salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 9 de setembre de 2017

Laiyangosaurus youngi, nou "bec d'ànec" del Cretaci superior de la Xina.

El 31 d'agost es va publicar a la revista brasilera Anais da Academia Brasileira de Ciências la descripció del quart gènere d'Ornitòpode Hadrosauroïdeu (i, dintre d'aquests, el tercer Hadrosàurid) de la Formació Jingangkou, situada a la província xinesa de Shandong. Aquesta unitat geològica, del Cretaci superior Campanià (70 M.A.), va ser la primera localitzada en territori xinès on van aparèixer fòssils de "dinosaures bec d'ànec" que després van rebre una descripció. Això va ser al 1929, quan va sortir a la llum l'espècie Tanius sinensis. Els altres dos tàxons genèric, Tsintaosaurus i Shantungosaurus, van rebre les seves nomenclatures al 1958 i al 1973 respectivament. El gènere Tanius va incrporar més tard les espècies T. chingkankouensis (1958) i T. laiyangensis (1976).
Les restes que han servit per a diagnosticar el nou tàxon Laiyangosaurus youngi provenen d'un jaciment proper a la ciutat de Laiyang (a la qual fa referència el nom genèric del dinosaure; el nom específic homenatja el paleontòleg xinès Chungchien Young, que va treballar amb els dinosaures de Laiyang i del qual aquest 2017 es celebra el 120è aniversari del seu naixement), tampoc no molt lluny d'on van aparèixer les primeres restes del Tsintaosaurus. Han anat apareixent des del 2010 i han estat extrets per un equip de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (Beijing) dirigit per Jialiang Zhang, que ha signat l'article de presentació del Laiyangosaurus. Els fòssils corresponen a cinc individus representats per restes cranials i que evidencien diferents etapes ontogèniques sent dos més grans que els altres tres. L'holotip està compost per un maxil·lar esquerre, un escamós dret i un dentari esquerre. El segon exemplar presenta un maxil·lar esquerre, una premaxil·la dreta, un nasal dret, un escamós esquerre, un dentari de cada costat i un os surangular de cada costat. El tercer dinosaure té un un maxil·lar dret, un dentari esquerre i un surangular esquerre. El quart és només un dentari esquerre i el cinquè està format per un maxil·lar esquerre i un jugal esquerre.

Siluetes dels cinc exemplars de Laiyangosaurus amb els seus respectius ossos i amb una silueta humana utilitzada com a escala.
Foto: Lythronax-argestes.
El Laiyangosaurus és un Hadrosàurid de la subfamília Saurolophinae (els "bec d'ànec" de crestes cranials sòlides) que es troba diagnosticar per autopomorfies com una cresta prominent i estreta al nasal que forma el marge posterior de la depressió circumnarial (que, com indica el nom, es troba rodejant les parets de l'os nasal) i el marge de l'òrbita ocular és més ample que el seu respectiu del jugal. A més d'una combinació de caràcters com un marge dorsal del nasal pla, l'absència de la característica cresta cranial d'altres Saurolophinae i un o més foràmens estesos tant anterior com posteriorment a la superfície del maxil·lar. En l'anàlisi filogenètica, el Laiyangosaurus es troba, dins de Saurolophinae, en un petit clade amb rang de tribu anomenat Edmontosaurini, el nom del qual prové de l'Hadrosàurid nord-americà Edmontosaurus i que inclou també al Shantungosaurus. Edmontosaurini presenta com a caràcters de diagnòstic com la coberta parcial del contacte maxil·lar-lacrimal per part del contacte jugal-premaxil·la, una petita cresta a la regió dorsal de la depressió circumnarial i l'absència de la cresta cranial. Respecte al Tanius i al Tsintaosaurus, aquests mantenen les posicions que ja es van identificar en anàlisis anteriors, sent el primer un Hadrosauroïdeu basal i el segon un Hadrosàurid de la subfamília Lambeosaurinae.

Nasal dret d'un dels exemplars petits de Laiyangosaurus en vistes lateral (a) i medial (b). L'abreviació cd fa referència a la depressió circumnarial.
Foto: Zhang et al. (2017)/Anais da Academia Brasileria de Ciências.
A més de formar part de la mateixa subfamília d'Hadrosàurids, el Laiyangosaurus i el Shantungosaurus presenten alguns trets comuns com un contorn triangular del maxil·lar. Però es poden trobar diferències significatives que han tret els dubtes a Jialiang Zhang i col·laboradors que el primer dinosaure no sigui una forma ontogènica del segon. Entre ells troben que el procés rostral del nasal (el que mira cap endavant) del Laiyangosaurus no està tant corbat cap avall com el del Shantungosaurus i el maxil·lar del Shantungosaurus és molt més llarg que el el Laiyangosaurus. Per distingir si els dos Hadrosàurids representen dos tàxons o dos estats ontogèniques s'ha mesurat la proporció entre la llargada i l'alçada del maxil·lar, que es redueix a mesura que l'animal creix. Aquesta ràtio és de 0,29 per al maxil·lar adult de Laiyangosaurus i d'entre 0,35 i 0,38 per als respectius maxil·lars juvenils, mentre que per un maxil·lar adult de Shanungosaurus la mesura és de 0,36. D'aquesta manera, un Shantungosaurus juvenil tindria una proporció llargada-alçada del maxil·lar molt superior a 0,36.

Reconstrucció del cap del Laiyangosaurus.
Foto: Danny Cicchetti.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada