic del Beibeilong es troben un marge posterior del lacrimal que està superposat per el frontal i un procés preacetabular (anterior a l'os acetàbul) de l'ili més llarg que el seu equivalent postacetabular. En el cladograma, el Beibeilong es recupera molt a prop de l'altre gran Quenàgnatid xinès, el Gigantoraptor, un gènere basal d'unes 2 tones de pes. Els dos dinosaures tenen una posició basal dins de la família Caenagnathidae. Una estimació de la massa d'un Beibeilong adult propietari d'uns Macroelongatoolithus seria 1,1 tones.

Posició de l'holotip del Beibeilong dins d'un Macroelongatoolithus (tipus de postura que és coneguda per l'expressió llatina in ovo).
La semblança filogenètica entre el Beibeilong i el Gigantoraptor podria indicar que els dos tàxons podrien créixer d'una manera molt semblant (el Gigantoraptor està representat per restes adultes). Per exemple, la fusió dels dentaris es podria produir en el pas d'infant (no-fusió) a adult, encara que la forma general d'aquests ossos no canvien durant les diverses etapes ontogèniques. En la discussió de la descripció del nou Quenàgnatid es parla també de la forma d'incubar d'aquests Oviraptorosaures. Excepte la mida, la forma general i la histologia dels seus ous s'assemblen bastant a la de l'altra família dels lladres d'ous: els Oviraptòrids. D'aquesta manera, el niu parcial en que es troba Baby Louie indica que en la seva forma completa tindria forma d'anell i que els ous es trobarien inclinats iguals que en els coneguts nius d'Oviraptòrids mongols. En conseqüència, els Quenàgnatids adults seurien al centre del niu i, a finals de la incubació, l'enterrarien. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada