salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

divendres, 5 de gener de 2018

Els dinosaures de l'any 2017: Almas ukhaa.

El 15 de desembre es va presentar a la revista American Museum Novitates (publicació del Museu Americà d'Història Natural, Nova York) la descripció d'un nou Troodòntid de la Formació Djadokhta (Cretaci superior Campanià, Mongòlia, sent el sisè tàxon d'aquest tipus de dinosaures Teròpodes reportat en aquest horitzó geològic) anomenat Almas ukhaa per part d'un equip dirigit per en Rui Pei (Universitat de Hong Kong) i que compta amb la participació dels reconeguts Mark Norell (del Museu Americà d'Història Natural) i Xing Xu (Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleontropologia, Beijing).
El nom genèric Almas del nou Troodòntid fa referència a l'Almas, un home salvatge de la mitologia mongola semblat al Yeti tibetà, mentre que el nom específic ukhaa prové del jaciment d'Ukhaa Tolgod dins de la Formació Djadokhta, d'on va ser recol·lectat el seu holotip al 1993 en una expedició conjunta del museu novaiorquès i l'Acadèmia Mongola de Ciències. Aquest fòssil ja havia estat inclòs en varis estudis filogenètics dels Teròpodes Celurosaures, però mai s'havia estudiat a fons. L'holotip de l'Almas és un esquelet que conté un crani gairebé complet i un postcrani parcial i articulat que inclou algunes vèrtebres sacres i caudals anteriors, part de la cintura pèlvica i part de les extremitats posteriors. Aquest holotip consistent en restes òssies està acompanyat per sis fragments de closca d'ou, les quals s'han situat dins del clade d'ootàxons Prismatoolithidae (relacionat amb els Troodòntids) a partir d'una superfície llisa. L'Almas és identificat com un Troodòntid a partir de caràcters com un lacrimal amb una cresta prominent a la seva part superior, dents del dentari i del maxil·lar agrupades de prop i un peu arctometatarsalià (en que la part proximal del segon metatarsià es troba comprimida entre les seves equivalents dels metatarsians primer i tercer). I l'Almas es distingeix de la resta dels Troodòntids per l'absència d'una ranura lateral a la part anterior del dentari, la presència d'un procés ossi en forma d'espiga a l'isqui i la possessió d'un tercer xebró més del triple de gran que la seva respectiva vèrtebra caudal.

Esquelet holotip de l'Almas.
Foto: Pei et al (2017)/American Museum Novitates.
Pei i col·laboradors no han realitzat cap anàlisi filogenètica de l'Almas, la qual es deixarà per un estudi futur, però sí que han comparat la seva anatomia amb la d'altres Troodòntids de la Formació Djadokhta i amb els membres basals del clade procedents de la Biota de Jehol (Liaoning, Cretaci inferior). Això és degut a que l'Almas presenta en el seu esquelet caràcters tant primitius com derivats, els quals també influeix en el possible estadi filogenètic de l'holotip d'aquest petit Teròpode mongol. L'estudi histològic de mostres d'osos de les extremitats no ha pogut determinar l'edat de l'esquelet tipus de l'Almas, així que l'equip d'en Pei s'ha hagut de basar en la morfologia per poder determinar si és un juvenil o un adult. L'holotip de l'Almas presenta signes de ser un exemplar immadur com la manca de fusió de la caixa craniana i de les vèrtebres sacres, encara que no estaria molt lluny d'arribar a l'edat adulta degut a que ja té fusionat els parietals i els tarsians. Altres possibles caràcters juvenils com una mida petita, una òrbita ocular allargada i un musell curt s'han interpretat com pedomòrfics (trets propis d'infants que es conserven en els adults). Aquestes característiques també es troben en els Troodòntids basals de la Biota de Jehol, però, en canvi, l'Almas no presenta altres trets primitius com un nariu extern que se superposa al marge anterior de la fossa antorbital (situada davant de l'òrbita ocular) i un metatarsià II gairebé igual d'ample que el seu equivalent IV. A més, l'Almas comparteix molts caràcters cranials amb els Troodòntids derivats (majoritàriament de major mida i musell allargat) com un nariu extern localitzat al davant de la fossa antorbital i una fenestra promaxil·lar (obertura a la zona anterior del maxil·lar, característica dels Teròpodes Averostra) que no es veu des del costat del maxil·lar.

El crani de l'holotip de l'Almas en vista lateral esquerra.
Foto: Pei et al. (2017)/American Museum Novitates.
La descripció de l'Almas també ha inclòs la revisió de dos exemplars perinatals (més o menys un més després del naixement) de Troodòntids procedents d'Ukhaa Tolgod que van ser descrits al 2009 com pertanyents al Troodòntid Byronosaurus. Pei i col·laboradors han trobat que moltes de les característiques considerades primerament com de Byronosaurus realment es troben en un conjunt de Troodòntids derivats mongols com una filera dental del maxil·lar que arriba a l'extrem posterior de l'os. A més, també hi ha altres trets en aquests individus perinatals que els allunyen del Byronosaurus i els acosten a altres tàxons com el Saurornithoides i l'Almas, com entre 13 i 15 dents maxil·lars (el Saurornithoides en té 19 i l'Almas en té 17, mentre que un Byronosaurus en té 30) i l'estructura del proòtic (os de la caixa craniana que envolta l'orella), i fins i tot d'altres que els acosten encara més a l'Almas com ara l'absència d'una ranura lateral a la part anterior del dentari (un dels caràcters que diferencia al nostre protagonista). D'aquesta manera, els dos espècimens perintals d'Ukhaa Tolgod poden tindre com a espècie més propera a l'Almas, encara que és possible que no siguin el mateix tàxon.

Reconstrucció d'un Almas.
Foto: Tomozaurus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada