salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 24 de març de 2018

Anomalipes zhaoi, nou Oviraptorosaure del Cretaci superior de la Xina.

El 22 de març es va publicar a la revista Scientific Reports la descripció, per part d'un equip paleontològic encapçalat per Yilun Yu (Universitat de Beijing) i que inclou a un dels gran experts en Teròpodes asiàtics com és Xing Xu (Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia, Beijing), d'un Teròpode Oviraptorosaure procedent dels sediments del Cretaci superior del Grup Wangshi (ciutat de Zhucheng, província de Shandong, nord-est de la Xina), sent el segon Teròpode que s'identifica en aquest horitzó geològic després del Tiranosàurid Zhuchengtyrannus. El nom del nou tàxon d'Oviraptorosaure s'anomena Anomalipes zhaoi i està basat en una extremitat posterior esquerra que inclou el fèmur, la tíbia, el peroné el metatarsià III i dues falanges. Els ossos s'han considerats pertanyents al mateix animal degut a que es van trobar en una superfície molt petita i no hi havia a prop més fòssils de Teròpodes. El nom genèric Anomalipes significa "peu estrany" en llatí, degut a que el peu del dinosaure té una configuració bastant diferent respecte dels seus congèneres, i el nom específic homenatja al paleontòleg xinès Xijin Zhao, que ha contribuït especialment en el coneixement dels dinosaures del Grup Wangshi.

Fèmur (a, b, c, d i e), tíbia (f, g, j) i peroné (h, i) esquerres de l'holotip de l'Anomalipes.
Foto: Yu et al. (2018)/Scientific Reports
L'Anomalipes es caracteritza per la presència d'un cap femoral estret i desviat cap endarrere, una cresta a la cara lateral del fèmur, una superfície articular proximal del metatarsià III (la que el connecta amb el tars) de forma triangular i una tercera falange del dit II del peu amb una ranura lateral. L'Anomalipes s'ha identificat com un Oviraptorosaure a partir d'un trocànter (estructura òssia prominent adjunta al cap femoral, que són normalment 4 en els Teròpodes, un més que en els mamífers) addicional i un petit quart trocànter (el qual es troba absent en altres Teròpodes Celurosaures derivats com els Troodòntids i els Dromeosàurids). I, dins dels Oviraptorosaures, l'Anomalipes es troba dins de la branca dels Quenàgnatids, majoritàriament més esvelts i majors de mida que els seus cosins Oviraptòrids, amb una extremitat especialment allargada, un peu que no arriba a ser arctometatarsalià (com si que el tenen altres membres del clade) però que inclou un metatarsià III amb l'extrem proximal comprimit i una relativa fusió dels tarsians distals i dels metatarsians. L'anàlisi filogenètica de l'Anomalipes el situa, dins dels Quenàgnatids, com el tàxon germà del gegantesc Gigantoraptor, el que indica la presència d'una radiació de Quenàgnatids típicament asiàtica (tenint en compte que la majoria de dinosaures d'aquest grup s'han trobat a Amèrica del Nord, en contraposició als Oviraptòrids exclusivament asiàtics).

Elements pedals de l'holotip de l'Anomalipes: metatarsià III (a, b, c, d, e, f), falange 1 del peu IV (g, h, i, j) i falange 3 del peu II (k, l).
Foto: Yu et al. (2018)/Scientific Reports.
La gran disparitat de mida entre dues espècies emparentades de tant a prop com l'Anomalipes (+/- 50 kg de pes) i el Gigantoraptor (més de 3230 kg de pes) ha estat el pretext per a Yu i col·laboradors de fer una una base de dades de les dimensions de totes les espècies d'Oviraptorosaures conegudes per poder establir semblances i diferències en aquest aspecte entre els varis llinatges de "lladres d'ous". Van aconseguir veure que els Oviraptorosaures basals del Cretaci inferior eren tots petits, amb un rang que va dels 5 als 18 kg, que els Oviraptòrids eren de mida petita-mitjana, amb un que va dels 11 als 85 kg, i que els Quenàgnatids eren majoritàriament de mida mitjana, entre els 49 i els 300 kg, a la vegada que presenten l'espectre més gran des dels només 3 kg del Microvenator (Cretaci inferior de Montana) fins a les dimensions titàniques ja esmentades del Gigantoraptor. Això suposa que el Quenàgnatid més gran és 1078 vegades més gran que el més petit (mentre que l'Oviraptòrid més gran és només 8 vegades que el més petit), el que també comporta que el grup de l'Anomalipes presentaria més varietat d'estratègies adaptatives que els Oviràptorids.

Arbre filogenètic simplificat dels Oviraptorosaures mostrat en relació a la mida dels tàxons representats amb els seus noms abreviats i la seva possible silueta. L'Anomalipes és el que es troba abreviat com Anom.
Foto: Yu et al. (2018)/Scientific Reports.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada