salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 2 de setembre de 2017

Shingopana songwensis, el segon Titanosaure de Tanzània.

La Formació Gaula, al sud-oest de Tanzània, és de les úniques unitats geològiques del Cretaci a l'Àfrica subsahariana que ha proporcionat restes de dinosaures. D'aquí prové el Titanosaure Rukwatitan bisepultus presentat al 2014, el primer identificat a tot Tanzània, al qual aquest 2017 s'hi ha afegit el Shingopana songwensis. L'animal en qüestió va ser presentat a la Journal of Vertebrate Paleontology al 24 d'agost per un equip de paleontòlegs de la Universitat d'Ohio (EUA) encapçalats per en Eric Gorsack. El nou dinosaure ha mostrat un panorama bastant interessant per a la filogènia i la biogeografia dels Titanosaures subsaharians, un dels registres més pobres mundialment en la seva espècie i per tant, molt misteriós fins al moment.

Reconstrucció d'un grup de Shingopana a la llera d'un llac. Un sistema fluvial és el tipus d'habitat deduït de la composició geològica de la Formació Gaula.
Foto: Mark Witton.
El Shingopana s'ha identificat, dins de la Formació Gaula, en el Membre Namba d'aquesta, que també es troba a la conca de Songwe que domina el sud-oest de Tanzània (aquest és justament l'origen del nom específic del dinosaure, songwensis). L'edat del Membre Namba és del Cretaci mitjà, entre l'Aptià i el Cenomanià (110-100 M.A.), on es troben la part inferior i la superior del període. El material de diagnòstic del Shingopana es va trobar molt a prop entre si i parcialment articulat, pel que pertany a un sol individu. Els ossos que conformen el seu holotip són un angular (os cranial) esquerre, cinc vèrtebres cervicals, sis costelles cervicals, quatre costelles dorsals, un húmer esquerre i un pubis esquerre. El Shingopana presenta una sola autopomorfia que és la presència d'una fossa a prop de la base de les apòfisis espinoses de les vèrtebres cervicals mitjanes i posteriors, que es forma a partir de la divisió d'una làmina. El nou "dinosaure titànic" ha estat situat dins del clade Lithostrotia dels Titanosaures per caràcters com una fossa poc profunda a la cara lateral de les vèrtebres cervicals.  Però són realment altres trets els que realment tenen implicacions importants per al Shingopana. Un d'ells és una expansió en forma de bulb de les apòfisis espinoses cervicals, el que faria augmentar l'amplada del seu coll (sent el significat del nom genèric, "coll ample" en suahili) i que aproxima el dinosaure africà a tàxons sud-americans a la vegada que l'allunya dels seus veïns com el Rukwatitan o el Malawisaurus. Unes estructures òssies en forma de brida a la zona proximal de les costelles dorsals anteriors acosten les afinitats del Shingopana a l'Overosaurus, un Titanosaure argentí del Cretaci superior Campanià.

Distribució de les restes de l'holotip del Shingopana tal com es van desenterrar. A l'extrem superior esquerre: la disposició dels ossos en una hipotètica silueta del dinosaure.
Foto: Gorsack et al. (2017)/Journal of Vertebrate Paleontology.
Les anàlisis filogenètiques de Gorsack i col·laboradors han acabat de confirmar l'estreta relació de parentesc entre el Shingopana amb els Titanosaures argentins i la seva llunyania respecte als membres africans del clade. S'han utilitzat tres mètodes per investigar les relacions de parentesc dels Titanosaures, i en tots tres el nou gènere tanzà s'ha recuperat dins de la branca de l'argentí Aeolosaurus dins dels Lithostrotia, sent el tàxon germà d'un petit clade de "dinosaures titànics" sud-americans. Fent servir dos d'aquests mètodes també s'han obtingut com Lithostrotia del llinatge Aeolosaurus el malgaix Rapetosaurus i el francès Normanniasaurus. Per la seva banda, el Rukwatitan, el Malawisaurus i altres Titanosaures africans es troben en posicions molt diferents en l'arbre evolutiu d'aquests Sauròpodes. El Rukwatitan també es troba a Lithostrotia, però al llinatge del Saltasaurus i el Malawisaurus és un Lithostrotia basal. La presència d'un tàxon europeu, un de malgaix i un de l'Àfrica continental dins del llinatge Aeolosaurus indica que aquesta divisió dels Lithostrotia estava més estesa geogràficament del que abans es pensava.  
Les estimacions donen que el Shingopana es va separar de la resta del clade Aeolosaurus fa uns 105 M.A., una cronologia contemporània a la separació final entre Àfrica i Amèrica del Sud dins de la fragmentació general del Gondwana. De la mateixa manera, el panorama faunístic africà a mitjans del Cretaci pel que fa a Titanosaures es presenta molt divers tot i l'aparent escassetat de material fòssil recuperat, sense que formin cap clade endèmic. Gorsack i col·laboradors també consideren que no hi va haver cap gran fauna africana de Titanosaures durant el Cretaci, sent més partidaris d'una divisió del continent en dues bioprovíncies: el Sàhara (amb el Paralititan i l'Aegyptosaurus d'Egipte) i l'Àfrica subsahariana (Rukwatitan, Malawisaurus i Shingopana). A la vegada, la bioprovíncia meridional estava més relacionada amb l'Amèrica del Sud i la divergència entre els tàxons d'aquestes dues masses continentals (126 M.A. per al Malawisaurus, 117 M.A. per al Rukwatitan i 105 M.A. per al Shingopana) es va produir abans de que es fes entre els sud-americans i els africans septentrionals (102 M.A. per al Paralititan).

Fotografies i reconstruccions tridimensional fetes amb tomografia computada d'una de les vèrtebres cervicals del Shingopana. Vistes anterior (A), lateral dreta (B), posterior (C), dorsal (E) i ventral (F). La D és una aproximació a l'estructura bulbosa de l'apòfisi espinosa.
Foto. Gorsack et al. (2017)/Journal of Vertebrate Paleontology.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada