salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dilluns, 26 de març de 2018

Icnites de dinosaures a la Península Ibèrica: Sauròpodes (segona part).

Segona part de l'entrada dedicada al registre fòssil d'icnites de Sauròpodes a la Península Ibèrica (enllaç a la primera part), en la qual es parlarà sobre les identificades a la zona clàssica d'icnites de dinosaures de la Conca de Cameros (Burgos, Sòria, La Rioja), a més del més escàs registre de la Regió de Múrcia.
Dintre de la gran extensió de jaciments d'icnites de finals del Juràssic superior i de principis i mitjans del Cretaci de la Conca de Cameros, els Sauròpodes són un grup de dinosaures amb presència escassa en una regió on hi predominen les icnites tridàctiles de Teròpodes i Ornitòpodes, encara que des dels anys 90 la seva presència ha anat augmentant. I les petjades de Sauròpodes normalment no deixen veure molts trets anatòmics, reduint-se moltes vegades a marques arrodonides. Malgrat això, fins al 2010 es van poder identificar fins a quatre morfotips diferents només a la Formació Huertéles (Cretaci inferior Berriasià, Sòria), dos dels quals fins i tot es van descriure com a icnoespècies: Parabrontopodus distercii (relacionat amb els Sauròpodes de rastres de mesura estreta) i Brontopodus oncalensis (relacionat amb els Sauròpodes de rastres de mesura àmplia).
El morfotip I d'icnita de Sauròpode de la Formació Huérteles es caracteritza per ser de mesura estreta (només hi ha 5 cm de separació entre cada impressió), les icnites de les mans tenen forma semicircular i les dels peus tenen forma triangular i té un índex d'heteropodia baix en que l'àrea del peu només és poc menys del doble que l'àrea de la mà. El morfotip II és de mesura ampla, té un índex d'heteropodia en que l'àrea del peu és tres vegades major que la de la mà i les icnites de les mans tenen forma semicircular tirant a oval mentre que les dels peus són de forma totalment oval. El morfotip III, que correspon al Brontopodus oncalensis, té un índex d'heteropodia en que l'àrea del peu és poc més del doble que l'àrea de la mà, hi ha una separació entre impressió de 10 cm (longitud amb la qual ja pot es considerar que és un rastre de mesura àmplia) i té tant les icnites de les mans com les dels peus de forma arrodonida. El morfotip IV, corresponent al Parabrontopodus distercii, té un índex d'heteropodia en que l'àrea del peu és tres vegades més gran que la de la mà, les icnites de les mans tenen forma semicircular mentre que les dels peus tenen forma triangular i, en les millor conservades, la marca dels dits I i V. La presència de rastres de Sauròpodes dels dos tipus al trànsit entre el Juràssic i el Cretaci és important tenint en compte que els rastres de mesura estreta són més característics del Juràssic mentre que els de mesura estreta del Cretaci, dicotomia que es relaciona en les restes òssies en el canvi del predomini dels Sauròpodes no-Titanosauriforms pels Titanosauriforms.

Fotos i dibuixos d'exemplars dels varis tipus d'icnita de Sauròpode trobats a la Formació Huérteles.
Foto: Castanera et al. (2010)/Cidaris.
Una altra unitat geològica de la Conca de Cameros a la província de Sòria on s'han identificat d'icnites de Sauròpodes és el Grup Urbión (Cretaci inferior Barremià-Aptià). D'aquest horitzó, més concretament del jaciment d'El Majadal, es va descriure al 2013 la primera impressió de coll llarg que conservava la morfologia del peu. Es tracta d'una petjada del peu esquerre amb forma subtriangular que preserva les marques dels cinc dits. El dit I es dirigeix cap endavant, els dits II i III tenen orientació antero-lateral i els dits IV i V es dirigeixen cap al costat, sent important assenyalar que l'orientació del dit I és única d'aquest exemplar en tot el registre d'icnites de Sauròpodes del Cretaci inferior. Una disminució de l'àrea del peu en la zona del taló ha servit per catalogar aquesta petjada dins del icnogènere Brontopodus i, comparant amb el registre ossi dels Sauròpodes del Cretaci inferior del Sistema Ibèric i altres icnites que ja s'havien trobat a El Majadal, es va deduir que el productor de la impressió seria un Titanosauriform a partir d'una part davantera de l'icnita més ampla que la posterior i un taló arrodonit.

Foto i dibuix de la icnita amb conservació de la morfologia del peu d'El Majadal.
Foto: Castanera et al. (2013)/Geogaceta.
Els jaciments d'icnites de dinosaures de la província de Burgos pertanyen a la Formació Rupelo (Juràssic superior Titonià-Cretaci inferior Berriasià) i un dels jaciments que la conformen és Las Sereas, on hi ha 14 afloraments amb impressions. En un d'ells, Las Sereas 7 hi ha 3 rastres de Sauròpodes que presenten una morfologia diferents a la d'altres rastres trobats a la Conca de Cameros que van ser descrits al 2015. Aquests estan compostos per icnites dels peus més llargs que amples, amb forma rectangular i que conserven les marques de quatre dits i per icnites de les mans més amples que llargues i de forma oval, a més de que totes són de mesura estreta i tenen una heteropodia corresponent a una àrea del peu que és igual a 2,5 cops la de la mà. Es diferencien tant del Brontopodus com del Parabrontopodus/Breviparopus com del Polyonyx, encara que és amb aquest últim icnotàxon al qual s'assembla més, pel que es va classificar com aff. (afí a) Polyonyx. Els autors de la descripció de la icnita sospiten que es diferent de la resta de les trobades al trànsit Titonià-Berriasià de la Península perquè viuria en un hàbitat diferent al de la resta, que correspondria a una llacuna. Tots els rastres de Sauròpode de Las Sereas 7 correspondrien al mateix tàxon i els seus productors haurien passat en moments diferents, sense que hi hagi evidència de gregarisme.

Dibuix dels rastres d'aff. Polyonyx de Las Sereas.
Foto: Torcida Ferández-Baldor et al. (2015)/Journal of Iberian Geology.

El registre d'icnites de Sauròpodes de La Rioja destaca perquè alguns jaciments s'han trobat rastres que indiquen una conducta gregària dels seus productors, tal com va demostrar un treball publicat al 2014. Els tipus de disposició de rastres que poden demostrar aquest comportament són la presència de rastres paral·lels tant del mateix icnotàxon com de varis o rastres del mateix tipus dipositats sense una direcció clara que podria ser degut en que es van produir en un lloc de reunió dels animals (un fenomen conegut com a acumulació). Del primer tipus només se'n va identificar un cas al jaciment de San Martin 1 (Grup Urbión), mentre que del segon tipus se'n va trobar vuit a quatre jaciments (Era del Peladillo, Grup Enciso, Cretaci inferior Aptià; El Robledo, Grup Urbión; Trevijano, Grup Ocala, Cretaci inferior Berriasià i Soto, Grup Ocala). Totes les evidències indiquen que els Sauròpodes riojans es mourien en grups homogenis, tots d'ells de mida mitjana, el qual concorda amb la hipòtesi d'aquests dinosaures es segregarien petits grups per edat. Parlant ara de rastres individuals, un altre jaciment de La Rioja a destacar és Los Cayos, on el seu nivell S9 es va trobar un rastre de 5 icnites d'un Sauròpode, de les quals una de la mà esquerra està bastant ben conservada amb la presència de les marques dels cinc dits. Els dits I i V presenten un desenvolupament semblant i el dit III és molt ample, el que indica que el productor seria un Sauròpode derivat, fent que s'assignés l'impremta a l'icnogènere Titanosaurimanus, que correspondria a un Titanosaure o al menys a un Titanosauriform. El rastre de Los Cayos S9 és tant fragmentari que no se sap si és de mesura ampla o de mesura estreta, encara que les hipotètiques relacions filogenètiques del Titanosaurimanus indiquen que podria tractar-se del primer tipus.

Foto i dibuix de l'agrupació de rastres de Soto 2, creada per una hipotètica agrupació de Sauròpodes.
Foto: García-Ortiz & Pérez-Llorente (2014)/Journal of Iberian Geology.

Foto i dibuix de la icnita de Titanosaurimanus del rastre de Los Cayos S9, a més de la seva situació dins d'aquest.
Foto: Moratalla & Hernán (2008)/Estudios Geológicos.
Encara que en una proporció molt menor que a la rica Conca de Cameros, a la Regió de Múrcia, regió on els fòssils de dinosaures en general són molt poc comuns, també s'han trobat icnites de Sauròpodes. De fet, les primeres petjades de dinosaure descrites en aquesta comunitat autònoma al 2006 són de coll llarg. Són un conjunt de 16 impressions que es van trobar al jaciment de La Fuente del Pinar (Yecla), dins de la Formació Utrillas (Cretaci inferior Albià), i es van catalogar com pertanyents a Sauròpodes per formar parells d'icnites ovalades i icnites semilunars que es correspondrien als peus i a les mans, respectivament, el no mostrar marques dels dits o d'altres estructures dels autòpodes i la presència d'un seguit de forats al voltant de les impressions que correspondrien a la dinoturbació (la deformació del sediment formada pel pas d'un dinosaure) produïda per l'autor d'aquestes.


Foto i dibuix de 3 de les 16 icnites del jaciment La Fuente del Pinar.
Foto: Pérez-Llorente et al. (2006)/Geogaceta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada