salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 13 de gener de 2018

Els dinosaures de l'any 2017: Teròpodes africans descrits al 2017.

Avui us presento dos Teròpodes descrits al 2017 procedents del continent africà: es tracten de l'Ornitomimosaure basal del Cretaci inferior del Níger Afromimus tenerensis i el Ceratosaure Abelisàurid del Cretaci superior del Marroc Chenanisaurus barbaricus.


AFROMIMUS TENERENSIS

Va ser presentat l'1 de novembre a la revista argentina Ameghiniana de les mans d'en Paul Sereno (Universitat de Chicago), un dels experts més reconeguts en els dinosaures del Sàhara. El nom genèric Afromimus vol dir "imitador d'Àfrica", posant el sufix -mimus típic en els Ornitomimosaures, mentre que el nom específic tenerensis fa referència al desert del Teneré, la part del Sàhara que ocupa bona part del Níger. L'Afromimus està basat en un esquelet parcial procedent de la Formació El Rhaz (Cretaci inferior Aptià-Albià, 112 M.A.) consistent en vèrtebres caudals, dos xebrons i fragments de l'extremitat posterior amb bona part de la tíbia i una porció del peroné articulada al tars. L'Afromimus es diagnostica com un Ornitomimosaure a partir de superfícies articulars dels centres vertebrals caudals amples i en forma de cacauet i una plataforma de forma subtriangular a les falanges dels peus. En Sereno relaciona l'Afromimus amb el Nqwebasaurus, del Cretaci inferior Valanginià (135 M.A.) de Sud-àfrica, l'Ornitomimosaure més antic i basal, recolzant la hipòtesi d'un origen meridional d'un clade que va tenir el seu auge evolutiu a Lauràsia.

Detall del peu de l'holotip de l'Afromimus.
Foto: Sereno (2017)/Ameghiniana.
Això s'acabaria aquí si no fos que els resultats d'en Sereno fossin sotmesos a una crítica de l'Andrea Cau a Theropoda. L'italià comenta que la tíbia i el tars de l'Afromimus no recorden als dels Ornitomimosaures i més aviat s'assemblen als dels Ceratosaures derivats del clade Abelisauroidea. Per tant, retreu a en Sereno que hagi considerat els caràcters que apropen l'Afromimus als Abelisauroïdeus, més concretament als Noasàurids (Noasauridae), com convergència evolutiva i que, quan en un moment de la descripció del nou Ornitomimosaure el compara amb un Noasàurid encara sense identificar de la Formació El Rhaz, cregui que no ha de formar part d'aquest grup, ja que les diferències amb un sol exemplar no són suficients per arribar a aquesta conclusió, a més de que no hagi realitzat cap anàlisis filogenètica. En Cau ho ha fet i obté justament que l'Afromimus és un Noasàurid i no un Ornitomimosaure, resultats que han servit per comparar-lo amb l'Elaphrosaurus (Juràssic superior de Tanzània), al qual va passar per la mateixa situació.

Reconstrucció d'un Afromimus comparat amb un gos. Curiosament, a l'apartat de clade es considera un Noasàurid i no un Ornitomimosaure.
Foto: Cisiopurple.


CHENANISAURUS BARBARICUS

Aquest Abelisàurid marroquí va ser presentat el 28 de març a la revista Cretaceous Research per un equip dirigit per en Nicholas Longrich de la Universitat de Bath (Anglaterra). Les restes del Chenanisaurus van ser recol·lectades al jaciment de Couche III situat a les mines de fosfat de Sidi Chennane (a on fa referència el nom genèric del dinosaure, mentre que l'específic barbaricus es refereix a la Barbaria, nom utilitzat històricament pels europeus per a la zona costanera del Magrib i que deriva de la població autòctona dels berbers) i Sidi Daoui, localitzades al seu torn a la Conca Ouled Abdoun (Cretaci superior Maastrichtià). Això és important ja que es tractaria del dinosaure no aviari més modern identificat a Àfrica, un continent on la fauna dinosauriana del Cretaci més tardà està molt poc representada respecte a les altres masses terrestres.

El dentari holotípic del Chenanisaurus (veure més avall) en vistes lateral (A), medial (B) i dorsal (C).
Foto: Longrich et al. (2017)/Cretaceous Research.
Els fòssils en els quals es basa el Chenanisaurus provenen tots de l'àrea mandibular. L'holotip és un fragment anterior de dentari esquerre procedent de la part de Couche III situada a Sidi Chennane i s'hi troben referides dents premaxil·lars de Sidi Daoui i una dent maxil·lar que no se sap de quina mina és i que ja es va analitzar al 2005. El Chenanisaurus es troba diagnosticat a partir de caràcters com una mandíbula relativament profunda i alta (respecte a unes dents relativament curtes, el que indica que el musell no seria molt llarg), un dentari inclinat cap al costat, una fila d'orificis foramina situada a una determinada altura de l'àrea lateral del dentari i puntes mandibulars àmplies amb els dos dentaris formant un angle obtús al trobar-se. Basant-se en la llargada del dentari holotípic, 20 cm, s'ha estimat que un Chenanisaurus podria fer 7 o 8 m, el que el converteix en un dels Abelisàurids més grans coneguts fins al moment i el fa rivalitzar amb certes espècies sud-americanes com el conegut Carnotaurus. Encara que el nou tàxon marroquí comparteix certs caràcters amb els Abelisàurids sud-americans com la mandíbula profunda i inclinada, l'anàlisi filogenètica feta per Longrich i col·laboradors revela que seria un membre basal d'Abelisauridae fora de les dues subfamílies (Carnotaurinae i Majungasaurinae) que es troben en el Cretaci superior d'Amèrica del Sud, Índia-Madagascar i Europa i que, a més, formaria part d'un llinatge típicament africà que hauria arribat fins just el final del Cretaci i que té com a primers representants al Kryptops i al Rugops del Cretaci inferior del Níger.

Comparació del dentari del Chenanisaurus amb els dels Abelisàurids del Cretaci superior Majungasaurus (Madagascar), Carnotaurus (Amèrica del Sud) i Ekrixinatosaurus (Amèrica del Sud).
Foto: Longrich et al. (2017)/Cretaceous Research.
La possibilitat d'aquest llinatge d'Abelisàurids propi d'Àfrica porta també al recolzament de la hipòtesi de que aquests Ceratosaures derivats van anar diferenciant-se en cada porció del Gondwana quan aquest es va fragmentar a mitjans del Cretaci, època en que estarien reemplaçant als Espinosàurids i als Carcarodontosàurids com a Teròpodes dominants de l'Hemisferi Sud. Per futures investigacions queda la qüestió de com i quan va ocórrer l'emigració d'una petita part d'Abelisàurids a Europa. També cal destacar la presència, ja reportada prèviament, de Titanosaures a la Conca Ouled Abdoun, els quals serien les preses potencials del Chenanisaurus degut a que podria caçar animals gegants degut a la seva mida considerable i les seves mandíbules curtes en conjunt amb unes dents anteriors de constitució sòlida haurien estat adaptades per esgarrapar els flancs dels botins per treure trossos de carn. Aquesta correlació Titanosaures-Abelisàurids també es troba en els jaciments del Cretaci superior de les altres parts de l'antic Gondwana, el que indica que l'Àfrica continental tindria uns ecosistemes molt semblants als de la resta de l'Hemisferi Sud abans de l'extinció del Límit Cretaci-Paleògen. 

Reconstrucció d'un Chenanisaurus perseguint un dels Titanosaures identificats a la Conca Ouled Abdoun.
Foto: Nicholas Longrich.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada